URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

23 anys, 23 dies

Ja fa 23 dies que et van tancar. Més de tres setmanes privat de llibertat. Engarjolat. Obligat a viure entre quatre parets, a deixar la teva vida, a canviar d’hàbits. A aturar estudis i projectes. A acostumar-te a dormir en un edifici per gent que ha fet coses dolentes, coses que tu no has fet. Però tot i estar allunyat de família i amics, els que han parlat amb tu asseguren que estàs bé. Fort. Fins i tot content, capaç de fer somriure els que et visiten. Ara bé, no ho oblidem: ets a presó. Amb 23 anys, a presó.

 

La setmana passada vam trobar-nos per escriure’t una carta i fer-nos una foto. Ja te l’hem enviat, i esperem que arribi sencera. Mai hauria imaginat que quedaria amb els meus amics per escriure una carta a un altre amic empresonat. Això és el que em passa pel cap cada vegada que normalitzo, de manera involuntària, aquesta situació. Res del que està passant és normal, per molt que ho vulguin fer entendre per la força.

 

Aquest diumenge hi ha eleccions. Penso en això i en la teva situació i només puc riure. Plantejar-se el vot en un estat que empresona de manera arbitrària em sembla absurd. Dantesc. Surrealista. Però sempre queda aquell petit ressentiment... com si amb un vot canviessin molt les coses.

 

Seguim lluitant per tenir-te a casa. Al camp del Barça t’han fet una pancarta i al PintorRock venien samarretes amb la teva cara (el més preocupant és que la gent les comprava). No tenim ni idea de si això canviarà res, però tampoc tenim la manera de revertir la situació. Per sort, els advocats d’Irídia fan la seva feina. També hi ha un compte de Twitter, i hi havia un perfil a Instagram, però algú ha decidit que era millor esborrar-lo.

 

Encara no he parlat amb tu, ni t’he vist. De fet, desitjo que no tingui temps d'anar-te a veure. Espero fer-ho quan siguis lliure. Per parlar de la vida, i de què ja te l’hauran tornat. Per fer uns beures el divendres i una paella diumenge. Amb picada del Barquet, evidentment. Amb tu, tots plegats. No ens cansarem de dir-ho: David Solé llibertat. I, evidentment, també per totes les altres empresonades. Deixin de fer que els joves es converteixin en la carn de la repressió. 




Comentaris

envia el comentari