Les mercaderies per l'interior, però Reus-Roda no és la solució

Des d’ERC ens hem fet un tip d’explicar el nostre posicionament sobre el traçat del corredor del mediterrani per a mercaderies, i podem afirmar que som els únics que no defensem Reus-Roda.

M’explicaré.

Sense tercer fil passen 1205 trens de mercaderies pel mig del Vendrell (quan dic Vendrell, podem afegir Arboç i Vilafranca). Estem parlant d’una mitjana de 38 combois al dia d’uns 500 m. Amb el tercer fil, hi ha la previsió, segons la Taula Estratègica del Corredor del Mediterrani, que s’incrementi un 710% el transport de mercaderies, i els fluxos es multipliquin per 8; més trens, més llargs, i amb matèries perilloses, pel mig dels nuclis urbans; estem parlant que, a l’horitzó 2030, passaran 101 combois diaris, de 750 m que, conjuntament amb rodalies, mitja distància i llarga distància, provocaran la densificació de la circulació, complicarà l’explotació d’aquest tram i finalment, el col·lapse de la línia el 2025.
Sabem que ens han imposat un model de transport ferroviari únic, que expulsa els viatgers cap a l’interior i deixa les mercaderies pels nuclis densament poblats.

També sabem que hi ha hagut manca de voluntat política per impulsar un veritable corredor, amb planificacions a curt termini, contradictòries i amb visions electoralistes.

També hi ha hagut endarreriments a causa dels defectes en els projectes, impugnacions i seriosos problemes tècnics en la instal·lació del tercer fil.

Penseu que el compromís polític amb la Unió Europea era tenir-lo enllestit el 2017!!!

El que considerem especialment greu és l’anunci del comissionat del Gobierno pel corredor que va anunciar a la Cambra de Comerç de Tarragona, a una pregunta meva, que no es plantegen la doble plataforma segregada fins que la línia estigui saturada. Un autèntic despropòsit.
És evident que la solució més eficient és començar a planificar la quadruplicació de la via de l’AVE, des de l’aeroport de Reus fins a Castellbisbal (80 km), amb plataforma segregada i exclusiva per a mercaderies.

I diem que Reus-Roda no és la solució perquè implica que els combois segueixin passant pel Vendrell, l’Arboç i Vilafranca. L’estat de la línia Reus-Roda és lamentable, només és de via única i caldria, si fos la solució escollida, fer-la de bell nou. Aquest fet implicaria l’aplicació de la Directiva SEVESO que obliga en trams de transport de mercaderies perilloses, deixar a banda i banda, mínim 250 metres de distància de qualsevol nucli habitat. Aquestes són les raons d’ERC de dir no a la solució Reus-Roda. Cal, doncs, ser ambiciosos i defensar la plataforma segregada i exclusiva per a mercaderies.

Sabem que no és una qüestió de diners, sinó de prioritats. Espanya és el país europeu amb una major xarxa d’alta velocitat i el que major esforç inversor segueix tenint (porta invertits 33.500 M d’euros; estan en procés 904 km en construcció que impliquen 12.951 M d’euros). També sabem que l’alta velocitat de passatgers comporten una enorme despesa de manteniment i una amortització creixent en el temps (per decisió del gestor ADIF). Si hi ha diners per a viatgers, n’hi hauria d’haver per a mercaderies, si realment ens creiem la descarbonització i l’increment de la quota modal (actualment del 4%).

Des d’ERC exigim rigor i anticipació, i unes infraestructures dignes, eficaces, planificades intel·ligentment i amb viabilitat econòmica. Tinguem mirada a llarg termini i cerquem l’excel·lència en la planificació i execució de les infraestructures. És a dir, allò que exigeix la Comissió Europea i el Tribunal de Comptes Europeu.

Això també es negocia a Madrid i és una raó de pes per ser-hi, ser-ne més i ser-ne més forts.
 
LAURA CASTEL I FORT