Fa aproximadament un mes l'ex-alt càrrec del PSOE en un article d'anàlisi a El País arrel del procés independentista català ens titllava de “hòbbits menestrals” i us he de confessar que em va encantar la idea. De fet, ara que me n'adono, l'he fet servir en alguna de les presentacions que estem fent darrerament per presentar un projecte de transició per a la ciutat.

Tant de bo fóssim hòbbits menestrals, de debò: individus de vida senzilla, ocupats en cuidar l'hortet o en les seves feinetes d'artesania, amants de la vida pacífica i tranquil·la i de la bellesa dels jardins i la natura, i ocupats només dels afers dels quartons orientals de “La Comarca”.

Tant de bo fóssim hòbbits, tant de bo desconfiéssim més de certs aventurers i emprenedors, i confiéssim molt més en els nostres veïns més propers. Tant de bo mengéssim sis cops al dia (amb esmorzar d'hora del pati i ressopó inclòs) entaulats en llargs sobretaules plens de productes de proximitat, com no podria ser d'una altra manera, tinguéssim converses provincianes i, si s'escau, anéssim descalços i fumant pipa.

Tant de bo visquéssim en una petita comarca d'un país petit, on tres turons fan una serra i quatre pins un bosc espès, d'esquena a les grans lluites contra Mordor (ja sigui La Caixa, o el sistema financer en general) a la que el món es veu abocat irremissiblement.

Tant de bo, sobretot, perquè viure així, a més de fer-nos més feliços ens faria molt més resilients per aguantar el cop de la crisi interminable i del possible col·lapse del sistema.
L'alternativa, com apunto al títol és Mad Max: Les conseqüències climàtiques, l'escassetat de recursos i l'individualisme i la competició constant en la que ens han educat ens aboquen a una guerres per els recursos. Potser com a la pel·lícula, pel petroli. Semblarà exagerat, però si entestem de continuar amb la voràgine de creixement i deute en que estem immersos ens pot passar el que acostuma a passar amb els estats fallits amb l'aparició dels senyors de la guerra.

Així que: O bé ens anem adaptant una vida més tranquil·la i senzilla en comunitat i sense fer massa fresa deixem els grans assumptes per la resta del món, o bé ens anem proveint d'armes i queviures per anar omplint el búnquer.

Vosaltres veureu, però com a catalans en general i com a vallesans en particular ens interessa molt més preparar-nos per ser hòbbits menestrals que qualsevol altra opció.