Deixeu-me que us parli des de la meva doble condició de pare i de docent que resta a l'espera dels resultats definitius del procés de matriculació. Les famílies i els docents vivim aquests processos amb neguit i incertesa, els uns per no saber si els nostres fills podran accedir a l'escola triada i els altres a l'espera de la tipologia d'alumnat amb el que haurem de treballar els propers anys.

La situació em genera personalment sentiment ambivalents: per una banda, i com a pares, ens trobem pressionats per escollir “la millor escola” per la filla donant per fet que hi han escoles millors que les altres, circulant per totes les portes obertes veient com els mestres ens intenten convèncer que les famílies de classe mitjana els hi portem els nens. Per l'altra banda, i com a professor maldo perquè al meu centre no li caigui a sobre l'estigma de que hi ha mal ambient (eufemisme que tothom associa amb molta immigració i molta pobresa) , i en conseqüència lògica, aquest estigma li caigui a un altre centre. Un absurd, tot plegat.

El problema no seria tal si Granollers no fos al top ten dels municipis amb més segregació escolar de Catalunya (exceptuant Barcelona) i no existissin autèntics centres gueto a la ciutat.

Aquesta realitat és crucial per a la convivència de tots però és poc comentada a la Ciutat dels Silencis. És tant important que el debat sobre la situació hauria de superar l'àmbit de la comunitat educativa i hauria de ser un debat de ciutat.

Perquè ens passa això a una ciutat com Granollers que ven bones pràctiques educatives a altres municipis? Ja ha estat explicat: una combinació de excés d'oferta d'escola concertada, competició entre les escoles públiques per emportar-se “el millor alumnat” i la llibertat total d'elecció de centre per part de les famílies al establir-se la zona única educativa. Això a part d'algunes “trampetes” com seleccionar alumnes que fan activitats extraescolars específiques, o encarir molt les activitats, els materials i els menjadors per acabar expulsant a aquells alumnes amb menys recursos.

El debat de fons, no és un altre que la funció de l'escola. Hi ha qui pensa que l'educació ens ha de proveir d'elits i d'excel·lència fent servir un altre eufemisme de moda “el bon nivell” de tal escola. N'hi ha d'altres que pensem que la funció de l'escola pagada amb fons públics (i això vol dir pública concertada si és que aquesta segona ha d'existir) ha de ser la cohesió social i la igualtat d'oportunitats.

Aquells que volen una educació exclusiva per als seus fills, ja sigui per motius religiosos, socioeconòmics o metodològics estan en el seu dret, però s'haurien de fer càrrec dels costos de la seva opció. Si això no és possible han d'anar a l'escola pública que ha de vetllat pel bé comú i no per els interessos particulars.

Segons els sociòlegs que investiguen el tema en aquells municipis més segregats els resultats per la banda alta són pràcticament els mateixos que en municipis més concentrats, però els dels alumnes de la banda baixa són francament més baixos que els més concentrats. En conclusió, com més segregació, més baixa la mitjana de resultats de la població.

Cal doncs actuar sobre el problema si no volem empitjorar els resultats educatius de Granollers en general i per fer-ho cal un debat informat per part de la comunitat educativa i la ciutadania en general. Només així l'administració s'atrevirà a prendre mesures que necessàriament han d'anar en la línia de disminuir els concerts, fer discriminació positiva per millorar els projectes i la imatge dels centres amb més mala fama i posar traves a l'elecció lliure d'escola per part dels pares (a través de zones o altres mecanismes).

La idea de l'existència de “la millor escola” és màrqueting ideològic a favor de l'elitisme, l'objectiu de tots hauria de ser fer millor l'Escola, així, amb majúscules.