Com us vaig prometre en la primera part d’aquest article que vaig publicar a aquest mateix diari fa uns dies, avui em posaré positiu. No penseu, però, que després de descarregar tota l’artilleria apocalíptica de la que sóc capaç (basada en fets contrastables d’altra banda) la meva intenció avui és treure ferro de la problemàtica. Ben al contrari, els problemes que ja us vaig descriure es poden resumir en un: creixement. I en una certesa, el sistema econòmic i el model de vida en que estem immersos no solament no és desitjable (per alguns), simplement no és possible.

Davant d’aquesta situació podem tenir diverses reaccions emocionals, el bloqueig de no fer res, la incredulitat, la fe (en el progrés, en la ciència o en el Demiürg, tan li fa), totes elles, reaccions de negació emocional com la d’un malalt que no vol acceptar la malaltia. Podem també indignar-nos i cridar molt fort contra els malvats gestors del sistema, estratègia ja coneguda que de moment no ha aportat el canvi cultural i sistèmic que necessitem urgentment.

Hi ha, però, una altra opció, davant la imminència de que es perpetuïn els problemes amb la economia amb l’escassetat de recursos i amb els problemes ambientals podem optar per la proacció, o dit d’un altre manera, optar per deixar d’elucubrar i començar a fer. Allò que fem des de la capital d’una petita comarca d’un país petit pot canviarà massa la situació planetària, és cert, però segur que augmenta la resiliència del conjunt dels veïns de Granollers respecte a no fer res.

La bona notícia és que algunes de les coses que cal fer per a surfejar el descens energètic que estem ja vivint són positives i algunes directament fantàstiques. Les que no, si us sembla, deixarem que ens passin per obligació. Algú s’oposaria a una vida més tranquil·la, a un millor veinatge, als productes de proximitat, a un entorn més natural, a una reducció del trànsit i tantes i tantes coses que podem imaginar entre tots? Doncs bé, hi ha llocs al món on ja s’hi han posat i tenen uns anys d’experiència, són les anomenades iniciatives de transició. 

No us venen ganes de repensar la ciutat, de començar projectes engrescadors i portar-los a terme, de crear comunitat i veinat, de deixar de competir i començar a col·laborar? A poc a poc, sense lideratges, sense retrets i sense dir-li a ningú que ha i que no ha de fer. Començar, reunint tota la intel·ligència col·lectiva que siguem capaços, serà necessari per entomar l’impacte del canvi global al que ens enfrontem i per fer una transició cap a un altre model més racional. Ningú no ho farà per nosaltres així que no hi ha excusa i a més posar-nos-hi pot ser gratificant i fantàstic.

Som-hi doncs! Uns quants ja hi hem començat a pensar, però volem compartir-ho amb tants Granollerins com sigui possible el proper 29 de juny a la jornada “Parem màquines, hissem les veles” on començarà la Transició a Granollers. 

De veritat que us ho perdreu?