Als primers minuts del dilluns després de festa major, just quan al balcó de l'ajuntament s'ha emès el veredicte i en aquell moment que es veu baixar als caps de colla Blanc i Blau amb cara d'alleujament i als membres del jurat secret amb cara de trapelles, comença una de les millors nits de l'any per als granollerins polemistes de mena. La nit segueix a la plaça del Cony (vinga a beure i...) al voltant de la barra mentre sona en Pipo, que –per bé o per mal i a base de repetició– amenaça en convertir-se en bestiari tradicional de la festa, com en Callau o els àrbitres d'AITEVO.

Aquestes converses i reflexions –inevitablement esbiaixades cap al blau en el meu cas concret– mereixen ser reportades perquè esdevenen un fòrum de reflexió sobre la colla i la festa ara que sembla que el tema interessa. Així que us n'explicaré algunes de les meves, a nivell personal i en condició de res (no m'agraden els carnets de filòsofs de la festa i em curo en salut d'inici vistos els comentaris rebuts pels companys que em precedeixen parlant de Blancs i Blaus els darrers dies en aquest diari).

El veredicte: Just, Blancs ha fet una festa gran, divertida i desvergonyida. D'uns anys cap aquí són un rival temible i m'agraden moltes de les coses que fan. Només posaria un "però" que queda molt ben exemplificat amb el repte. Creia que els darrers dos anys havien enterrat el victimisme, però encara subjau. Ja n'hi ha prou del discurs ploramiques de colla petita lluitant contra el gegant Blau! Vist el que s'ha vist al carrer, treballant de forma efectiva són tanta o més gent que nosaltres. És el que intentàvem expressar en aquell “Som Poquets” que tant hàbilment es van apropiar com a himne.

Els no guanyadors: Les festes es poden guanyar, no guanyar o perdre, i enguany Blaus simplement no ha guanyat. Tot i això, a mi m'ha agradat la festa plantejada per la colla: una festa d'actes petits, però bonics i ben vestits, escollits per les colles i d'un concert per nit. Lluny de la bogeria megalòmana d'algunes festes recents on Blaus ens contraprogramàvem fins a tres cops la mateixa nit. Algun error d'execució en alguns bolos i la manca del gran acte que Blaus acostuma a fer els anys que guanya ha impedit la victòria. Però, no sé qui va dir amb encert que Blaus enguany “ha fet la festa que necessitava”.

Rajolers: Un dels moments de llagrimeta de la festa va ser el comiat del Biscarri. Moment, tot sigui dit, que va estar a punt de quedar entelat per culpa dels àrbitres d'AITEVO i els seus problemes amb les restes. El tema de l'arbitratge és un tema a part, fa temps que hi ha qui els hi veu cert vicis i no hi ha cap raó per que siguin sempre els mateixos.

Però anem al moll de l'os: fa temps que el concurs de rajolers necessita una sacsejada, es fa llarg i avorrit en un moment on tenim el Palau d'Esports a rebentar de públic. Una de les idees que corre fa temps per la banda blava és posar a fer de Rajolers gent de la colla, amb els Rajolers actuals fent-los de mestres. Una escola de rajolers, vaja! Però això caldria fer-ho abans que es perdi del tot l'ofici. Imagineu nens i joves entrenant-se a fer rajoles amb la il·lusió de poder ser un dia el "Rajoler titular". La gran estima per la família Galí per part de Blancs i la investidura unilateral del nou 'Bailo' per part d'en Biscarri allunyen aquesta possibilitat.

Reglament: Aquella mateixa nit, una persona important de cultura de l'ajuntament em va reconèixer per primer cop que, amb el canvi de les bases del jurat que es va fer el 2012, l'havíem cagat. Es va abandonar un reglament basat en criteris objectivables pel jurat i on les proves de competició tenien un pes (el 40%), per un altre que es decideix per consens en una conversa per part dels tècnics del jurat. Ja sap la gent que estira la corda com si li anés la vida que el seu esforç no puntua per a res? Cap reglament de cap joc competitiu està basat en el bonisme del consens i els bons jocs tenen les regles clares. Quan no és així, el que queda en dificultats serioses és qui ha de jutjar com es va veure l'any passat. Al 2012 ens vam passar de frenada introduint canvis. Una festa amb veredicte tranquil com aquesta pot ser l'oportunitat per tornar al seny en aquest tema.

De tot això i més és del que es xerra l'última nit de festa major mentre es buida un últim barril de cervesa que enguany portava nom de castell folrat.