El sainet de Junts

«És curiós com un partit que es diu independentista ha preferit pujar als altars de la candidatura una exgovernadora civil espanyola»

25 de maig de 2022

Comença la cursa per les eleccions municipals del 2023 i em permeto participar en tot aquest show aportant la meva visió del que queda de la política reusenca. Tindrem temps d’analitzar el mandat de l’alcalde Pellicer —de fet el resumiria en un tuit— però intentaré ser més precís en futurs articles. Ara, voldria encetar aquesta nova temporada de cronista polític amb la perspectiva d’unes eleccions que marcaran un nou canvi en el Consistori reusenc. (Els recordo que tinc un Premi Enganxen, l’únic que ha donat l’ínclit Josep Baiges en aquesta faceta de cronista, en la seva magnífica iniciativa en què els reusencs ens donem premis entre nosaltres). I fins aquí la secció d’elogis. Anem al tema.

 

Voldria iniciar aquest retrobament amb el bonic i quasi inexistent art de l’opinió punyent reusenca amb el primer acte de precampanya electoral de la ciutat, protagonitzat pels saltataulells de Junts per Catalunya, secció local de Reus, que ja ens han obsequiat amb el que serà la seva segura patent de marca. L’enredada general.

 

Animats, suposo, per les reculades Waterloonianes, aquesta caterva de personatges vinguts de tot arreu ens van anunciar, fa uns dies, que per tal de triar la seva candidata farien unes primàries. Per si no esteu al cas, sembla que la tria ja estava ben amanida entre l’alcalde sortint i el sobrecarros (de la guàrdia civil) Jordi Sánchez, secretari general sortint i ara recol·locat com a pensaire del projecte independentista (Déu ens agafi confessats). Fa uns mesos el feliçment indultat a canvi de no fallar-los, va idear un sistema per tal d’anar fent llistes municipals amb alcaldes convergents i així el seu reglament permet que hi pugui presentar-se tothom qui vulgui. (Dic presentar-se, no votar, que això està reservat als membres del club).

 

En aquest context de pau i reunificació de l’espai, a Reus hi va aparèixer un membre díscol del partit, Victor Terradellas, que devia ser l’únic independentista que hi quedava. Això, és clar, va generar un petit moment de pànic que es van ventilar fent les típiques trampetes per excloure’l de candidat, que un cop destapades, va resultar que van ser per culpa del típic error informàtic de sempre. Pobra gent. Comprensió. Són grans i passa allò de l’escletxa digital i tal.
 

Però bé, al final i després del reinici del procés de recollida d’avals van haver d’acceptar que el Candidat Terradellas complia amb els requisits exigits per tal de plantejar el seu projecte alternatiu al de la candidata oficialista. A partir d’aquí, ai las. Pobre Víctor. Sol en mig d’una cort de hienes. I així ha acabat que, després de les corresponents ganivetades, el Candidat Terradellas, que és un home savi i de món, ha preferit plegar i deixar sol a l’aparell local regant l’hortet de les paguetes. Cito paraules textuals de l’infern que va viure. «He topat amb presumptes errors, expulsió del grup local de WhatsApp, informació amagada, avals i vot condicionats, pèrdua de confiança, obstacles per part del partit a nivell local i cap facilitat a nivell nacional».

 

Vaja. Que és millor caure en mans dels pèrfids russos que no en mans de tota aquesta llopada. En tot cas és curiós com un partit que es diu independentista ha preferit pujar als altars de la candidatura una exgovernadora civil espanyola. Prioratina, amiguíssima en el seu dia dels Cossos i Forces de seguretat espanyols que van venir de turistes a l’Hotel Gaudí l’any 2017, en comptes d’un independentista RTV, l’única relació del qual amb les Forces i Cossos de seguretat ha estat quan aquests ens van obsequiar amb una lluïda processó pel centre de Reus quan el van venir a detenir.

 

I així és com ja tenim la primera candidata oficial per les eleccions del 2023, la senyora Teresa Pallarès, de Junts Per Catalunya, secció local de Reus, persona d’ampli currículum polític a la ciutat de la qual tindrem temps de parlar àmpliament. Això sí, no descartin una refundació de l’espai convergent i l’aparició d’algun altre partit o llista cívica o el que faci falta. Que tot és possible. Però deixem-ho pels següents capítols de la sèrie. Prometen emocions fortes.