M’ha sorprès, sincerament, llegir l’entrevista del conseller Giró al diari Ara. Primer vull remarcar allò que trobo de positiu: un membre del Govern independentista afirma que “ens hem d’entendre amb el PSC” que té “dirigents de molta vàlua i qualitat com Salvador Illa i Alicia Romero a qui respecto moltíssim.” Fins aquí res que no sigui d’estricte sentit comú, el que potser no ho és tan fora entendre com van negar-se a dialogar amb aquests dirigents de tanta vàlua per intentar pactar els pressupostos amb la CUP. Sembla, com a mínim, curiós.

L’altre element positiu que vull destacar és quan el senyor Giró afirma que “no podem oblidar que l’independentisme va perdre més de 640.000 vots a les darreres eleccions.” Tampoc descobreix res que no sigui obvi però contrasta amb el discurs poc menys que entusiasta que sacseja l’independentisme (el famós mite de la majoria del 52%) que parla d’un gran creixement del nacionalisme quan la realitat és que tant ERC com el senyor Puigdemont van perdre, cadascun, més de 300.000 vots a les eleccions d’ara fa un any mentre el PSC de Salvador Illa guanyava els comicis. En fi...

Però lamentablement el sentit de la realitat del conseller Giró acaba aquí. I ho fa forma abrupta. Perquè quan passa a parlar de les negociacions dels pressupostos de la Generalitat el conseller independentista explica que la prioritat del Govern va ser sempre negociar amb “les opcions socialdemòcrates” com, atureu les màquines!,... la CUP.

La CUP socialdemòcrata? És possible que els mateixos militants de la CUP hagin patit un atac de riure escoltant aquestes coses. S’ho creu de debò això el senyor conseller d’economia de la Generalitat? Perquè si s’ho creu realment és com per posar-se a tremolar davant del seu sentit de la realitat. La CUP, senyor Giró, tan sols té paraules de menyspreu per la socialdemocràcia. Només cal llegir la mateixa ponència ideològica que hi ha a la web nacional de la CUP. Res de reconèixer el més mínim vestigi de credibilitat a la socialdemocràcia europea. El que la CUP entén com a “democràcies socials avançades” són règims tan “socialdemòcrates” com la Veneçuela autoritària del senyor Maduro (admirador, per ser, del senyor Putin) o la Cuba dels germans Castro, directament un règim de partit únic. Uns països, sigui dit de passada, on els primers que van acabar a la presó són els socialdemòcrates i els partidaris del socialisme democràtic que són presentats com a “còmplices del feixisme” (us sona?). Dir que la CUP és socialdemòcrata és com dir que Vox representa la dreta liberal de tradició democràtica. Desitjo molta sort al senyor conseller d’economia quan hagi de negociar el que sigui amb els “socialdemòcrates” de la CUP? Certament, li farà falta...

I quan acabava l’entrevista em van arribar els titulars de les declaracions del senyor Junqueras en què equiparava a Espanya amb Rússia i als independentistes catalans amb Ucraïna. De vergonya aliena, literalment. Senyor meu, el que ha passat a Ucraïna és que dues regions russòfiles van dur a terme una declaració unilateral d’independència, d’acord amb un suposat “dret a l’autodeterminació” passant-se per l’arc del triomf la constitució democràtica ucraïnesa, i van aplicar el que van batejar com “el control del territori” d’una República inexistent segons el dret internacional. I aquí van començar els trets, i les bombes i els morts. Això és que ha aprofitat algú de conviccions democràtiques tan profundes com el senyor Putin per atacar Ucraïna per, segons diu, salvar a la minoria russa d’un maltractament absolutament inexistent per part de “l’Estat opressor” ucraïnès.

I tots aquells que hagueu llegit aquestes línies us hauran sonat conceptes com ara: declaració unilateral d’independència, dret a l’autodeterminació, Estat opressor o control del territori que han estat emprats, no pels ucraïnesos, sinó pels agressors russos per justificar aquest atac absolutament injustificat com sap tot el món, excepte potser el senyor Junqueras i probablement els “socialdemòcrates” de la CUP. Són els agressors els que els utilitzen, benvolgut senyor, i no les víctimes. Prou ja d’enganyar la gent!

Perquè hem de dir-ho alt i clar: quan el senyor Puigdemont o el senyor Junqueras afirmen que “el món” reconeixerà algun dia una declaració unilateral d’independència que menystingui la nostra Constitució democràtica estan mentint. Menteixen a la seva pròpia gent que porta deu anys sentint que “ara sí que sí” que passarà no-sé-què que no passa mai. I mentir sabent que estàs mentint és d’un cinisme polític absolutament insuperable.

Aquest és un dels compromisos que assumeix el PSC de Salvador Illa: nosaltres mai us direm que tenim un pla secret de jugades mestre de divuit mesos (ni de 18 segles) que no existeix perquè seria mentir-vos i tractar-vos com a nens petitets. El que si que us diem és el que afirmava el president Tarradellas i que nosaltres assumim fil per randa: Catalunya és un país massa petit com per prescindir de qualsevol dels seus fills i prou gran com perquè hi capiguem tots. I és aquest caràcter respectuós i plural del nostre poble, i no les mentides, ni les exclusions, ni el fanatisme, el que tornarà a unir el poble de Catalunya entorn d’uns objectius de benestar social per a tothom. I com més aviat ho fem possible, entre tots i totes, millor.

Ismael Fraile, Joventut Socialista de Catalunya