Marc Arza, candidat del PdeCat.

L'impost de successions i Hard Rock, les línies vermelles del PDECat

El candidat aposta per una planificació i gestió territorial de les infraestructures i la mobilitat

Més capacitat de decisió des del territori i més col·laboració amb el teixit econòmic. Són dues de les propostes que el PDECat planteja aquesta campanya, i que aquest divendres, el candidat per Tarragona, Marc Arza, ha exposat al cicle electoral de la Cambra de Comerç de Reus.

Percep sensació de «desànim» al país i a les empreses per la crisi sanitària, econòmica i social. Considera que «la política catalana no acaba de donar-hi solució; no funciona perquè des del 2017 hi ha hagut un desplaçament des del centre cap als extrems».

Això ha suposat que «la dinàmica centralista de la Generalitat s'ha agreujat». Una dinàmica que afirma que cal revertir, però que també cal treballar des de l'àmbit local. El front comú, per exemple entre Tarragona, Reus, Cambrils, Salou i Vila-seca en l'àmbit ferroviari, deixaria sense excuses tant la Generalitat com l'Estat, i posa d'exemple l'Estació Intermodal.

Precisament aquest front comú és el que la Cambra de Comerç fa anys que reclama i que li ha merescut l'aplaudiment de l'ens, Jordi Just. Arza també ha guanyat punts davant dels amfitrions quan ha apostat per una Llei de Cambres que els atorgui finançament públic, i no s'ha estat de recordar que va ser la candidata del partit per Barcelona, Àngels Chacón, qui va activar les eleccions a les cambres després d'anys d'espera.

L'impost de successions i Hard Rock, les línies vermelles del PDECat

Ha volgut esvair dubtes en clau nacional afirmant que «som un país independentista», però matisant que, a la independència, «s'hi arriba amb un país que funciona», una circumstància que considera que ara no es dona. Reivindica el llegat dels governs de Convergència a la Generalitat en general i el dels anys noranta en concret; «va portar a Tarragona l'aigua de l'Ebre, Port Aventura i la Universitat».

Considera que «els problemes de finançament i de competències s'han convertit en excuses» i que cal treballar estretament amb el teixit empresarial com a generador de riquesa. Per fer-ho, la primera línia de treball que ha detallat és la d'aprimar la burocràcia, que no només entorpeix l'activitat empresarial, sinó també la cultural i la social.

Ha deixat clar que el PDECat aposta per la col·laboració publicoprivada per actualitzar l'administració en àmbits, com el de la digitalització, on creu que s'ha quedat enrere. També ha defensat sense matisos la derogació de l'impost de successions, que veu com un obstacle a l'hora de garantir el relleu generacional a les petites i mitjanes empreses.

Serà, de fet, una línia vermella si el PDECat obté una representació suficient per condicionar la formació de govern, com ho serà també la defensa del projecte de Hard Rock, anteriorment conegut com a BCN World. Arza ho qualifica de «l'equivalent actual d'allò que va ser Port Aventura» i que, afirma, «no té res a veure amb l'Eurovegas».

En clau industrial, i com també es defensa des d'altres partits, veu el futur de la química lligat a l'hidrogen verd. I precisament en aquest àmbit ha atacat tant a Junts com a ERC, que han plantejat vetar les empreses de l'Ibex 35 de la contractació pública de la Generalitat.

«Al Camp de Tarragona ens hauríem de posar les mans al cap», etziba Arza, que considera, justament, que cal tenir una relació fluida amb companyies com Repsol per garantir que segueixin invertint a les plantes de la regió. Pel que fa al sector energètic proposa sancions contundents a les empreses que no ofereixin un servei adequat, també en el camp de les telecomunicacions.

I de manera més concreta, posa sobre la taula elaborar un pla de reindustrialització, que podria centrar-se en les energies renovables. Hauria de permetre fer «la revolució verda» als municipis i comarques on les centrals nuclears, que podrien acabar tancant durant les pròximes dues dècades, tenen un pes important en l'ocupació.

Les infraestructures, gestionades localment

El qüestionari de la Cambra és el mateix per a tots els candidats, i en una línia similar a la de Raquel Sans (ERC) aquest dijous, Arza ha evitat prioritzar concretament les quatre carreteres que planteja la institució reusenca, tot i que sí que ho ha acabat apuntant.

«Si prioritzo aquestes quatre infraestructures amb la informació que puc tenir ara, no estaria fent bé les coses», s'ha justificat. Ha acabat per valorar que, tant la carretera entre Reus i Cambrils com la que uneix Montblanc amb Santa Coloma de Queralt i l'Anoia, són menys prioritàries si s'hi fan algunes millores puntuals.

Sí que veu més essencials els desdoblaments de l'eix de l'Ebre i la C-14. Tot plegat embolcallat amb una defensa no només de més pressupost per a l'Autoritat del Transport Metropolità del Camp de Tarragona, sinó per un augment considerable de competències i del personal i els recursos tècnics.

Ha explicat que això permetria que els Ajuntaments, els Consells Comarcals i la Diputació, amb el suport però no la direcció de la Generalitat, planifiquessin la mobilitat, des dels autobusos fins als trens passant per les inversions en carreteres. Precisament aquest model és el que voldria replicar per gestionar l'Aeroport de Reus, en lloc de l'actual Taula Estratègica, que considera «un premi de consolació».

Reclama una gestió directa deslligada d'AENA o, com a mal menor, consorciada amb el territori. Precisament en aquest cicle electoral, la candidata del PSC, Rosa Maria Ibarra, va criticar que no es convidi l'Estat a la Taula, una valoració que Arza ha volgut respondre. «Si ve a la Taula aportarà tants diners o més que la Generalitat? Si és que sí, parlem-ne; si no, em sembla una broma de mal gust», ha etzibat.

Comerç i turisme com a sectors clau

Limitar el comerç digital, regular les empreses de paqueteria i ajudar a fer el salt a Internet al comerç tradicional són tres de les propostes del PDECat per aquest sector. Arza assegura que «Convergència durant 25 anys va fer lleis per protegir el comerç de nucli urbà i posar dificultats al comerç periurbà».

Una dinàmica que es veia entorpida per la legislació europea, però en la qual assegura que hi havia marge, com creu que n'hi ha ara en l'àmbit digital i per regular les condicions laborals dels serveis de paqueteria, «que són precaritzadores i que no faciliten la competència en igualtat de condicions de les botigues», ha afegit. Ha citat els APEU com una de les claus del futur d'un sector que, afirma, «té valor més enllà del valor estrictament econòmic perquè dona vida a les ciutats».

El sector turístic ha tancat la xerrada, i ha servit perquè el candidat el defensés i perquè critiqués les restriccions decretades arran de la pandèmia. En el primer cas ha declarat que «el monocultiu turístic no és una bona idea», moment en el qual ha posat en relleu el turisme interior del Camp de Tarragona.

En clau general ha admès que, amb el turisme, «potser a Barcelona, en alguns anys se n'ha fet un abús, però això no val per tot el país; és un sector que no sobra, s'ha de cuidar». En el segon àmbit s'ha mostrat contrari a les «mesures pel broc gros» que han afectat el turisme, la restauració i el comerç.

«Moltes d'aquestes mesures no es parlen amb el sector», ha criticat. De la mateixa manera que ha reclamat mesures ajustades, almenys, a cada regió sanitària, i que no s'imposi el mateix patró a tot el país. Ha apuntat que cal garantir la campanya turística d'enguany a través del pla de vacunació perquè es percebi Catalunya com una destinació segura. L'alternativa, augura, és que les petites i mitjanes empreses, sovint familiars, del sector turístic acabin en mans de capital estranger.