Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

MINUT A MINUT

L'incendi forestal a la Torre de l'Espanyol ja afecta més de 2.500 Ha de terreny

MÉTEO

Alerta a tot Tarragona: arriba el plat fort de l’onada de calor

Cambrils: poc peix per pescar

Fins a cinc partits podrien tenir opcions de fer-se amb la victòria a Cambrils, en una plaça on seran primordials els pactes post 26M.
El Port de Cambrils | Viquipèdia

Més de deu quilòmetres de platja, una vila de tradició pagesa i un port de tradició pescadora. Nuclis de població molt diversa socioeconòmicament, amb una composició política que abraça tot l'espectre sense que ningú s'imposi amb claredat. Tot això és Cambrils, la segona ciutat del Baix Camp i el centre anímic de la Costa Daurada, on aconseguir l'alcaldia té importància més enllà de controlar el poder local. 

 

 

Més de 23.000 cambrilencs estan cridats a votar el 26 de Maig, i tot fa pensar que continuarà la igualtat entre les forces polítiques. El pacte tripartit particular de Cambrils entre ERC, PSC i PDeCAT, malgrat passar per tensions que semblaven insalvables, ha aguantat la legislatura amb una mala salut de ferro. Vist així, qui sigui capaç dels tres d'aconseguir un vot més que els rivals ho tindrà tot de cara per liderar el govern. Sempre amb el permís del NMC d'Oliver Klein i pendents de calibrar quin resultat pugui fer Cs. 

Camí Mendoza, patinadora

Camí Mendoza, l'alcaldessa de Cambrils per ERC, va arribar a presidir el consistori una mica de rebot. L'anterior alcaldessa Mercè Dalmau, de CiU, va patir una forta sotragada el 2015 de la que ja no s'ha recuperat. Després de quatre anys governant amb el suport del PP, ERC li va guanyar la partida per menys de 200 vots i va cedir l'alcaldia en un pacte exprés per por que el PSC i el NMC la deixessin a l'oposició. De fet, Dalmau, per raons personals i un canvi radical de vida ja no tenia gaires ganes de batallar imposant el seu poder i ara ho ha deixat, però en aquell moment clau li va fer un favor a Mendoza, que es va trobar sent alcaldessa de manera inesperada, sense haver-se de barallar massa i sembrant molts dubtes.

L'alcaldessa de Cambrils, Camí Mendoza, durant una entrevista amb Tarragona Digital. | Fabián Acidres.

 

Dubtes que no ha acabat d'esvair. Presenta una obra de govern molt justeta i els dos primers anys va ser gairebé invisible. A la segona part de la legislatura, l'exercici del poder i el bon moment emocional d'Esquerra en l'àmbit nacional han aconseguit fer créixer en presència la seva figura. Sense que estigui gaire clar que amb això en tingui prou per revalidar la victòria. A favor tindrà l'onada ascendent d'ERC i que el PDeCAT s'està reconfigurant —com a tot arreu— amb un candidat nou. En contra caldrà comptar amb l'encariment del vot independentista, per causa de dues llistes noves com Primàries i la CUP que li disputaran el gran resultat de 2015, quan va obtenir el 18% i quatre regidors.

L'alcaldessa Camí Mendoza amb els seus competidors i socis de govern: Ana López i Lluís Abella | Cedida

 

Camí Mendoza és una cambrilenca de dalt a la Vila i viu a La Parellada. Està a punt de fer 54 anys i no se sap ben bé quina és la seva professió. Si que se sap que ha estat molt vinculada de sempre al teixit associatiu de Cambrils i que patinava. Va ser durant anys la presidenta del Club Patí Cambrils. D'aquests quatre anys quedarà com anècdota el pollastre que li va muntar el seu regidor Eduard Pellicer quan va mencionar els PUMAS (un acrònim popular però un xic supremacista) i com a no tan anècdota la gestió despistada que ha fet del cacau ferroviari de Cambrils, amb l'horitzó incert de la inauguració de l'estació nova i la incertesa del destí de la via que parteix la ciutat en dos.

Lluís Abella, ressucitador

Mercè Dalmau era una molt bona alcaldable, amb experiència de govern i un bon moment, però després de confluir el seu 'error' de 2015 i les poques ganes del partit de mantenir-la, el PDeCAT va estar buscant intensament un nou candidat en els entorns més sobiranistes de Cambrils, sense èxit. Sense ser la primera opció, Lluís Abella oferia vuit anys de regidoria a l'Ajuntament i un perfil més amable i proper que el de l'alcaldessa Dalmau, poc donada als actes populars i percebuda en molts àmbits de la ciutat com estirada. Abella, més botiguer, de 55 anys i treballador tota la vida de la dissortada Cooperativa Agrícola de Cambrils és un perfil menys sofisticat però que en una població tradicionalista i pagada dels seus costums i espais pot encaixar a la perfecció.

Mercè Dalmau i Josep Lluís Abella durant l'anunci de Dalmau | Jordi Olària Gras

 

El PDeCAT, amb la marca Junts per Cambrils, confia en ell per blindar el vot més municipalista i folklòric, aprofitant que domina totes les associacions i que ha fet una feina al capdavant de la regidoria de Cultura i Festes agraïda i poc contestada. Ho tindrà molt complicat per defensar els quatre escons de 2015, però no és descartable la victòria si aconsegueix fugir de la pugna global entre postconvergents i republicans, donar dimensió municipal a la campanya i atacar les moltes escletxes que la gestió de Mendoza ha deixat.

Ana López, animal polític

Entre Mendoza i Abella, si es descuiden els pot emergir la tercera pota de l'acord de govern, el PSC d'Ana López que tot i quedar per sota de CiU i ERC en vot ha proporcionat l'estabilitat a l'Ajuntament. Les tensions del 155 van estar a punt de dinamitar-ho tot, però s'ha arribat al final de la legislatura amb un triple pacte de no-agressió, i ara que guanyi el millor. El PSC fa anys que no guanya a Cambrils, des dels temps de Benaiges, però ara la dinàmica general l'afavoreix. Sense fer gaire soroll i recolzada en la responsabilitat que ha transmès aquests quatre anys, López podria ser la sorpresa d'aquest 26A a Cambrils.

Ana López torna a encapçalar la candidatura socialista a Cambrils | Toni Cabanillas

 

Ana López té 44 anys i ha estat regidora de Promoció Econòmica amb pocs problemes i molt de lluïment. A més compta amb 16 anys d'experiència a l'Ajuntament i tota una vida adulta militant al partit, que coneix perfectament i n'es un engranatge amb pes a la regió. Va néixer a Suïssa i va venir ja de petita al barri de Nou Cambrils. Es dedica a l'hostaleria i la restauració: la seva família és propietària dels apartaments i la pizzeria Costa Verde. Té dos fills i és la dona d'un altre socialista il·lustre, el diputat díscol i exregidor de Tarragona Carles Castillo. De fet, es diu que el 2015 l'alcaldable del PSC a Cambrils havia de ser ell, quan Ballesteros se'l volia treure de sobre, però hi va renunciar en favor de López.

Oliver Klein, etern aspirant

El cap de l'oposició ha tornat a ser Oliver Klein, al capdavant del partit municipalista Nou Moviment Ciutadà, un partit cambrilenc que va crear ell mateix a partir d'una escissió del PSC. El 2015 va treure el seu millor resultat, a menys de 200 vots de guanyar i només el comentat moviment de Dalmau el va apartar del govern.

Oliver Klein reelegit alcaldable de l'NMC a Cambrils | cedida

 

Klein té 43 anys i tres fills i és el perfil més intel·lectual dels candidats. Professor de Ciències Polítiques a la URV, expert en Relacions Internacionals i molt interessat en temes de desenvolupament i drets humans, coneixements que li seran molt útils per gestionar les punyalades que es preveuen a Cambrils. Punyalades com la dels altres tres regidors de NMC que el van deixar penjat i, en una maniobra espectacular, ara es presenten amb ERC (Cinta Ballesté Aran), PP (Inma Sierra) i Cs (Santi Gámez). El que era número 5 de Klein i no va entrar a l'ajuntament, Tomás García, s'ha fet un partit nou Ara Decidim Nosaltres Cambrils, que ara es presenta per si hi ha més sort.

Juan Carlos Romera, acabat d'aterrar

Com a Reus i a Salou, a Cambrils Cs confia plenament en imposar la marca estatal i ha passat com un bulldozer per sobre dels militants de les agrupacions locals. A més, les dues últimes legislatures a Cs Cambrils han acabat com el rosari de l'aurora, amb dissensions, regidors no adscrits, i juntes gestores. La polèmica de Reus també va tenir de protagonistes els whatsapps del diputat cambrilenc Carlos Sánchez i, al final, després de la purga, tot s'ha acabat amb un candidat desconegut a Cambrils i posat a dit, l'economista i empresari Juan Carlos Romera que acaba d'aterrar però que pot ser víctima de l'error de càlcul general de Cs de renunciar als perfils locals. 

David Chatelain, old school

Romera i Chatelain, l'alcaldable del PP, poden respirar una mica perquè VOX no ha pogut reunir una llista a Cambrils. S'hauran de repartir entre tots dos el vot més espanyolista i de dretes. A diferència de Cs, però, el PP sí que està imbricat a la ciutat i compta amb un candidat de molta experiència i gran coneixedor de Cambrils. A més compta amb una bossa de vot fidel. Chatelain és un advocat cambrilenc de 50 anys a qui és habitual trobar-se pel carrer o en tota mena d'actes públics. Però la impressió és que és un polític que s'ha quedat, per dir-ho amablement, antic. Inma Sierra, provinent del NMC substitueix a la segona posició a la històrica regidora Carme Cros, que ja n'ha tingut prou i tanca la llista.

El líder del PP a l'Ajuntament de Cambrils, David Chatelain. | delCamp.cat

 

Teresa Recasens i Sara Estalella, noves opcions independentistes

Teresa Recasens va ser la guanyadora de les Primàries de Cambrils, un moviment ciutadà independentista que a Cambrils va prendre volada i va suscitar interès amb rapidesa, amb vora 500 inscrits en pocs dies. És l’única llista que reivindica l’1 d’octubre i que diu explícitament que treballarà per la independència des de l’Ajuntament. Sota el paraigües de Primàries Catalunya, a Cambrils s'han ajuntat perfils de la societat civil, de l'ANC, del CDR o de Demòcrates. Recasens té 55 anys i és llicenciada en Història, botiguera al nucli antic i presidenta de l'associació de comerciants de la Vila. Serà una opció per als desencantats amb el paper d'ERC i el PDeCAT en el Procés.

Tere Recasens de Primàries Cambrils, votant l'1-O | Revista Cambrils

 

L'altra opció serà la CUP, que en aquesta ocasió es presenta a Cambrils. L'obertura del nou casal social de l'esquerra anticapitalista, el Polvorí, ha dona prou base per intentar fer el salt al consistori. L'alcaldable serà Sara Estalella, jove artista, fotògrafa, feminista i antifeixista. La CUP de Cambrils té un dipòsit de vots captiu i assegurat, però caldrà veure si pot assolir el 5% que li dona entrada a l'ajuntament.

Sara Estalella i Carles Domènech mostrant la seva obra fotogràfica  | Redacció

 

Les esquerres alternatives i un senyor mediterrani

Ens hem deixat tres candidatures pel final. L'esquerra alternativa concorre en dues llistes. Per una banda Iván Sanz, actual regidor per Assemblea de Cambrils-En Comú Guanyem representa la part 'catalana' i sobiranista de l'invent. És una manera de dir-ho, ja que l'Assemblea de Cambrils és una plataforma local i independent a la qual els comuns donen cobertura legal. Sanz ha estat un regidor molt actiu durant la legislatura i si no hi ha transvasament de vot podria ser que repeteixi la representació.

 

Laura Moreno per Podemos és la part 'castellana', orgànica i de partit de l'esquerra alternativa cambrilenca. Entre les dues llistes, en principi, competiran pel mateix espai electoral, per la qual cosa sembla difícil que la nouvinguda tingui opcions. Dependrà de la participació i el repartiment d'escons.

L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, amb l'alcaldable de l'AdC, Ivan Sanz | Cedida

 

La nota pintoresca la posa la llista Alternativa Mediterránea (ALME) liderada per un voluntariós i intranscendent José Luis Villares.

 

ACTUALITZACIÓ: Entre d'altres queixes d'algunes de les persones mencionades en aquest article, des de PODEMOS Cambrils han fet la més raonable sobre la qualificació de part 'castellana' de l'esquerra alternativa de Cambrils i l'absència de foto de la candidata Laura Moreno, que publiquem a continuació en desgreuge.

Laura Moreno de PODEM Cambrils, a la festa de la democràcia. | PODEM Cambrils

 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

📸 L'actualitat de Tarragona en imatges! Segueix-nos a Instagram

Comentaris