GRUP DE FACEBOOK:

Fes click AQUÍ i uneix-te al nostre Grup Oficial de Facebook! Notícies, enquestes i moltes opinions sobre tot el que passa a les comarques de Tarragona.

Sobre els números del coronavirus

«Ningú no té les dades reals. Tothom reporta el que vol, tots els comptatges i informes són diferents arreu d'Europa. Per tant és poc creïble que puguem comparar dades. No us cregueu els números»
El confinament comença a ser efectiu, però cal no fer gaire cas dels números. | cottonbro

Sobre els números: la mortalitat de la grip s’estima cada any a Barcelona de la següent manera: es recullen setmanalment els nombres d’enterraments observats a la ciutat de Barcelona i en sis municipis de la província i es calculen els índexs de mortalitat esperada per poder detectar excessos de mortalitat.

 

És a dir, es mira si s’està morint més gent de la que tocaria, i aquests augments, s’atribueixen a l’epidèmia de grip. Ara mateix, amb l’epidèmia COVID-19 tocaria fer el mateix, ja que tots els números disponibles són falsos. Com que només ens basem en els casos que tenen test positiu (els que anomenem casos confirmats), i aquests bàsicament són els que acaben a hospital i són greus o el personal sanitari amb símptomes (ho hem de saber perquè puguin anar a treballar o no), no sabem quanta gent realment ha passat la malaltia a casa i, per tant no tenim el denominador de la fórmula (gent morta per SARS-CoV-2/gent infectada per SARS-CoV-2).

 

Ho podem complicar més: el test que s’està fent servir té molts falsos negatius, perquè depèn de quantes mostres et treuen, de com es treuen, d’on es treuen, de com es guarden i transporten fins al laboratori, del moment de la malaltia que estàs, etc. Això vol dir que encara que es testés tothom no sabríem el denominador real. Anem al numerador: al meu entendre qualsevol mort avui es pot considerar potencialment atribuïble a l’epidèmia, directa (es comprova fent test i és positiu, cosa que ara no s’està fent amb totes les defuncions) o indirectament: els malalts d’edat avançada, fràgils, els de malalties de base greu que es poden haver descompensat pel virus encara que el virus no els hagi matat directament, els que s’han mort perquè no han pogut accedir al sistema sanitari…

 

Estem nosaltres i Itàlia pitjor que a altres llocs? No ho crec, i si sí, ho devem estar perquè la nostra població està més envellida, no pas perquè ho estiguem fent pitjor. Ningú no té les dades reals. Tothom reporta el que vol, tots els comptatges i informes són diferents arreu d'Europa. Per tant és poc creïble que puguem comparar dades. No us cregueu els números. No mireu números. Tant els números publicats com els molts models matemàtics ens ensenyen tendències. Fixeu-vos en les tendències. El confinament funciona. No ho veieu clar? D’aquí a molt poc ho veureu, veureu que sí que haurà servit tot aquest temps d’estar engarjolats. En realitat quedant-vos a casa esteu fent moltíssim.

 

Anàvem darrere d'Itàlia i la Xina? Sí. Podíem haver comprat més mascaretes, ulleres, bates, etc? Evidentment. No tenir els equips de primera línia equipats correctament és una cagada monumental, criminal. Madrid s’havia de tancar abans? Evidentment. Això ha estat terrible, terrible. Però no podíem tenir més UCIs. No podíem tenir més respiradors. Es podia haver fet millor? Sí. Però quant més millor? El desastre hauria estat quant menys? Doncs no n’estic segura. Són anys de menysprear les UCIs als hospitals de tot Europa, i Urgències, que són els qui paren el cop als hospitals, són els departaments que menys cuidats estan arreu. Ara ni tan sols això no compta. Quan passi tot, passarem comptes.

 

Anem a lo bo: el personal de l’entorn sanitari està entregat; tothom, el mèdic, infermeria però també bugaderia, personal de neteja, zeladors, investigadors, enginyers, etc. Hi ha molta gent implicada i implicada al 200%. Els hospitals s’han reconvertit en temps rècord, la capacitat d’organització i reorganització (de personal, d’espais, de recursos) ha estat i és impressionant i encomiable en tots sentits, i està passant en col·laboració (i això és molt espectacular). Al marge de les solucions urgents de guerra (estil demanem màscares del Decathlon) s’estan dissenyant i avaluant prototips escalables i implementables arreu a una setmana vista.

 

I mentrestant? Quedeu-vos a casa. El personal sanitari farà la resta. Es tracta de parar el cop. Cadascú que contribueixi com pugui. Encara es demanen voluntaris, us podeu oferir aquí.

 

I arreu es demanen diners per a iniciatives contra l’epidèmia de COVID-19, a tots els hospitals i centres de recerca. Però hi ha coses més fàcils per fer: cada dia hi ha més gent que coneixereu que està greu o que s’ha mort, gent a la que no se la pot acompanyar. Centreu-vos en quedar-vos a casa, en no embogir, a donar suport als vostres, als vostres veïns i col·legues i treballadors que estan sols, a la gent a qui podeu fer companyia: truqueu-los, parleu-hi, escriviu-los. Perdoneu el lloguer si podeu. Compreu a les botigues del costat de casa: al llibreter, al carnisser, al peixater. Si no us ho poden servir, ja ho faran quan puguin. No feu fora les dones de fer feines. Pagueu els sous, ni que sigui una part. No anul·leu comandes. Tothom parla de quan sortirem del confinament i quan baixaran els morts i els infectats. Aviat veurem resultats de tot això, però encara és aviat. Sempre us ho he dit: anem a passar la setmana. Qui dia passa, anys empeny. I la setmana que ve ja veurem.

 

 

Ada Klein Fortuny és metgessa i fa recerca en el camp de les malalties infeccioses. Ada Klein Fortuny és un pseudònim.