L'Ajuntament de Reus ha sigut el quart més beneficiat pels fons europeus Next Generation entre el 2020 i fins a novembre del 2024, data de l'última actualització de les dades publicades pel Departament d'Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. D'entre les màximes administracions locals de ciutat grans i mitjanes (més de 50.000 habitants), l'ajuntament de la capital del Baix Camp es queda a tocar del "podi", per darrere de Granollers (3,5 MEUR), Manresa (2,98 MEUR) i Girona (2,8 MEUR), d'acord amb la informació proporcionada a cada 10.000 habitants.
En els darrers quatre anys, el consistori reusenc ha rebut 2,7 MEUR per cada 10.000 habitants. Per tant, prenent com a referència que, el 2024, la població era de 109.961 habitants (segons Idescat), la xifra s'enfilaria dels 2.691.909,63 euros "prorratejades" a un total de 29.600.507,48 euros. En canvi, com a municipi i tenint en compte tots els beneficiaris globals, Reus cauria a l'onzena posició -mantenint els criteris de "per cada 10.000 habitants", per darrere justament també de Granollers i Manresa, municipi molt semblant quant a les inversions europees rebudes.
Així, als 29,6 MEUR rebuts per l'ajuntament, se sumarien els imports que han obtingut, en altres convocatòries, les empreses (2.357.724,14 euros), els particulars (515.878,53) i els ens sense ànim de lucre (318.540,1). No consten subvencions per a altres ens del sector públic ni per a recerca o formació. Entre els projectes municipals que concentren el gran volum dels fons Next Generation, destaquen: la construcció d'habitatges a l'Antiga Hispània (2.091.165 euros), les noves promocions d'HPO a Mas Iglesias (3.356.100), les obres de rehabilitació i millora de l'eficiència energètica del barri Fortuny (1,3 MEUR), la implementació de la Zona de Baixes Emissions (4.777.560) i el RENATUReus (els ajuts financen un 95% dels 4.210.526,32 euros del pressupost previst).
D'altra banda, pel que fa a les entitats, n'és un exemple la cooperativa Llars Familiars i el seu projecte de rehabilitació d'habitatges al carrer de l'Estel del barri del Carme, per al qual va rebre una subvenció europea de 75.200 euros. Pel que fa a l'àmbit empresarial, tot i que en una iniciativa público-privada conjunta amb Reus Energia, les empreses del polígon Agro-Reus van rebre un ajut d'1.994.445,70 euros per impulsar la comunitat energètica.
Tarragona, també al «Top 10»
En el cas de l'ajuntament de la capital tarragonina, aquest se situa en setena posició d'entre els consistoris que més diners han rebut, per cada 10.000 habitants, dels fons europeus en aquests quatre anys. Prenent com a referència que la població, el 2024, era de 141.018 habitants, els 2.251.704,12 euros s'enfilarien a una xifra total de 31.753.081,16 euros obtinguts des del 2020. Més enllà d'aquests 31,75 MEUR totals, si es comptabilitzen les subvencions per cada deu mil residents, Tarragona es converteix en la setena ciutat catalana de les 23 amb més de 50.000 habitants.
Així mateix, ocupa també el setè lloc en el rànquing global de municipis que més ajuts ha obtingut tenint en compte a tots els beneficiaris (administració local, empreses, particulars i entitats). Se sumen, en aquest sentit, les subvencions atorgades a empreses (1.851.568,3 euros), en recerca o formació -amb la Universitat Rovira i Virgili- (3.201.386,61), a particulars (366.639,57) i a ens sense ànim de lucre (1.634.308,86).
Entre els projectes "estrella" que han rebut aquestes inversions econòmiques, destaca el GreenBelt'26 (3.322.862,71 euros), referent a l'Anella Verda de Tarragona, amb actuacions com la renaturalització del riu Francolí, treballs que ja han sortit a licitació; el projecte del Fòrum de la Colònia de Tàrraco (3 MEUR); o diverses iniciatives que s'emmarquen en el pla "Tarragona cap al 2030", com la implantació de la Zona de Baixes Emissions (1,38 milions) i actuacions com l'adquisició d'autobusos d'hidrogen i elèctrics, l'aparcament dissuasiu de Guillem Oliver, la vianalització i urbanització de diferents carrers, l'ampliació del pàrquing Torroja o l'intercanviador de Doctor Battestini.
Reus i Tarragona són elsdos únicsmunicipis de la província que superen els 50.000 -i els 100.000- habitants, seguits del Vendrell (40.526), Cambrils (36.686), Tortosa (35.513) i Calafell (31.567).