Les
entitat animalistes Anima Naturalis i CAS International han
denunciat que
Catalunya va destinar
801.271,24 euros de l'erari
públic a
espectacles taurins l'any
2019. La xifra l'han obtingut en el marc d'un
estudi anomenat '
Festes cruels', que
investiga el
finançament públic de les celebracions popular amb braus a l'Estat.
Així, segons aquesta
investigació 28 municipis catalans (el 3% del total) van organitzar
450 actes d'aquest tipus aquell
any. Les dues entitats
calculen que
1.820 municipis d'arreu de
l'Estat van celebrar
festes amb
toros, el 22% del total, i estimen en
42 milions d'euros les
subvencions públiques que van rebre, un 1,9% dels quals destinats a
Catalunya.
L'estudi determina que
Catalunya és una de les
autonomies amb
menys tradició taurina del conjunt de
l'Estat. Del 3% de municipis que organitzen festes populars amb braus, la gran majoria es
concentren a la demarcació de
Tarragona, a les zones limítrofes amb
Castelló i
Terol.
Segons la
investigació, que ha partit de la
Llei de
Transparència -a través del web de cada consistori- per obtenir les
dades, l'ajuntament català que l'any
2019 va gastar més diners per habitant va ser
Alfara de
Carles (Baix Ebre), amb
376 veïns, que va
dedicar 39.000 euros per organitzar
11 festes. El municipi que va
gastar més en
correbous va ser la
Ràpita (Montsià), amb
68.658 euros en
20 festes per a una
població de
14.931 habitants.
Pel que fa a la
tipologia de
festes, 130
toros van ser
embolats a 17 municipis de les Terres de
l'Ebre l'any 2019. A banda, 14 dels 28 municipis taurins van fer almenys una festa de toro encordat aquell any, amb 46 esdeveniments en total.
Dificultats per obtenir les dades
Els responsables de
l'estudi afirmen que s'han posat en
contacte amb els 1.820
municipis de l'Estat que organitzen
festes amb
braus per aconseguir les
dades de les inversions públiques que s'hi fan, però lamenten que "tot i que la llei exigeix
transparència en el destí del
diner públic de cada municipi, només el
47% dels ajuntaments (853) va
respondre".
Les dues
entitats responsables de
l'estudi subratllen que tant aquesta qüestió com altres dificultats per aconseguir
xifres exactes (sovint les festes amb braus formen part de les festes patronals i fa difícil
desglossar, els
ajuts venen d'administracions diverses o hi ha múltiples vies de finançament) fan "pràcticament
impossible" conèixer la xifra "real" de tot el diner públic que es destina a les
festes amb
braus. Però a partir de les dades que sí han obtingut,
calculen que "no pot ser menys" que els 42 milions esmentats, per a un
cost total que s'eleva als
86 milions.