Societat
Denuncien que Catalunya va gastar més de 800.000 euros públics a espectacles taurins el 2019
Alfara de Carles va ser el municipi que més va invertir per habitant i la Ràpita el que va fer la despesa més alta
Bous a la plaça, a l'Aldea. | Cedida
Les entitat animalistes Anima Naturalis i CAS International han denunciat que Catalunya va destinar 801.271,24 euros de l'erari públic a espectacles taurins l'any 2019. La xifra l'han obtingut en el marc d'un estudi anomenat 'Festes cruels', que investiga el finançament públic de les celebracions popular amb braus a l'Estat.
Així, segons aquesta investigació 28 municipis catalans (el 3% del total) van organitzar 450 actes d'aquest tipus aquell any. Les dues entitats calculen que 1.820 municipis d'arreu de l'Estat van celebrar festes amb toros, el 22% del total, i estimen en 42 milions d'euros les subvencions públiques que van rebre, un 1,9% dels quals destinats a Catalunya.
L'estudi determina que Catalunya és una de les autonomies amb menys tradició taurina del conjunt de l'Estat. Del 3% de municipis que organitzen festes populars amb braus, la gran majoria es concentren a la demarcació de Tarragona, a les zones limítrofes amb Castelló i Terol.
Segons la investigació, que ha partit de la Llei de Transparència -a través del web de cada consistori- per obtenir les dades, l'ajuntament català que l'any 2019 va gastar més diners per habitant va ser Alfara de Carles (Baix Ebre), amb 376 veïns, que va dedicar 39.000 euros per organitzar 11 festes. El municipi que va gastar més en correbous va ser la Ràpita (Montsià), amb 68.658 euros en 20 festes per a una població de 14.931 habitants.
Pel que fa a la tipologia de festes, 130 toros van ser embolats a 17 municipis de les Terres de l'Ebre l'any 2019. A banda, 14 dels 28 municipis taurins van fer almenys una festa de toro encordat aquell any, amb 46 esdeveniments en total.
Els responsables de l'estudi afirmen que s'han posat en contacte amb els 1.820 municipis de l'Estat que organitzen festes amb braus per aconseguir les dades de les inversions públiques que s'hi fan, però lamenten que "tot i que la llei exigeix transparència en el destí del diner públic de cada municipi, només el 47% dels ajuntaments (853) va respondre".
Les dues entitats responsables de l'estudi subratllen que tant aquesta qüestió com altres dificultats per aconseguir xifres exactes (sovint les festes amb braus formen part de les festes patronals i fa difícil desglossar, els ajuts venen d'administracions diverses o hi ha múltiples vies de finançament) fan "pràcticament impossible" conèixer la xifra "real" de tot el diner públic que es destina a les festes amb braus. Però a partir de les dades que sí han obtingut, calculen que "no pot ser menys" que els 42 milions esmentats, per a un cost total que s'eleva als 86 milions.
Així, segons aquesta investigació 28 municipis catalans (el 3% del total) van organitzar 450 actes d'aquest tipus aquell any. Les dues entitats calculen que 1.820 municipis d'arreu de l'Estat van celebrar festes amb toros, el 22% del total, i estimen en 42 milions d'euros les subvencions públiques que van rebre, un 1,9% dels quals destinats a Catalunya.
L'estudi determina que Catalunya és una de les autonomies amb menys tradició taurina del conjunt de l'Estat. Del 3% de municipis que organitzen festes populars amb braus, la gran majoria es concentren a la demarcació de Tarragona, a les zones limítrofes amb Castelló i Terol.
Segons la investigació, que ha partit de la Llei de Transparència -a través del web de cada consistori- per obtenir les dades, l'ajuntament català que l'any 2019 va gastar més diners per habitant va ser Alfara de Carles (Baix Ebre), amb 376 veïns, que va dedicar 39.000 euros per organitzar 11 festes. El municipi que va gastar més en correbous va ser la Ràpita (Montsià), amb 68.658 euros en 20 festes per a una població de 14.931 habitants.
Pel que fa a la tipologia de festes, 130 toros van ser embolats a 17 municipis de les Terres de l'Ebre l'any 2019. A banda, 14 dels 28 municipis taurins van fer almenys una festa de toro encordat aquell any, amb 46 esdeveniments en total.
Dificultats per obtenir les dades
Els responsables de l'estudi afirmen que s'han posat en contacte amb els 1.820 municipis de l'Estat que organitzen festes amb braus per aconseguir les dades de les inversions públiques que s'hi fan, però lamenten que "tot i que la llei exigeix transparència en el destí del diner públic de cada municipi, només el 47% dels ajuntaments (853) va respondre".
Les dues entitats responsables de l'estudi subratllen que tant aquesta qüestió com altres dificultats per aconseguir xifres exactes (sovint les festes amb braus formen part de les festes patronals i fa difícil desglossar, els ajuts venen d'administracions diverses o hi ha múltiples vies de finançament) fan "pràcticament impossible" conèixer la xifra "real" de tot el diner públic que es destina a les festes amb braus. Però a partir de les dades que sí han obtingut, calculen que "no pot ser menys" que els 42 milions esmentats, per a un cost total que s'eleva als 86 milions.