Segona campanya consecutiva a les Terres de
l'Ebre i
Tarragona en què la
producció d'oli d'oliva
caurà a la
meitat. La
campanya de l'oliva tornarà a ser "
complicada", amb
pèrdues significatives entre el
40% i el 50%, lleugerament millor que en la recol·lecta de l'any passat, quan les pèrdues van ser del 70%.
La
sequera i la
calor va afectar els
olivers durant la
floració i l'escenari d'escassedat d'oli situa l'inici de la
campanya de
collita en un cotext de
preus disparats. Els
pagesos alerten que aquest
augment de
preus no
repercuteix a les seves
butxaques, ja que amb els costos de producció disparats i la falta de
fruit es tornaran a quedar sense
guanys. Les cooperatives temem també que es
freni el
consum d'oli d'oliva i les
exportacions.
Les
pluges de les últimes setmanes i dies "seran
bones" i ajudaran a
estabilitzar" el fruit i millorar la
producció d'oli d'oliva, però "ja no es pot
recuperar" la part de la
collita es va perdre durant la
floració, justament per la falta de
pluges de la primavera i també per les altes temperatures. Com explica Pere Albacar, director d'Olivite Export - formada per cinc cooperatives oleícoles
ebrenques -, la calor fa que "la flor que aconsegueix sortir, al final, no creix correctament i es perd
producció".
En la
darrera collita 22/23 ja es va
perdre entre e
l 50% i el 70% del
fruit al territori i la
producció d'oli es va
desplomar. De fet, segons dades de la FCAC (Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya), es van produir
15.000 tones d'oli al país (la mitjana habitual supera les 30.000), la
pitjor xifra de les dues darreres
dècades. La situació enguany només millorarà lleugerament perquè es preveu que les
pèrdues siguin d'entre el 40 i 50%,
augmentant una mica la
producció de l'any passat. Així i tot, "serà una campanya complexa i de
producció mitjana-baixa", "molt inferior" del que és comú i fins i tot amb zones, tant del Baix Ebre i Montsià com de la Terra Alta, que podrien no tenir collita.
Preus disparats
La falta
d'oferta, també a la resta de l'estat espanyol - principal productor mundial d'oli d'oliva - ha provocat "un
desgavell" en l'increment de
preus de
l'oli i també certa especulació. En pocs mesos el
cost de l'oli per al consumidor s'ha
doblat o
triplicat.
Com detalla Antoni Galceran, responsable del sector de
l'oli i l'oliva de la FCAC, la
garrafa de
5 litres d'oli ha passat de valdre entre
25 i 28 euros a vendre's sobre els
40 euros, i el fruit, l'oliva, es
pagava a uns 60 cèntims d'euro per quilo o menys, fa dos anys, i s'apropa ara a l'euro per quilo (90 cèntims d'euro, aproximadament).
Olives a l’arbre Foto: ACN
Per fer un
litre d'oli es necessiten 6 o 7 quilos d'oliva. Els
rendiments del
fruit són molt variables i d'això depèn també quant cobra el
pagès. Tot i aquest
augment dels preus de l'oli també es reflecteixi, proporcionalment, al preu de
l'oliva, els beneficis dels oleïcultors continuen quedant
curts. Serà el segon any que perden molt fruit i també que assumeixen costos de
producció disparats com, entre d'altres, l'energia, els fitosanitaris i els carburants. "Si té molt poc producte, per molts
diners que s'incrementi - el preu - no té prou guany", ha remarcat Albacar. "Evidentment que el
preu puja i és bo per al productor, però tot i el remolí de notícies i, fins i tot de mems a Internet de
l'enriquiment amb
l'oli, si la producció és molt baixa, per molt alt que sigui el preu, no surten els números", ha afegit Galceran.
Especulació i inflació
Des de la FCAC també han criticat que
l'oli d'oliva hagi passat de ser "el
producte de
reclam" dels
supermercats amb preus excessivament baixos - per sota del preu de producció – per
competir amb les
cooperatives, a "apuntar-se al carro de l'especulació" i triplicar-ne el preu. "Les cooperatives i els
productors no
especulem. Mantenim un preu que és lògic, abans i ara", ha reivindicat Antoni Galceran. "8 euros per litre no són els 12 o 13 euros als quals es ven als
supermercats", ha exemplificat.
Els
pagesos estan
dolguts amb aquesta projecció
d'enriquiment que s'està produint per l'increment del
preu de l'oli i sobretot pel fet que se situï els productes alimentaris bàsics com els responsables de la
inflació. Segons els càlculs del FCAC, l'actual preu de l'oli repercuteix en 3 euros per persona i any en la
factura alimentària d'una
família que "el faci servir per a tot". Aquesta és la diferència de preu tenint en compte les
dades de
consum mitjà d'oli d'oliva al país que és de 10 litres per persona cada any. "Tampoc és tant, no?", qüestiona el responsable de la Federació de Cooperatives.
La
previsió de cara als pròxims mesos és que aquest
lleuger increment de la
collita d'oliva freni l'escalada de
preus, tot i que es mantindran
alts. "Estem parlant de preus alts perquè no hi ha
disponibilitat de
producte, que és el que ens disgusta més de la situació. El preu havia de pujar perquè han
augmentat els
costos d'obtenció, però arribar aquests extrems és perillós perquè no sabem si espot reduir el
consum", ha alertat el director d'Olivite Export.
Baixada del consum
El recel que els
preus facin caure el
consum el tenen sobretot fora del país. L'exportació a Olivite Export ja s'ha reduït un 30% o un 40% en alguns dels seus mercats. En països
receptors que tenen
cultura d'oli de soja o gira-sol, possiblement es
canviarà el
consum cap a aquest tipus
d'olis. "Per a un consumidor català o de les Terres de l'Ebre és més difícil que això passi", ha explicat Pere Albacar.
Galceran apunta que cal aprofitar la situació d'escassedat per insistir en la
qualitat, les bondats
culinàries i els beneficis en la
salut del
producte, així com de la importància del sector primari, la sobirania alimentària i els productes de
proximitat. "La lliçó seria que quan torni la normalitat i els
preus s'estabilitzin, no hi tornin a haver alt-i-baixos. El preu anterior potser era massa baix, perquè els productors no es podien guanyar bé la vida, però que sigui
assequible per al
consumidor", ha defensat.
Campanya avançada
Com en altres
conreus, la
collita de
l'oliva s'avançarà a mitjan octubre pel canvi climàtic i també per la tendència a fer uns "olis més
verds i de més
qualitat". També acabarà abans gràcies a la tecnificació de la recol·lecta per part dels
agricultors. La campanya s'ha escurçat fins a final d'any.
Tot i que les
varietats autòctones de la DOP Baix Ebre-Montsià són la morruda, la sevillenca i la farga i a la Terra Alta l'empeltre, en els nous
cultius amb rec de suport s'aposta sobretot per l'arbequina, més estesa a Siurana i el Camp de Tarragona. "És una
varietat que produeix bastant, que dona uns
olis molt
equilibrats i, per tant, no aquí, sinó mundialment, l'arbequina s'ha
plantat i es planta moltíssim", ha explicat Galceran.