1 de 10
Urbanisme

Marina Berasategui: «La ciutat no s’atura pel fet de no tenir un POUM actualitzat»

La regidora d'Urbanisme destaca la transformació que viurà la zona sud, com a punt clau del creixement de la ciutat

La regidora d'Urbanisme de l'Ajuntament de Reus repassa els principals projectes urbanístics que s'han engegat | Laia Solanellas
per Sandra Pérez, Reus | 31 de gener de 2024 a les 06:00 |

Nombrosos projectes urbanístics es troben sobre la taula per la ciutat de Reus, alguns han començat a fer els primers passos i d'altres s'aniran desenvolupant en el curs dels pròxims anys. Amb una clara aposta per la zona sud, les actuacions es regeixen per l'horitzó d'un eix cívic nord-sud.

La tinenta d’alcaldessa responsable de l’àrea d’Urbanisme i Habitatge i regidora d’Urbanisme de l'Ajuntament, Marina Berasategui, detalla el futur de determinats projectes i la important col·laboració amb el departament de Territori, a través de l'Incasòl, i altres institucions públiques, així com promotors privats; que possibilitaran els canvis a la trama urbana.



Un dels projectes ja iniciats és el del carrer Ample i la plaça del Víctor. Com s'ha desenvolupat aquesta primera fase d'obres?

La transformació d’aquest eix és un projecte que el barri va assumir com a propi des del començament, hem pogut explicar-lo i hem donat suport a les principals activitats econòmiques; però no hem tingut tota la sort que voldríem amb l’execució de les obres perquè se’ns ha endarrerit i això ha desgastat els ànims. Finalment, hem pogut acabar-les i la gent ens trasllada que estan contents.




Hi haurà una segona fase del projecte, en el marc de l'eix nord-sud de la ciutat.


Sí, estem amb la redacció del projecte de la fase del carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny, i quedaria pel final la plaça de la Llibertat. Continuem avançant en aquest desplegament i està prevista una partida en l'anualitat del 2024 per iniciar les obres quan ja estigui el projecte executiu. 

Les obres es completaran amb més inversions el 2025; hem de seguir amb la pacificació d’aquest eix nord-sud.

La segona fase del projecte de l'eix cívic afectarà el carrer Ample i la plaça del Pintor Fortuny Foto: Ajuntament de Reus


La transformació urbanística també incidirà en el pla de la V Verda, com és el cas de Les Clarisses. Què suposa reprendre aquest projecte a la zona?

Políticament posem molt d’èmfasi en aquests espais públics de qualitat, més humans i pacificats, amb les zones verdes; i ens estem esforçant a exigir als promotors privats uns determinats estàndards que abans no es demanaven. Aquest sector de Les Clarisses és el que ens permetrà començar a veure executada la V Verda, ja projectada urbanísticament a l'avanç del POUM.



La reobertura al trànsit, però, modificarà alhora la mobilitat i circulació al barri?

Evidentment, i, en un futur, voldrem que estigui connectada amb el transport públic, la bicicleta compartida, etc. Volem que siguin espais transitables que no estiguin ‘perseguits’ com a perifèria, sinó com un espai on la gent fàcilment pugui arribar i tenir un lleure amb una qualitat ambiental molt gran.

Hi ha moltes altres zones a la ciutat que encara es poden desenvolupar i hem de posar els nostres esforços on tingui sentit que la ciutat continuï creixent. Aquelles zones que queden entre la infraestructura, la V Verda i la ciutat ja construïda són espais d'oportunitat, sense oblidar els projectes de regeneració urbana.

El gruix de transformacions urbanístiques tindrà lloc a la zona sud. Les noves promocions d'habitatges permetran dinamitzar els barris?

Es donen diferents circumstàncies alhora. D'una banda, les polítiques actives d’Habitatge de la Generalitat de Catalunya han agafat un fort impuls i Reus ha sigut objectiu de pràcticament tots els projectes que es tenen oberts.

De l'altra, els Fons Next Generation han sigut un ajut molt important perquè la ciutat pogués tirar endavant un projecte històric com el de l’antiga Hispània, gràcies al Programa 6 de Promoció de Lloguer Social dels fons europeus. És un projecte valent, perquè es destinarà tot a habitatge, només hi ha una petita part que urbanísticament està previst que sigui lliure, amb un equipament que dinamitzarà aquella zona.

A més d'un espai públic dissenyat amb criteris d’amabilitat, ombra i zones verdes; com un refugi climàtic. I evidentment, l’aparcament de rotació que ens ajudarà a assumir aquesta ciutat de visita que som i que alhora serà Zona de Baixes Emissions.

Les obres a l'Antiga Hispània es van iniciar el novembre de 2023, a l'espai que ocupava un aparcament en superfície Foto: Sandra Pérez
 

També, hi haurà una gran aposta a la zona de Mas Iglesias.

Exacte, estem pendents del conveni per fixar el desenvolupament d’aquests 132 habitatges, que es faran amb un promotor gestor durant uns anys i després acabaran repercutint en el patrimoni de l’Ajuntament. Gairebé suposarà duplicar el nombre d’habitatges en poc temps, ja que han d’estar executats a 31 de desembre de 2026. La pressió la tenim, però es podrà fer.

I, d’altra banda, no només hi ha un programa de construcció entre l’Incasòl i l’Ajuntament, també el de compra directa a grans tenidors i entitats financeres. Si tenim tantes necessitats d’habitatge a Catalunya, no ho podem construir tot perquè trigarem quatre anys a veure els primers resultats. Llavors, el que s’ha fet és intervenir directament en el parc d’habitatge. 

En aquest bloc d’InmoCaixa, amb la política de la descapitalització d’aquests actius per part dels grans tenidors, és una oportunitat per a l'administració per fer polítiques públiques. A més, la Generalitat incidirà perquè Reus tingui molt a dir en la gestió d’aquests habitatges des de la Borsa Local. Per tant, la sintonia és màxima.



Al barri Fortuny, es farà una regeneració urbana per millorar l'eficiència energètica i l'accessibilitat. Quin és l'objectiu?


En aquest cas, l’Ajuntament ha fet un acte valent en posar recursos públics per poder fer viable l’aprofitament del programa 1 de Rehabilitació de Barris dels Fons Next Generation. Com a Govern, es va definir que el barri Fortuny necessita una intervenció per millorar la qualitat de vida de la gent que hi viu i aquella que hi pot anar a viure en un futur.

L'objectiu és evitar que aquesta degradació que es pugui percebre o aquesta manca d’accessibilitat pugui causar problemes majors. Tenim el projecte sobre 10 comunitats, que suposen la rehabilitació energètica de 88 habitatges i, també comptem que, si s’aprova en pressupostos de la Generalitat de Catalunya, podrem accedir a finançament per instal·lar ascensors.



Quines són les necessitats principals dels barris del sud, que també cobrirà l'eix cívic del carrer Astorga?

Tots aquests barris no només pateixen per l’envelliment de les persones, que alhora tenen més dificultat per accedir al seu habitatge; però quan després canvien de propietaris, el fet de no tenir ascensor genera poca entrada a diversitat de famílies i acaba monotematitzant el barri.

Es pretén que aquests recursos puguin assentar la base perquè la intervenció perduri en el temps: actuar en l’espai públic amb visió de gènere, que estigui ben il·luminat, que hi hagi arbrat i zones d’ombra… Hem de canviar el plantejament perquè reverteixi positivament en la qualitat de vida.

L'Ajuntament de Reus, en col·laboració amb altres ens públics i privats, té sobre la taula diferents projectes urbanístics Foto: Laia Solanellas

I, d'altra banda, l'Ajuntament contempla estudiar les possibilitats per la platja de vies de l'avinguda del Comerç. Com s'enfocarà?

El plantejament de l’Ajuntament ara mateix és molt pragmàtic. Al final, aquells terrenys són d’ADIF i, fins que no siguin de titularitat municipal, no cal plantejar gaires projectes. Vam acordar amb la presidenta d’ADIF que ells farien un estudi funcional de tota aquesta àrea, perquè han de determinar quina és la part d’aquesta platja de vies i dels edificis que hi ha que ells necessiten perquè l’estació sigui funcional.

A partir d'aquí, sobre la part que quedi es podria estudiar una cessió. A través del SEPES, que pugui ser de titularitat estatal, però ens cedeixin l’ús i puguem establir un futur conveni de transformació. Però primer necessitem definir quina és la part disponible, perquè sinó potser plantejaríem projectes en una superfície que després hagués de tenir usos ferroviaris.

La transformació del Mercat i el seu entorn

La reforma del Mercat i la reurbanització del barri marcaran la zona sud. En quin estat es troba el projecte?

Ara mateix estem treballant amb l’equip adjudicatari del concurs d’idees, creuant programa també amb la Generalitat de Catalunya per la part de l’estació d’autobusos; i de fet, tenim compromisos polítics de molt de nivell, ho vam demanar a la consellera de Territori i al secretari de Mobilitat i Infraestructures, per avançar en el disseny d’aquesta nova estació.

És una estació que, pel que fa la concessió d’ús de l’espai, ja ha arribat a l’equador de la seva durada i, passats 30 anys, creiem que amb rehabilitacions no complirem amb les necessitats futures d’aquest node de mobilitat.

S’han marcat una sèrie de requeriments tècnics o especificacions a la Generalitat?

L’espai ha d’estar ben connectat amb Bellissens, ha de consumir menys espai públic, és a dir, l’espai viari no pot ser tan invasiu com ara i, si podem substituir asfalt per zona verda, molt millor. Són criteris de disseny que ens va dir la ciutadania en el procés participatiu abans que adjudiquessim el projecte.

Els tècnics municipals i de la Generalitat estan pensant quina és la millor intervenció possible per donar compliment a aquests requeriments. Busquem que la zona del Carrilet sigui una gran porta d’entrada a la ciutat, sobretot pensant en el gran nus intermodal que tindrem allà. Aproximadament a la primavera, tindrem aquest avantprojecte tancat.

L'estació d'autobusos és una peça clau per la transformació urbanística de la zona sud Foto: TarragonaDigital

 

Fins i tot, es valoraria un canvi d’ubicació de l’estació pel traçat del TramCamp? 

És possible que es mogui lleugerament dins la mateixa zona d’estudi, que és la part nord del parc Mas Iglesias, l’avinguda, la peça que actualment ocupa l’estació, el Mercat, el carrer de l’Escultor Rocamora i l’avinguda del Carrilet. 

És una mica vertiginós que tot plegat hagi de passar en cinc anys, però és així. Com a mínim, els projectes han de quedar clars, nosaltres volem assegurar el compromís d’aquesta nova estació perquè és una peça clau. I també hem de poder transformar el Mercat del Carrilet i el carrer de l’Escultor Rocamora, hem de garantir aquest canvi de via d’accés al centre des de l’actual estació.

Quant a l'edifici de l'actual Mercat del Carrilet, quins canvis es plantegen?

Hi hauria un equipament destinat a usos dotacionals d’habitatge, hem de definir si es destinaran per a joves o tenen algun ús més específic, però hi ha aquesta reserva que l’avantprojecte ja contempla que sigui com una fita. La gent demanava que hi hagués un element icònic o molt reconeixible per la ciutat de futur.

I després tenim la illa d’equipaments i usos que estaria ara ubicada on hi ha l’actual Mercat del Carrilet, a la qual donar una nova centralitat a la zona. Ha de poder tenir un triple nivell de reclam: com a equipament de barri, de ciutat i de territori.

El POUM, vigent des del 1999

El Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) seria el 'paraigua' de tots aquests projectes. Què suposa que s'hagi tornat a posposar la seva revisió?

La ciutat va fer un esforç per intentar tirar endavant un POUM el 2010, no va poder ser perquè no hi havia prou consens polític, no hi havia recursos. Després, els tècnics de l’Ajuntament mantenen oficiosament el document de l'avanç de pla urbanístic d’ordenació urbana municipal prou actualitzat.

No hem parat de fer plans sectorials que poden actualitzar i superar el que ja preveia el mateix avanç de pla en el seu moment, que potser se’ns quedava curt. La mobilitat sostenible, les zones verdes, els drenatges urbans i la gestió de l’aigua… tots aquests estudis que s’han anat fent són perfectament viables per incorporar-los a la tramitació del POUM.

Reus manté el compromís d'esperar a la nova Llei de Territori i el nou Pla director del Camp de Tarragona?
El que no farà l’Ajuntament és tramitar un nou POUM amb la Llei d’Urbanisme vigent. Quan s’aprovi la Llei de Territori, amb un urbanisme més actual, sostenible, no tan depredador, etc; nosaltres intentarem ser la primera ciutat a aprovar el POUM.

Anem recopilant informació i feina que després es podrà abocar, però evidentment hem de ser conscients que cal un mandat per plantejar-ho, i ara mateix, amb el pla director urbanístic del Camp de Tarragona en plena redacció, ens posa més “de cua de lluç que no pas de cap d’arengada”. 

Berasategui assegura que Reus esperarà la nova Llei de Territori per actualitzar el POUM Foto: Laia Solanellas


Es preveu que pugui estar enllestit pel 2026?

Nosaltres no parem, la ciutat continua transformant-se i canviant; fem modificacions puntuals del planejament de forma anual. La ciutat no s’atura pel fet de no tenir un POUM actualitzat; la ciutat el necessita, però el tindrem en el moment que tot encaixi.

Sembla que ho tenen bastant apunt i esperarem. Algun dia el tindrem, ara no té cap sentit.
Participació