1 de 10

Així serà l'estació de Bellissens de Reus, que ha d'entrar en funcionament el 2025

Les administracions implicades han presentat el projecte públic i han reafirmat el compromís amb el calendari

per Jordi Olària Gras, 8 de febrer de 2023 a les 14:20 |

Avui Reus ha viscut «un dia històric, que marca un abans i un després a la ciutat» segons el seu alcalde, Carles Pellicer. Totes les administracions implicades han presentat públicament el projecte de la futura estació de trens de Bellissens. Costarà uns onze milions d'euros i es preveu que entri en funcionament el 2025.

 

Anirà ubicada a tocar del campus Bellissens de la URV, a l'altre cantó de les vies. Correspon a la part sud del barri de Mas Iglesias, al costat de la biblioteca Pere Anguera. L'obra és fruit de l'acord entre l'Ajuntament de Reus, la Generalitat de Catalunya, Adif i el govern central, tal com aquest dimecres s'ha subratllat repetidament.

 

«Tenim el compromís ferm per tenir una estació l'any 2025, hi ha calendari d'execució i planificació», ha insistit Pellicer. «No pot tirar enrere de cap manera», ha remarcat. Totes les institucions implicades han volgut deixar clar que l'acte d'avui no era l'anunci d'un projecte, sinó el primer pas per a la seva execució.

 

Un altre motiu per reforçar el compliment del calendari és que comptarà amb fons europeus. Aquestes subvencions impliquen que els projectes que financen hagin d'estar acabats, en aquest cas, abans del 2026. Durant aquest primer semestre del 2023 es preveu aprovar el projecte i licitar les obres perquè s'executin a partir del 2024.

 

El calendari contempla quinze mesos d'obres que haurien de tenir un «impacte mínim» en el servei ferroviari. De fet es confia poder-les executar, majoritàriament, durant els talls nocturns del servei. L'estació comptarà amb un pressupost d'uns nou milions d'euros a causa de la pujada de preus de les matèries primeres.

 

En el primer anunci s'havia calculat que el seu cost rondaria els set milions d'euros. El que sí que s'ha mantingut és el pressupost orientatiu del pas subterrani, que ronda els dos milions d'euros i que assumirà l'Ajuntament de Reus. També serà l'administració local qui cedirà els terrenys on es construirà la infraestructura.

 

Imatge virtual de l'estaci de Bellissens des d'una perspectiva aria
L'estació es construirà a tocar del campus Bellissen de la URV, a l'extrem sud del barri de Mas Iglesias | Adif

 

L'estació de Bellissens podria acabar sent la principal de Reus

Quan es posi en marxa, l'estació de Bellissens oferirà els mateixos serveis i línies que ara ja fan parada a l'estació del passeig de Mata. Hi passaran la línia RT1 (Reus-Tarragona) i els regionals R14 (Barcelona-Lleida) i R15 (Barcelona Riba-roja d'Ebre). Marc Sanglas, secretari de mobilitat i infraestructures de la Generalitat, ha apuntat que «no tindria sentit» que no hi fessin parada les mateixes línies.

 

De cara al futur, però, podria augmentar la seva connectivitat. Ha apuntat que la Generalitat confia que també quedi connectada al projecte de tren-tramvia del Camp de Tarragona. Per part de l'Estat, el secretari general d'Infraestructures del Ministeri de Transports, Xavier Flores, ha mencionat una possible connexió amb Valls.

 

Segons ha dit, la de Bellissens serà una estació «exemplar» en molts sentits, com la mobilitat, l'urbanisme o l'arquitectura. De fet considera que, en un futur, podria convertir-se en l'estació més important de la ciutat. Ha indicat que s'ha licitat un estudi informatiu perquè les línies Valls-Picamoixons i Reus-Picamoixons estiguin connectades.

 

D'aquesta manera, explica, «podríem tenir serveis de rodalies Reus-Valls-Tarragona». Els estudis d'Adif també mostren el potencial de Bellissens. Es calcula que, quan es posi en marxa, rebrà uns 1.500 viatgers diaris, que podrien superar els 3.000 en un període de 30 anys.

 

Imatge virtual de l'estaci de Bellissens de Reus (a la dreta) i el pas urb cap a la zona universitria (a l'esquerra)
Un pas urbà (a l'esquerra) evitarà que l'estació (a la dreta) i les vies siguin una barrera arquitectònica | Adif

 

Una passa cap a la mobilitat del futur

La futura estació de Bellissens ha de marcar un abans i un després a Reus, segons ha destacat Pellicer. De fet ha apuntat que, quan arribi la seva posada en marxa, s'hauria de fer un acte similar a la gran inauguració que va tenir l'actual estació de trens. Des d'Adif també es veu com una fita important per al futur de la ciutat i de la mobilitat a la regió. 

 

La seva presidenta, María Luisa Domínguez, ha recordat que els estudis de demanda i de funcionalitat de Bellissens van deixar clar que l'estació no només era viable, sinó també necessària. De fet s'ha dissenyat pensant en la projecció de creixement que tindrà la infraestructura. No només per un possible creixement de població, sinó pel canvi de dinàmiques en la mobilitat.

 

Un dels objectius de projectes com aquest, subratlla Domínguez, és atraure nous usuaris al tren que deixin de fer servir el transport privat. Pel que fa al seu impacte urbanístic, «el disseny és absolutament accessible, sostenible, té en compte la perspectiva de gènere i es podrà adaptar a les necessitats del futur». La directora general de Planificació, Estratègia i Projectes d'Adif, Montserrat Rollo, ha assegurat que l'estació està pensada perquè tingui una «connectivitat perfecta».

 

Imatge virtual de l'estaci de Bellissens vista des del campus de la URV, amb el pas urb per accedir-hi
Des del campus de la URV es creuarà el pas urbà subterrani per arribar a l'estació | Adif

 

El pas de ciutat farà més accessible l'estació

S'ha referit al fet que cobrirà una àrea poblacional que ara mateix no tenia un servei directe. A més, l'estació quedarà justament al mig entre l'actual estació de Reus i la de Vila-seca. Això permetrà que tota aquesta zona tingui servei de rodalies a una distància que es considera òptima.

 

Quan es construeixi l'estació intermodal, de fet, quedarà també al punt intermedi entre la de Vila-seca i la de Bellissens. Rollo ha fet èmfasi en el fet que s'ha tingut en compte el perfil d'usuari que s'espera que faci servir l'estació. Es tracta, majoritàriament, d'un usuari freqüent i que fa ús dels serveis de rodalies, arriba a l'estació a peu i amb poc marge respecte a l'hora que surt el tren.

 

El disseny arquitectònic, per tant, ha tingut en compte aquestes característiques. També el del pas de ciutat, que es licitarà conjuntament amb l'estació perquè es construeixin junts. La seva concepció s'ha fet perquè es converteixi en un element urbanístic a través del qual «flueixi» la vida quotidiana.

Participació