Reus ha sigut l'escenari, aquest cap de setmana, de la presentació de
170 de les candidatures d'Ara Pacte Local per a les pròximes eleccions municipals. La
coalició entre Ara Catalunya i el PDECat confia presentar-ne "més de 250". Aquest dissabte, 4 de març, la capital del Baix Camp va acollir la convenció municipalista de la plataforma conjunta.
L'acte ha servit, alhora, per presentar el
"decàleg electoral" de catorze punts que ha de regir les candidatures. Hi han intervingut, entre altres, el secretari general adjunt del PDECat i alcalde de Mollerussa,
Marc Solsona, i el secretari general d'Ara Catalunya i tinent d'alcalde de Reus,
Daniel Rubio. Solsona ha subratllat "la força i determinació amb la qual s'està treballant en la confecció de les candidatures".
Assegura, de fet, que "Ara Pacte Local tindrà uns bons indicadors de presència al territori". Pel que fa a Rubio, ha erigit la coalició en la màxima representant "del municipalisme transversal que aglutina diverses sensibilitats i prioritza el benestar de les persones, la promoció econòmica i el desenvolupament sostenible". Les 170 candidatures presentades quedaran repartides entre les quatre demarcacions catalanes.
Entre els càrrecs presents a la convenció hi ha hagut el president del PDECat, David Bonvehí, el d'Ara Catalunya, Josep Maria Pujol, els diputats del PDECat al Congrés, Ferran Bel i Genís Boadella i la secretària general de l'Associació Catalana de Municipis, Joana Ortega.
Un decàleg de catorze punts comú per a totes les candidatures
Ara Pacte Local ha acordat entre els seus integrants el "decàleg electoral" que les candidatures es comprometen a aplicar passades les eleccions municipals del 28 de maig. Consta de catorze punts, començant per reclamar a la Generalitat "la
devolució de la màxima competència municipal perduda durant els darrers anys en pro del Govern". Un retorn que exigiran que es faci "dotant-la del finançament suficient que asseguri la independència de les polítiques locals i la possibilitat d'assumir les competències traspassades".
El segon punt és "treballar per un
urbanisme administrat des del territori" perquè als municipis es guanyi qualitat de vida "acostant la densitat de població al model rural al màxim possible". El tercer compromís és "implantar un model d'
infraestructures i serveis en igualtat de condicions per a tots els habitants". El mateix punt estableix que almenys el 30% del pressupost d'inversions de la Generalitat es destini a les àrees no metropolitanes.
La defensa "de l'
empresa familiar, el comerç de proximitat i la indústria" és el quart objectiu del decàleg. El cinquè, l'aposta per "l'
equilibri territorial" i el sisè, "la
igualtat d'oportunitats per a una societat cohesionada, integradora i contra tota forma de discriminació"; especialment entre homes i dones. El setè punt manté "el ple compromís amb
l'escola i el sistema sanitari com a garantia d'equitat i benestar per a tothom".
Pel que fa al model educatiu, defensen l'escola pública i concertada i posen l'accent en l'escola rural "com un element vettebrador del nostre país". El vuitè compromís del decàleg és amb la
sostenibilitat mediambiental i la protecció del patrimoni natural. El segueix la defensa de
la cultura i l'esport com a "motors de creativitat, esforç i col·laboració".
El desè apartat aborda la necessitat d'aconseguir l'
arrelament del jovent als municipis i la col·laboració que es vol tenir amb el tercer sector, a més de "protegir la família i la infància com a eix vertebrador de les polítiques municipals". A continuació s'aposta per
treballar amb les universitats i centres de recerca i innovació, com amb centres de formació en general.
El dotzè punt compromet la coalició a apostar per una
administració "innovadora i capaç". El tretzè estableix la voluntat d'
acabar "amb la inseguretat ciutadana a les nostres ciutats, pobles i masies". El catorzè i últim punt d'aquest decàleg electoral reclama que Catalunya es doti "d'una
organització territorial pròpia".