​L'altre Andreu Nin del Vendrell i el seu paper clau en l'ampliació del Club d'Esports

Ser del Vendrell i dir-se Andreu Nin provoca automàticament quedar eclipsat per una de les figures polítiques més rellevants de la vila. Això és el que li ha passat a Andreu Nin Pons (el Vendrell, 1916-1992), un vendrellenc que va estar involucrat en diverses iniciatives importants, però del qual la memòria col·lectiva en conserva pocs records. El fet que fos familiar directe del dirigent marxista —nebot concretament—, encara complica més l’assumpte.

Andreu Nin Pons va ser un dels presidents que va tenir el Club d’Esports Vendrell, en uns anys (1967-1973) en què l’entitat va experimentar un creixement en el qual Nin va tenir-hi molt a veure. Els seus contactes amb Josep Maria Samaranch, que aleshores era delegat nacional d’esports, van ser claus pera la gran ampliació de les instal·lacions del carrer Colom, de la qual ara se’n compleixen 50 anys.

Electrodomèstics, màquines de cosir i matrius per a panys

Montse Nin, la seva filla, explica a TarragonaDigital que, quan va fer-se càrrec de la presidència del club, el seu pare feia uns anys que estava mig apartat de la vida pública. Un ostracisme que relaciona amb la frase de Raimon “venim d’un silenci antic i molt llarg”, sense voler entrar en més detalls. Nin tenia un comerç al carrer del Progrés, al mateix habitatge on viva la família, que duia el nom d’Electrodomèstics Nin, que estaria obert fins a la seva mort, el 1992.

Abans d’això, Andreu Nin i Pons havia estat comercial de la firma de màquines de cosir Singer, i encara més enrere, havia exercit de torner matricer, fent matrius per a panys. Quan Nin va posar-se al capdavant del CE Vendrell, l’entitat fundada el 1913 necessitava imperiosament créixer, especialment per tenir unes instal·lacions dignes per la secció d‘hoquei, que fins aleshores usava un espai exterior que hi havia al costat del velòdrom.

La solució va ser la compra d’uns terrenys annexes al camp de futbol, en una operació que es va poder impulsar pel suport de Samaranch, que va visitar el Vendrell l’estiu del 1969. Va ser en aquell moment en què es va construir la pista del pavelló, que poc després seria coberta, i també les pistes de tennis. La pista del pavelló es va inaugurar el març del 1973 i les de tennis, el desembre del mateix any.
   

Visita de Samaranch al Vendrell

De la visita de Samaranch al Vendrell en queden diverses fotografies que Montse Nin ha conservat, en les quals es veu Andreu Nin ensenyant-li els terrenys. Ella recorda que Samaranch li va donar al seu pare “un pin de la candidatura de Barcelona per als Jocs Olímpics de 1972, en la qual el Vendrell havia de ser seu olímpica de la competició d’hoquei”. El Comitè Olímpic Espanyol (COI) va acabar canviant la candidatura de Barcelona per la de Madrid a últim moment, i aquesta va acabar perdent davant de Munich.

En aquells sis anys al capdavant del CE Vendrell també es va construir un nou local social (1969), la piscina (1970), un nou terreny de joc per a la pràctica del futbol i una nova tribuna (1969-1970). Andreu Nin Pons dimitiria de la presidència del club el mateix 1973 i el pas del temps ha acabat enterbolint el seu llegat. Un llegat que segueix ben viu, però, en la memòria de la seva filla, i que és de justícia recuperar quan es commemoren els 50 anys d’aquells fets.