23
de març
del
2023
Actualitzat
a la
13:07h
L'Institut Català d'Arqueologia Clàssica (ICAC) ha dut a terme entre el 2 de febrer i el 3 de març, una campanya arqueològica al jaciment tardorepublicà de Costa de la Serra, a la Secuita, amb l'objectiu de delimitar, excavar i interpretar una depressió de grans dimensions situada. Durant els treballs s'ha descobert la muralla nord de l'assentament, feta amb carreus i pedres treballadores de dimensions mitjanes.
La construcció, segons ha explicat l'ICAC, té la mateixa orientació que la façana meridional de l'assentament. En aquest sentit, "la troballa d'aquest límit del recinte serà de vital importància per conèixer les dimensions aproximades del fortí —al voltant dels 2.000 m2— i proposar-ne la restitució".
Per això, l’ICAC es planteja fer-hi noves intervencions amb l’objectiu de comprovar el grau de conservació d’aquest sector de la muralla i provar d'excavar les possibles restes arqueològiques a l'interior del recinte.
La intervenció ha comptat amb la participació d'investigadors i tècnics de l’ICAC i estudiants del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica Aplicada URV-ICAC-UAB, i ha comptat amb el suport econòmic de l’Ajuntament de la Secuita i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
Així, tenint en compte que el retall és massa irregular per a tractar-se d’una bassa i que han aparegut diverses marques documentades a la roca natural (possiblement resultat de l’extracció de pedra), els investigadors interpreten que l'espai seria una pedrera per bastir els edificis de assentament en el moment de la seva construcció.
Posteriorment, aquest punt s’hauria reblert amb el pas de temps, abocant-hi principalment terra i objectes en desús, com ceràmiques trencades, i pedres. En el mateix espai s’ha documentat també una zona de caràcter industrial, amb un mínim de dues estructures de combustió.
Aquests dos forns excavats, de funció encara desconeguda, són de característiques similars: planta circular, secció esfèrica i revestiment amb argila endurida a les parets.
Segons les hipòtesis dels investigadors, el fortí podria estar relacionat amb la conquesta i pacificació del nord-est peninsular, i després de complir la seva funció, va ser desmuntat. El jaciment va ser descobert per l’arqueòleg Marc Dalmau, veí de l’Argilaga i antic alumne del màster d'Arqueologia Clàssica URV-ICAC-UAB.
La investigació en el jaciment de la Costa de la Serra forma part del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya titulat 'El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització', liderat per la Dra. Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i el Dr. Joan Canela (ICAC).
La construcció, segons ha explicat l'ICAC, té la mateixa orientació que la façana meridional de l'assentament. En aquest sentit, "la troballa d'aquest límit del recinte serà de vital importància per conèixer les dimensions aproximades del fortí —al voltant dels 2.000 m2— i proposar-ne la restitució".
Per això, l’ICAC es planteja fer-hi noves intervencions amb l’objectiu de comprovar el grau de conservació d’aquest sector de la muralla i provar d'excavar les possibles restes arqueològiques a l'interior del recinte.
La intervenció ha comptat amb la participació d'investigadors i tècnics de l’ICAC i estudiants del Màster interuniversitari en Arqueologia Clàssica Aplicada URV-ICAC-UAB, i ha comptat amb el suport econòmic de l’Ajuntament de la Secuita i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.
La gran depressió era una pedrera
La recent intervenció de l’ICAC també ha permès concretar que la depressió fa uns 20 metres de diàmetre, amb una potència màxima de 3 metres respecte a la cota de cultiu actual. En aquest sentit, s'ha descartat que el gran forat retallat sigui una cisterna de grans dimensions, com plantejaven les primeres hipòtesis dels investigadors.Així, tenint en compte que el retall és massa irregular per a tractar-se d’una bassa i que han aparegut diverses marques documentades a la roca natural (possiblement resultat de l’extracció de pedra), els investigadors interpreten que l'espai seria una pedrera per bastir els edificis de assentament en el moment de la seva construcció.
Posteriorment, aquest punt s’hauria reblert amb el pas de temps, abocant-hi principalment terra i objectes en desús, com ceràmiques trencades, i pedres. En el mateix espai s’ha documentat també una zona de caràcter industrial, amb un mínim de dues estructures de combustió.
Aquests dos forns excavats, de funció encara desconeguda, són de característiques similars: planta circular, secció esfèrica i revestiment amb argila endurida a les parets.
El jaciment s'excava des de l'any 2015
Les diferents campanyes arqueològiques al jaciment de Costa de la Serra van arrencar l'any 2015 i han permès identificar un assentament fortificat que data d'entre del darrer terç del segle II aC i el primer terç del segle I aC. Durant els treballs de 2021 es va documentar per primera vegada la gran depressió que enguany s’ha excavat.Segons les hipòtesis dels investigadors, el fortí podria estar relacionat amb la conquesta i pacificació del nord-est peninsular, i després de complir la seva funció, va ser desmuntat. El jaciment va ser descobert per l’arqueòleg Marc Dalmau, veí de l’Argilaga i antic alumne del màster d'Arqueologia Clàssica URV-ICAC-UAB.
La investigació en el jaciment de la Costa de la Serra forma part del projecte quadriennal de la Generalitat de Catalunya titulat 'El territori de Cessetània occidental al primer mil·lenni aC: del bronze final a la romanització', liderat per la Dra. Maria Carme Belarte (ICREA-ICAC) i el Dr. Joan Canela (ICAC).