24
de maig
del
2023
Actualitzat
a les
22:24h
Aquest dimecres al vespre s'ha celebrat l'últim debat electoral a la ciutat de Reus. Hi ha hagut algun enfrontament directe entre diverses caps de llista, però sense entrar en contraposició de propostes. Tampoc s'ha sentit cap promesa electoral que no s'hagi anunciat durant la campanya al llarg de l'hora i mitja que ha durat.
Amb el Teatre Bartrina com a escenari, l'organització ha anat a càrrec de Canal Reus TV i la moderació, de Marc Càmara. La presència de públic ha provocat que, com ja va passar la setmana passada, a les butaques s'hagi entrat en un enfrontament d'aplaudiments entre militants. En alguns moments, de fet, ha eclipsat el debat, sigui perquè s'han convertit en el centre d'atenció, o perquè han silenciat l'exposició que es feia sobre l'escenari.
El públic de Junts per Reus ha sigut el primer que s'ha fet sentir, aplaudint la darrera intervenció de Teresa Pallarès al primer bloc de debat. Com també va passar fa una setmana i mitja, el públic del PSC ha respost amb un sonor aplaudiment després que Guaita contradigués Pallarès. A l'estira-i-arronsa entre totes dues s'hi ha volgut sumar, tímidament, Noemí Llauradó, just abans que el moderador tanqués el bloc.
El debat s'ha organitzat per temes, però en lloc de plantejar-los de manera oberta, s'ha traslladat una pregunta concreta sobre cadascun. Al llarg de l'hora i mitja que ha durat, i en funció del tema al qual feia referència, s'ha anat relativitzant la relació de les respostes donades i les preguntes fetes. Especialment a la penúltima quan, en lloc de preguntar per la política de pactes, s'ha preguntat si estaven a favor que governés la llista més votada.
Ningú ha respost de manera directa, i els plantejaments més clars han sigut els de Débora García i Sandra Guaita (PSC), recordant que la democràcia de casa nostra funciona per majories. La candidata socialista, de fet, ha etzibat una referència a ERC i la seva aposta ara fa quatre anys per fer alcalde Pellicer i presidir la Diputació. Noemí Llauradó s'hi ha tornat reptant-la a respectar la llista més votada, que ha assegurat que és el que la va portar a decantar-se pel pacte amb Junts.
Teresa Pallarès, de Junts per Reus, també ha reivindicat la salut financera de les arques municipals. De fet, assegura que, a diferència dels darrers governs socialistes, actualment s'ha rebaixat la pressió fiscal i es troba per sota de la mitjana. Per part de Cs, Débora García, ha criticat que l'Ajuntament de Reus tingui tipus impositius al tram més alt permès per llei.
Ha carregat contra les bonificacions "d'aparador" de les quals treu pit el govern, com la rebaixa del 95% de l'IAE que ha tingut un impacte als ingressos que no ha arribat ni a l'1%, segons ha afirmat. Per part de la CUP, Mònica Pàmies considera evident que s'han incrementat els impostos els darrers anys, però no els serveis públics que proporciona l'Ajuntament. Ha reclamat, novament, que les bonificacions siguin automàtiques, sense que s'hagin de fer tràmits per demanar-les com ara.
Sandra Guaita, del PSC, ha assegurat que el consistori ha sigut poc sensible a la situació econòmica de la ciutadania. Segons ha apuntat, les pujades i baixades d'impostos no s'haurien de fer de manera general i massiva, sinó adequades a cada tram de renda. La primera ronda l'ha tancat Noemí Llauradó, d'ERC, que ha reivindicat haver incorporat la progressivitat fiscal en algunes taxes.
De fet, ha acabat per criticar la creació de Reus Energia i de la funerària supramunicipal perquè considera que les empreses municipals "destrueixen llocs de feina" al sector privat. Rubio ha tornat a repassar les propostes fetes aquests dies, com la gratuïtat de les primeres dues hores als pàrquings de l'Hospital i de les Oques, o la necessitat de garantir que totes les voreres de Reus arriben a 1,80 metres d'amplada.
Pàmies l'ha qualificat d'una proposta "d'aparador" perquè, en paral·lel, l'aparcament de la Fira Centre Comercial, també municipal, costa la meitat que la resta. També s'ha abordat la regulació dels patinets elèctrics, per exemple, per part de Pallarès, que aposta per fer-la més estricta. Guaita ha reivindicat l'estació de Bellissens i el compromís d'implantar targetes de bus gratuïtes per a joves i per anar a l'Hospital.
García ha carregat contra la deixadesa que considera que han tingut les administracions que, segons exposa, ara volen carregar el mort als propietaris privats. No s'ha estat, tampoc, d'assegurar que els governs, el de Reus inclòs, són permissius envers les ocupacions. Guaita ha reivindicat la proposta de la Sareb —i, per tant, del govern central— d'oferir habitatges buits als Ajuntaments.
També ha defensat que cal obrir-se de mires i plantejar-se convertir en pisos equipaments buits, com l'antiga caserna de la Guàrdia Urbana. Pàmies ha etzibat que s'han perdut vuit anys en matèria d'habitatge, i ha recriminat que el govern hagi dividit l'àrea d'habitatge en tres regidories, convertint-la en un "caos". Alhora ha criticat a Pallarès que torni a prometre els 1.000 pisos que ja prometia Carles Pellicer fa quatre anys.
Precisament la candidata de Junts ha reafirmat el seu compromís d'entomar la proposta de la Sareb, però reclamant unes condicions justes. Llauradó no ho ha vist amb bons ulls, ja que considera que l'Estat pretén que la ciutadania pagui tres vegades els pisos. Com ha plantejat, es tracta d'immobles que es van adquirir durant el rescat bancari fet amb diners públics.
El següent pas, ha relatat, és que la Sareb els vengui als Ajuntaments i, finalment, que la ciutadania torni a paga-los a través del lloguer o la hipoteca socials. Guaita ha respost assegurant que, com ja s'ha plantejat en altres municipis, la de la Sareb és una proposta de cessió, no de venda. Pallarès s'ha sumat al debat recordant el mal estat en el qual es troben alguns d'aquests immobles.
Per part dels partits de govern s'han reivindicat projectes com el del barri del Carme o el de la Hispània. Aquest darrer, "si deixen de posar-hi traves", ha etzibat Pallarès a Pàmies. La cupaire li ha assegurat que seguiran denunciant la contaminació que hi ha al subsòl.
Rubio ha reivindicat el municipalisme que defensa Ara Reus enfront de les dinàmiques "oligàrquiques" de la resta de partits. Pallarès ha reivindicat el bagatge de Pellicer a l'alcaldia i ha contraposat el projecte de Junts a la nostàlgia que assegura que busquen altres forces. La frase, que ha sovintejat a la campanya de la formació, vol ser una referència al PSC.
Precisament Guaita ha reafirmat que diumenge la ciutadania ha de triar entre dos models de ciutat, un de nou, de futur i de canvi, i un de vell, de passat i de continuïtat. L'última paraula ha sigut per a Llauradó, que ha plantejat que vol respectar el que s'ha fet els darrers anys, però que ERC ho ha de convertir, alhora, en una transformació de futur per a la ciutat.
Amb el Teatre Bartrina com a escenari, l'organització ha anat a càrrec de Canal Reus TV i la moderació, de Marc Càmara. La presència de públic ha provocat que, com ja va passar la setmana passada, a les butaques s'hagi entrat en un enfrontament d'aplaudiments entre militants. En alguns moments, de fet, ha eclipsat el debat, sigui perquè s'han convertit en el centre d'atenció, o perquè han silenciat l'exposició que es feia sobre l'escenari.
El públic de Junts per Reus ha sigut el primer que s'ha fet sentir, aplaudint la darrera intervenció de Teresa Pallarès al primer bloc de debat. Com també va passar fa una setmana i mitja, el públic del PSC ha respost amb un sonor aplaudiment després que Guaita contradigués Pallarès. A l'estira-i-arronsa entre totes dues s'hi ha volgut sumar, tímidament, Noemí Llauradó, just abans que el moderador tanqués el bloc.
Sense plantejaments clars sobre pactes de govern
El públic d'ERC també s'ha sumat als aplaudiments a la seva candidata durant la segona pregunta del vespre. Débora García (Cs), tot i quedar fora dels enfrontaments entre caps de llista, sí que ha pres protagonisme en moments puntuals. Concretament, per ser a qui més vegades el moderador ha hagut de demanar que escurcés les respostes durant bona part del debat. En la primera mitja hora havia parlat durant una quarta part del temps total de debat.El públic del Teatre Bartrina s'ha fet sentir durant tot el debat electoral Foto: Laia Solanellas
El debat s'ha organitzat per temes, però en lloc de plantejar-los de manera oberta, s'ha traslladat una pregunta concreta sobre cadascun. Al llarg de l'hora i mitja que ha durat, i en funció del tema al qual feia referència, s'ha anat relativitzant la relació de les respostes donades i les preguntes fetes. Especialment a la penúltima quan, en lloc de preguntar per la política de pactes, s'ha preguntat si estaven a favor que governés la llista més votada.
Ningú ha respost de manera directa, i els plantejaments més clars han sigut els de Débora García i Sandra Guaita (PSC), recordant que la democràcia de casa nostra funciona per majories. La candidata socialista, de fet, ha etzibat una referència a ERC i la seva aposta ara fa quatre anys per fer alcalde Pellicer i presidir la Diputació. Noemí Llauradó s'hi ha tornat reptant-la a respectar la llista més votada, que ha assegurat que és el que la va portar a decantar-se pel pacte amb Junts.
La fiscalitat enceta el debat electoral
La primera pregunta del debat ha sigut si els partits tenen intenció d'apujar o abaixar impostos. Ha encetat les respostes Daniel Rubio, d'Ara Reus, recordant les propostes fetes pel partit aquests dies de mantenir les bonificacions actuals i sumar-ne de noves. També ha reivindicat l'autoria del pla de reorganització municipal que, segons ha assegurat, ha permès rebaixar el deute heretat.Teresa Pallarès, de Junts per Reus, també ha reivindicat la salut financera de les arques municipals. De fet, assegura que, a diferència dels darrers governs socialistes, actualment s'ha rebaixat la pressió fiscal i es troba per sota de la mitjana. Per part de Cs, Débora García, ha criticat que l'Ajuntament de Reus tingui tipus impositius al tram més alt permès per llei.
Amb el darrer debat electoral s'enceta la recta final de la campanya de les municipals d'aquest diumenge Foto: Laia Solanellas
Ha carregat contra les bonificacions "d'aparador" de les quals treu pit el govern, com la rebaixa del 95% de l'IAE que ha tingut un impacte als ingressos que no ha arribat ni a l'1%, segons ha afirmat. Per part de la CUP, Mònica Pàmies considera evident que s'han incrementat els impostos els darrers anys, però no els serveis públics que proporciona l'Ajuntament. Ha reclamat, novament, que les bonificacions siguin automàtiques, sense que s'hagin de fer tràmits per demanar-les com ara.
Sandra Guaita, del PSC, ha assegurat que el consistori ha sigut poc sensible a la situació econòmica de la ciutadania. Segons ha apuntat, les pujades i baixades d'impostos no s'haurien de fer de manera general i massiva, sinó adequades a cada tram de renda. La primera ronda l'ha tancat Noemí Llauradó, d'ERC, que ha reivindicat haver incorporat la progressivitat fiscal en algunes taxes.
La mobilitat sostenible obre el ventall de respostes
La segona pregunta ha plantejat què cal fer a Reus amb el cotxe, però a les respostes s'ha abordat la mobilitat en altres aspectes. Pallarès ha recordat que les mesures de mobilitat sostenible venen i vindran imposades per Europa, i Llauradó ha subratllat la necessitat de plantejar la Zona de Baixes Emissions en coordinació amb Tarragona. Mantenint la seva línia habitual, García ha recriminat als socis de govern que apliquin mesures que, segons el seu parer, només tenen per objectiu beneficiar l'empresa municipal de pàrquings.De fet, ha acabat per criticar la creació de Reus Energia i de la funerària supramunicipal perquè considera que les empreses municipals "destrueixen llocs de feina" al sector privat. Rubio ha tornat a repassar les propostes fetes aquests dies, com la gratuïtat de les primeres dues hores als pàrquings de l'Hospital i de les Oques, o la necessitat de garantir que totes les voreres de Reus arriben a 1,80 metres d'amplada.
Pàmies l'ha qualificat d'una proposta "d'aparador" perquè, en paral·lel, l'aparcament de la Fira Centre Comercial, també municipal, costa la meitat que la resta. També s'ha abordat la regulació dels patinets elèctrics, per exemple, per part de Pallarès, que aposta per fer-la més estricta. Guaita ha reivindicat l'estació de Bellissens i el compromís d'implantar targetes de bus gratuïtes per a joves i per anar a l'Hospital.
En una hora i mitja s'han cobert temes com la fiscalitat, la mobilitat o l'habitatge Foto: Laia Solanellas
La falta d'habitatge social, punt d'acord
En matèria d'habitatge hi ha hagut un posicionament unànime, que a Reus —i arreu— en falta de públic. No han sigut tan unànimes els plantejaments sobre com abordar la qüestió. Rubio ha apostat per obrir línies per a la rehabilitació i treballar en noves promocions, a més de recordat que al seu programa hi figura destinar un milió d'euros l'any a la compra de pisos.García ha carregat contra la deixadesa que considera que han tingut les administracions que, segons exposa, ara volen carregar el mort als propietaris privats. No s'ha estat, tampoc, d'assegurar que els governs, el de Reus inclòs, són permissius envers les ocupacions. Guaita ha reivindicat la proposta de la Sareb —i, per tant, del govern central— d'oferir habitatges buits als Ajuntaments.
També ha defensat que cal obrir-se de mires i plantejar-se convertir en pisos equipaments buits, com l'antiga caserna de la Guàrdia Urbana. Pàmies ha etzibat que s'han perdut vuit anys en matèria d'habitatge, i ha recriminat que el govern hagi dividit l'àrea d'habitatge en tres regidories, convertint-la en un "caos". Alhora ha criticat a Pallarès que torni a prometre els 1.000 pisos que ja prometia Carles Pellicer fa quatre anys.
Precisament la candidata de Junts ha reafirmat el seu compromís d'entomar la proposta de la Sareb, però reclamant unes condicions justes. Llauradó no ho ha vist amb bons ulls, ja que considera que l'Estat pretén que la ciutadania pagui tres vegades els pisos. Com ha plantejat, es tracta d'immobles que es van adquirir durant el rescat bancari fet amb diners públics.
El Teatre Bartrina ha acollit el segon debat general entre els sis partits amb representació a l'Ajuntament de Reus Foto: Laia Solanellas
El següent pas, ha relatat, és que la Sareb els vengui als Ajuntaments i, finalment, que la ciutadania torni a paga-los a través del lloguer o la hipoteca socials. Guaita ha respost assegurant que, com ja s'ha plantejat en altres municipis, la de la Sareb és una proposta de cessió, no de venda. Pallarès s'ha sumat al debat recordant el mal estat en el qual es troben alguns d'aquests immobles.
Per part dels partits de govern s'han reivindicat projectes com el del barri del Carme o el de la Hispània. Aquest darrer, "si deixen de posar-hi traves", ha etzibat Pallarès a Pàmies. La cupaire li ha assegurat que seguiran denunciant la contaminació que hi ha al subsòl.
El minut d'or posa punt final al debat
Com marca la tradició, el debat ha acabat amb el minut d'or; seixanta segons per cap que han de servir per demanar directament el vot. Pàmies ha plantejat que les eleccions de diumenge marcaran un canvi i que la CUP és la garantia que aquest canvi sigui d'esquerres i independentista. García ha insistit que Cs tindrà mà dura contra les ocupacions, abaixarà impostos i vetllarà per l'Ajuntament com un element "neutral i bilingüe".Rubio ha reivindicat el municipalisme que defensa Ara Reus enfront de les dinàmiques "oligàrquiques" de la resta de partits. Pallarès ha reivindicat el bagatge de Pellicer a l'alcaldia i ha contraposat el projecte de Junts a la nostàlgia que assegura que busquen altres forces. La frase, que ha sovintejat a la campanya de la formació, vol ser una referència al PSC.
Precisament Guaita ha reafirmat que diumenge la ciutadania ha de triar entre dos models de ciutat, un de nou, de futur i de canvi, i un de vell, de passat i de continuïtat. L'última paraula ha sigut per a Llauradó, que ha plantejat que vol respectar el que s'ha fet els darrers anys, però que ERC ho ha de convertir, alhora, en una transformació de futur per a la ciutat.