S'Accabadora: l'eutanàsia rural

La proximitat de la festa de Tots Sants i la recordança cap als difunts fa que moltes històries i contalles macabres retornin a la vida. Avui recuperem, ni que sigui per una estona, el relat de S'Accabadora, una figura estesa arreu de la península itàlica que tenia, com a finalitat, donar la mort i el descans etern a les persones en agonia. Aquest escenari no és res més que la pràctica de l'eutanàsia actual, i fins fa poques dècades era un costum habitual a l'illa de Sardenya, plenament acceptat i valorat. 

 

Diversos estudis i fonts documentals han evidenciat l'existència real d'aquest personatge en molts pobles. S'Accabadora era una dona que, demanada pels familiars del malalt terminal, s'encarregava a matar-lo posant fi al seu patiment. Aquest també era un acte vist com a necessari per a la supervivència dels familiars, especialment per a les classes socials menys pobres. 

 

S'Accabadora arribava a la casa de nit, i després de fer fora als familiars que l'havien cridat, entrava a l'habitació del malalt. La porta s'obria i l'agonitzant, des del seu llit, veia entrar a la dona vestida de negre, amb la cara coberta. Entenia, llavors, que el patiment era a punt d'acabar. Per a fer-ho, s'Accabadora podia ofegar el malalt amb un coixí o bé donant un cop de martell, anomenat mazzolu, al front.

 

El mazzolu era una mena de pal especialment construït per aquest ús i encara avui algun exemplar es pot veure al Museo Etnografico Galluras "il museo della Femina Agabbadora". L'eina és una branca d'uns 40 centímetres de llargada i d'uns 20 centímetres d'amplada, amb un mànec que permet un moviment dur i precís. El mazzolu que hi ha en aquest museu va ser trobat el 1981. Segons sembla, s'Accabadora el tenia amagat en un marge de pedra seca, a prop de casa seva. 

 

Fos com fos, després d'haver complert l'encàrrec, la dona marxava de la casa i els familiars del difunt li mostraven la seva gratitud pel servei prestat amb l'oferiment de diversos productes i queviures de la terra. Val a dir que els últims episodis coneguts d'una Accabadora van tindre lloc als pobles italians de Luras, el 1929, i a Orgosolo, el 1952. Més enllà dels casos documentats provats, també són moltes les persones que han conegut el personatge a través de la transmissió oral i de les memòries familiars.

 

Tal com existia la llevadora que assistia en el moment del naixement, anys després l'Accabadora ajudava a morir. Fins i tot, hi ha qui assegura que en molts pobles era la mateixa dona que s'encarregava dels dos treballs i la seva existència, al llarg dels segles, sempre va ser considerada un fet natural. Avui en dia, aquesta figura no és més que l'expressió d'un fenomen que es troba en un debat constant: la pràctica de l'eutanàsia. I en aquest escenari, es pot dir que els sards tenien la seva pròpia gestió personal i moral de la mort, considerada com un pas més del cicle natural de la vida.