La radicalització del PSOE

Els últims moviments de Pedro Sánchez mostren una pauta diàfana: el PSOE s'ha radicalitzat, i s'ha radicalitzat cap a la dreta. M'explico: els socialistes s'han deixat arrossegar cap a posicionaments liderats per la ultradreta, senda seguida acríticament pel PP i Cs, els quals ha anat tibant el discurs de la resta de partits cap a posicions radicals i numantines, resumides en el NO al diàleg i SÍ al 155 i a la repressió.

 

L'últim moviment ha estat el frame argumental d'equiparar independentisme i terrorisme, que pretén situar els partits catalans a l'extrem de la banda ideològica i fora del marc legal. L'objectiu és dissenyar un terreny de joc que simplifiqui, a Sánchez, les decisions que en realitat vol prendre.

 

Unes consideracions prèvies:

Com que no entra dintre de la seva cultura política, ni el pacte, ni el diàleg, ni les coalicions (perquè entenen els pactes com una rendició), s'han esforçat per autoboicotar el pacte d'investidura amb Podemos. Aquest autoboicot ja el van practicar quan els pressupostos, atès que no tenien cap intenció d'aprovar-los; perquè Sánchez, el que realment necessitava, era convocar eleccions. Per què? Per canviar el grup parlamentari al Congrés i al Senat (no eren dels seus, com s'ha demostrat amb composició de les llistes), treure's de sobre l'aroma dialogant arran de les reunions de Pedralbes; treure's de sobre l'estigma de proindependentista, que tenia des de la moció de censura; la constatació del fracàs de convocatòria de la manifestació pseudopatriòtica-feixista de Colón; i sobretot... va convocar eleccions per trobar-se en situació de control dels tempos.

 

On som ara?

Un cop va sortir reforçat de les eleccions, amb un grup parlamentari afí que li dona suport i amb el control del Senat, la realitat, tossuda, li etziba que no pot governar sol, que ha de pactar (però «con Rivera no»). Ell somnia pactar amb Cs (mandat de l'IBEX35), però les seves bases mai li perdonarien. Així que escenifica uns moviments que s'allarguen els mesos suficients (recordem que controla els tempos) de manera que, finalment, no hi ha acord d'investidura de les esquerres.
Sap que ha de sortir la sentència, que mobilitzarà Catalunya massivament, i Sánchez calcula trobar-se en funcions, amb el legislatiu dissolt i sense capacitat de control (una de les funcions del legislatiu és el control de l'executiu), acostant el seu discurs a la ultradreta, i deixant anar el sant Cristo gros: independentisme és terrorisme.

 

Per què aquests moviments?

L'objectiu últim és la il·legalització dels partits independentistes, perquè saben que mai ens guanyaran a les urnes (si no ja ens haurien deixat votar!) Per tant, pensen, expulsem-los del sistema. Com que el moviment no és violent, provoquem-ho, pensen. I aquí comença el joc: primer detenen CDR, després filtren secrets del sumari, després vinculen als Presidents de la Generalitat amb terrorisme, després vindran falses banderes... i finalment mobilitzaran les FCSE.

 

L'últim moviment: la il·legalització dels partits «terroristes». Pim-pam, problema solucionat. I mentrestant diàleg zero i salvapàtries de manual. La millor resposta, tant a la sentència com a qualsevol intent d'anihilació, ha de ser el vot massiu a les urnes, a totes, però sobretot, a les espanyoles, perquè no hi haurà millor manera de mostrar la nostra força que omplint les seves institucions, amb la nostra gent.
 




Comentaris

envia el comentari