URGENT

Un home, greument cremat al Vendrell per una deflagració a casa seva

El PSC, al centre del taulell polític

La setmana de la publicació de la sentència del Tribunal Suprem contra els polítics catalans independentistes, la setmana dels aldarulls, ha sigut un dels darrers intents de donar senyals de vida d'una creació de la narratologia del procés: la unitat política independentista. Aquest concepte ha obligat, a dues formacions polítiques diferents, a mantenir una fingida unitat que no se sosté perquè no és real.

 

ERC és un partit independentista i d'esquerres, Junts és un partit independentista de dretes i la CUP és un partit antisistema independentista. No passa absolutament res perquè siguin així. Encara diria més, citant als Dupond i Dupont, és bo que siguin diferents perquè és senyal de pluralitat, de riquesa, de país viu i democràticament sa.

 

Tanmateix, la unitat, la unitat entesa com a trampa política dels convergents als republicans, el tancament de files davant 'l'enemic', ha arribat al final de l'escapada. És innegable que uns quants dies més d'aldarulls al carrer i, o bé els socis de govern de la Generalitat surten a fer la revolució, o bé aposten per anar cadascun pel seu camí mirant, ben legítimament, pels seus interessos partidistes. Trencada la unitat independentista, el bloc constitucionalista, si no es mou, quedarà totalment escorat a l'extrem i, per tant, incapaç de ser valorat com una solució, com una alternativa de govern.

 

Al capdavant del PSC hi ha un polític, Miquel Iceta, que en sap molt de fer política i que està situant una formació morta des del final del tripartit, en un partit que pot trencar la dinàmica de blocs que tant de mal ha fet a Catalunya. A Tarragona, quelcom s'està cuinant que justifica el titular d'aquest article: el PSC s'allunya del constitucionalisme i es posa al centre del taulell polític, disposat a pactar tant amb ERC com amb el PDeCAT.

 

Parlem, primer, de la hipòtesi del pacte ERC-PSC. L'escenari de l'acord seria l'Ajuntament de Tarragona. El batlle tarragoní, Pau Ricomà, té problemes de gestió. La llista, vista com una glopada d'aire fresc davant els 12 anys de govern de Ballesteros, s'està demostrant, segons diferents fonts consultades, «fluixa, molt fluixa». Al punt de mira d'alguns funcionaris, associacions i veïns, dos noms propis: Mary López i Paula Varas.

 

Els comerciants han rebut «molt bé» el nomenament del president d'ERC Tarragona, Sergi Albarrán, com assessor adscrit a l'àrea de Comerç. «La Mary és molt agradable de tracte però ella mateixa reconeix que no sap gaire de què parla» apunten aquestes mateixes fonts. Alguns funcionaris del consistori van rebre amb alegria la publicació de la informació sobre el restaurant familiar de la consellera Paula Varas. Així mateix, Varas ja ha viscut unes quantes desercions entre els funcionaris, i funcionàries, de les seves àrees i en un govern amb nou regidors, tenir problemes amb dos és un forat important, sens dubte.

 

La sensació que els republicans no s'han fet seva, encara, la sala de màquines del consistori, està instal·lada i no només en l'àmbit polític. Pel que fa als socialistes, aquests haurien vist amb una barreja de por i inquietud els canvis impulsats pels republicans en diferents gerències d'empreses municipals, així com en llocs de feina ocupats per antics alts càrrecs polítics socialistes. Amb aquesta por al cos, i amb l'experiència de 12 anys de conèixer fins a l'últim racó de la plaça de la Font, han iniciat converses amb els republicans per arribar algun tipus d'entesa.

 

Quina pot ser aquesta entesa? Aquí és on les fonts consultades per a l'elaboració d'aquesta columna divergeixen. N'hi ha que posen sobre la taula el nom de la promesa catalanista dels socialistes tarragonins, el diputat Carles Castillo. «El pacte entre socialistes i ERC a l'Ajuntament de Tarragona es faria després de les eleccions autonòmiques. El primer esgraó d'aquest pacte és la bona relació que tenen Carles Castillo i Jordi Salvador. El següent, que en Carles guanyi una assemblea nostra però això no és tan fàcil» asseguren les fonts.

 

Altres fonts socialistes consultades asseguren que «Castillo no pinta res» però confirmen que «sí, hi ha un corrent dins el partit que vol entendre's amb ERC a Tarragona». També coincideixen que, perquè hi hagi qualsevol mena d'acord, «primer haurem de deixar passar les eleccions».

 

Segona hipòtesi: acord PDeCAT-PSC. L'escenari d'aquesta entesa seria la Diputació de Tarragona. Tot apunta que al PDeCAT hi ha un fort malestar pel fet de ser soci principal d'una administració que han governat durant anys i panys. Abans de la investidura de l'actual presidenta, la republicana Noemí Llauradó, ja hi havia forts rumors d'un possible pacte entre socialistes i PDeCAT i de nou les bones relacions personals, en aquest cas entre el socialista Josep Fèlix Ballesteros i el nacionalista Josep Poblet, estaven darrere de les informacions que corrien i alertaven d'una possible sorpresa, d'un possible trencament de la unitat d'acció ERC-PDeCAT i un pacte de govern entre els postconvergents i els socialistes.

 

«Després de les eleccions hi podria haver, mitjançant una moció de censura, canvi de govern a la Diputació, fent fora a ERC» apunten les fonts. Així doncs, i a l'espera de com continua evolucionant un escenari polític extremadament incert, sembla que el PSC, al mig de la boira del procés, ha aconseguit situar-se al mig del taulell i, amb la idea de «trencar blocs», poder fer de pont entre dos bàndols enfrontats i, a la vegada, enfortir el partit.