Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Iceta: «És impossible que ens posem d'acord amb Ciutadans»

TarragonaDigital conversa amb el primer secretari del PSC, de visita a Torredembarra en un acte de campanya electoral
Iceta apel·la al vot útil al PSC per «derrotar» una possible suma de PP, Ciutadans i Vox. | Paula Pairó.

 

Per primera vegada en deu anys —es diu aviat—, el PSC i el PSOE afronten unes eleccions amb perspectiva positiva. Les enquestes somriuen els socialistes a escala espanyola, després de deu mesos de govern de Pedro Sánchez i, de retruc, també ho fan als socialistes catalans, liderats des de fa cinc anys per un històric del partit, Miquel Iceta (Barcelona, 1960).

 

Enmig de la campanya electoral per a les eleccions generals del proper 28 d'abril, Iceta va visitar aquest dimarts, 16 d'abril, la seu del partit a Torredembarra, on va dirigir unes paraules a la militància. Just abans, el primer secretari del PSC va conversar amb TarragonaDigital.com sobre la situació política a Catalunya i a l'Estat, però també sobre la campanya i les previsions electorals dels socialistes, atípiques per positives si ens fixem en la darrera dècada.

 

La perspectiva electoral del PSC i el PSOE

—Les enquestes diuen que hi ha un 40% d'indecisos, que dubten sobretot entre PP, PSOE i Cs. Com s'explica que sigui Vox qui estigui 'marcant agenda'?

—Aquest és el canvi que hi ha hagut en el panorama. Vox no ha aconseguit només representació al parlament andalús, sinó que ha arrossegat els altres dos partits de dretes a parlar dels mateixos temes i en els mateixos termes. Aquesta és la gran diferència. Tenir un partit d'extrema dreta amb el 5 o el 10% del vots és un problema, però acotat. Ara, si aquest partit arrossega les altres formacions conservadores, i ja han dit totes tres que estan disposades a sumar i a impedir un govern del PSOE, és un problema molt seriós. Per tant, les enquestes no ens poden deixar tranquils perquè hem d'impedir que aquests tres partit sumin. 

 

—Però a la vegada això ha de ser una bona notícia per vostès perquè els deixa el centre polític lliure.

—Sí... particularment per la radicalització de Ciutadans, perquè el PP ja estava força decantat. Ciutadans, que volia jugar un paper de frontissa, de centre liberal i reformista, ha fet un gir radical, dient que no vol cap mena d'acord amb els socialistes i que està disposat a repetir la majoria que es va produir a Andalusia. Això, efectivament, deixa un buit en el centre que intentarem ocupar des de l'esquerra.

 

—Ciutadans descarta el PSOE, però el PSOE descarta Ciutadans?

—És que és impossible! Amb un partit disposat a governar amb l'extrema dreta, que ofereix un 155 permanent a Catalunya, que abraça totes les polítiques conservadores, és impossible que ens hi posem d'acord.

 

El líder dels socialistes catalans, Miquel Iceta. | Paula Pairó

 

—Els socialistes arriben a aquest cicle electoral amb un escenari optimista, per primer cop des de les eleccions generals de 2008. 

—Sí, perquè hem demostrat moltes coses. Pedro Sánchez va aconseguir agafar un PSOE que havia perdut el rumb i la confiança en si mateix i l'hi ha retornat. Després, va reeixir amb una moció de censura que va apartar del govern el PP degut a una sentència que delimitava un cas de corrupció molt greu. I a més, en deu mesos de govern, ha demostrat que les seves prioritats connecten amb una majoria de la ciutadania. Són elements que contribueixen a aquest optimisme, però això no vol dir que ens en refiem. Fins al darrer dia intentarem advertir a la gent del risc d'una suma de les tres dretes. No podem badar.

 

—No es creu, doncs, les enquestes —o com a mínim les bandes més altes de les forquilles?

—Com diu Pedro Sánchez, els resultats són vots a les urnes i no dades d'enquestes. No dubto de la bona feina dels que s'hi dediquen, però ells mateixos, quan apunten a aquest elevat grau d'indecisos, també ens estan dient que el pronòstic és una mica «si l'encerto, l'endevino». No ens en podem refiar, insisteixo.

 

—Van a 'pescar' vots de Podem, d'una banda, i de Ciutadans, de l'altra. Centraran la campanya, per aconseguir-ho, a zones com les àrees metropolitanes de Barcelona i Tarragona?

—Nosaltres estem buscant vots de tota mena! Diem que l'alternativa en aquestes eleccions és molt clara: o mantenim un govern socialista i dialogant o ens n'anem a un govern de dretes. Mai no ha estat, probablement, tan contrastat aquest doble escenari. Per tant, cerquem vots no tan sols típicament socialistes, sinó també procedents d'altres espais polítics o que en altres ocasions ha votat altres opcions, però que coincideixen que, en aquest moment, el que convé és assegurar la majoria de Pedro Sánchez.

 

—També un independentista que no comparteixi l'estratègia unilateral pot votar el PSC? Té marge, se'n pot refiar sense que es trobi després un pacte amb Ciutadans?

—Se'n pot refiar. Primer, perquè Ciutadans ja ha dit que no vol pactar amb nosaltres. Segon, perquèla deriva política de Ciutadans ho fa impossible. I tercer: perquè el risc d'una victòria de les tres dretes és el pitjor des del punt de vista de l'autogovern de Catalunya. Ja ens han dit el que faran: 155 immediat i permanent, i fins i tot estan especulant amb utilitzar la Llei de Seguretat Nacional per intervenir els Mossos d'Esquadra.

 

Per tant, l'autogovern el posen en risc els que defensen vies unilaterals —que són les que van motivar l'aplicació de l'article 155— i aquells que diuen que el 155, enlloc de ser un mecanisme excepcional, ha de ser permanent per evitar que Catalunya gaudeixi del seu autogovern. El vot que oferim i demanem també és en defensa de l'autogovern.

 

Miquel Iceta, durant la conversa mantinguda amb TarragonaDigital.com | Paula Pairó

 

L'aposta del PSC: reforçar l'autogovern de Catalunya

—Un autogovern que el PSC planteja reforçar. Com?

—Hi ha opcions de millora pel que fa al finançament, el repartiment de les competències i, particularment, per assegurar que les comunitats autònomes participen en les decisions de l'Estat. Són elements que ens anirien acostant cap a un Estat federal. Ara, som molt conscients que calen majories molt àmplies al conjunt d'Espanya per avançar en aquest sentit. Avui per avui, ningú no es pot comprometre sense enganyar a aquestes reformes sense saber si hi haurà majories suficients. Per tant, avui, la millor defensa de l'autogovern és mantenir-lo i, en la mesura que es pugui, millorar-lo, però sobretot, no cedir a la temptació de la recentralització que està proposant la dreta espanyola.

 

—Però també caldran majories internes a Catalunya. Puigdemont posa línies vermelles al diàleg, ERC no tantes... quina versió de l'independentisme creu majoritària?

—Amb tot el respecte, crec que l'independentisme està en una fase de desconcert. I en certa manera, ho entenc perquè tenien clar un full de ruta que va fracassar i encara no han tingut temps de reflexionar i de refer-lo. Així doncs, a dia d'avui no està clar què està demanant l'independentisme, perquè depèn de qui escoltis i del dia que parli. A més, han comès un altre error: si ja teníem un govern dialogant i que havia fet un projecte de pressupostos positiu per a Catalunya, en renunciar-hi i fer caure el govern, deixen de ser, objectivament, socis fiables. Ningú pot pensar que l'independentisme donarà estabilitat a un govern d'Espanya. Han de tenir clar què volen, els cal un període de reflexió, de refer els seus plantejaments i d'oferir un nou projecte a la societat catalana perquè ara mateix no en disposen.

 

—Davant dels seus, l'independentisme tenia capacitat de donar suport als pressupostos del govern espanyol mentre l'Advocacia de l'Estat demana penes d'entre set i dotze anys pels presos?

—Si els pressupostos eren bons, per què no? Ells diuen: 'o autodeterminació o res'. I nosaltres els diem: si es poden apujar el salari mínim i les pensions, la inversió, si podem consolidar un sistema de pensions públic potent, si podem millorar els serveis de salut, educació, dependència... per què no fer-ho? 'No, és que nosaltres volem esperar al gran dia que tot s'arreglarà per miracle', ens diuen.

 

Aquest desconcert i aquestes ziga-zagues de l'independentisme són el que fan que una franja de l'independentisme pugui dir: ara, intentem assegurar l'autogovern que tenim i un govern progressista a Espanya, i després ja en parlarem.

 

—Què li cal a l'independentisme perquè s'imposi aquest criteri, una gran derrota a les urnes?

—Sempre he pensat que els partits canviem quan les coses ens van malament. Ara bé, és cert, i vostè ho apuntava amb la pregunta d'abans, que amb un judici en marxa amb els polítics i líders socials acusats, potser no és el millor moment per fer una reflexió en clau d'autocrítica. Jo això ho puc entendre. El que passa és que de la mateixa manera que sempre he dit que va ser el fracàs de la política el que ens ha dut al judici, tampoc no seria bo que ara el judici ens impedís tornar a fer política. Per tant, si ells no són capaços de definir clarament les seves prioritats i aliances, que ens permetin fer-ho a nosaltres.

 

Miquel Iceta no creu que el cicle electoral d'aquesta primavera permeti aclarir la situació de Catalunya. | Paula Pairó

 

El judici i el procés, al centre del debat polític

—Distorsiona gaire el judici en l'activitat política dels darrers mesos?

—Distorsiona políticament perquè hi ha persones amb responsabilitats polítiques que es troben en aquesta situació i això és un recordatori permanent de com cal procedir i com no s'han de fer les coses. Nosaltres també ens comprometem que, com que creiem que som davant d'un conflicte polític, intentarem buscar-li una resposta i solució política, que no pot venir d'un altre camí que del diàleg dins de la llei.

 

—El president Torra dona per fet que hi haurà sentència condemnatòria i parla, just després, d'aquest famós 'momentum', en què sembla que voldrà prendre decisions importants. Quina estratègia creu que seguirà?

—No ho sé, això li haurien de preguntar a ell... però és una evidència més de la desorientació present de l'independentisme.

 

—Hi va haver violència l'1 d'octubre?

—Que va haver-hi algunes topades és obvi. Ara, això ho han de dir els jutges. Som en un judici on s'estan escoltant totes les parts. No tenim perquè dubtar del caràcter objectiu de la justícia espanyola, que ha condemnat Rodrigo Rato o el PP, com a partit, o que ha empresonat Eduardo Zaplana. Això és prova que la justícia no està al servei de l'Estat! Crec que aquest judici, que encara li queda temps, permetrà aclarir quins fets es van produir i si mereixen, o no, una qualificació penal i, si és així, quina condemna cal. Ara, amb el judici en marxa, especular sobre això ja no té gaire sentit... el respecte a la separació de poders implica que ara correspon a aquests set jutges del Suprem arribar a la veritat jurídica... i encara ens queden uns quants mesos per arribar-hi.

 

—I quan hi arribem, si hi ha sentència condemnatòria, es manté a favor de l'indult, com va dir?

—Especular sobre la sentència és absurd!

 

—Però vostè es va mostrar favorable a l'indult fa uns mesos.

—Ho vaig dir el 2017. Les lleis contemplen diverses possibilitats d'actuació després d'una sentència, però jo crec que en aquests moments especular sobre això és tant com dir que el judici no val. Jo ho vaig dir molt abans que comencés, però amb un judici en marxa seria temerari pronunciar-se sobre això.

 

El primer secretari del PSC, Miquel Iceta. | Paula Pairó.

 

—En què ha notat Catalunya aquests deu mesos de govern del PSOE?

—Ha notat que hi ha un govern disposat a dialogar, a posar en marxa mecanismes bilaterals de relació, ha trobat alguns acords que han permès retirar recursos de constitucionalitat sobre lleis catalanes i ha vist una disposició al diàleg inaudita en set anys de govern del PP. Han vist un govern que ha fet un Consell de Ministres a Barcelona, disposat a parlar de les coses i fer-ho des del respecte a la llei i a les posicions de tothom. Espero que si hi ha una continuïtat del govern socialista puguem seguir treballant en aquest sentit.

 

Però una qüestió prèvia que sovint s'oblida: els catalans hem de tenir clar que volem. L'altre dia llegia una entrevista a José Sacristan que deia que cal que els catalans tanquem un acord i que negociem l'acord amb la resta de l'Estat. Crec que aquest és bastant el camí. De vegades projectem el problema sobre la política espanyola oblidant o menystenint que tenim un problema intern entre nosaltres de decisió de quin és el camí a seguir.

 

—I l'haurem resolt, passat el cicle electoral de l'abril i el maig?

—No ho crec. Tal com estan les coses, tard o d'hora necessitarem unes eleccions catalanes, perquè és veritat que en aquests moments s'està reconfigurant el mapa polític. Així com els socialistes volem governar Espanya, els independentistes estan més mirant-se de reüll per veure qui passa per davant i qui té la majoria dins l'independentisme. D'alguna manera, les dretes, estan igual, més en una querella entre elles que amb voluntat de governar. A Cataunya estem en aquest procés de reconfiguració d'espais polítics, amb una crisi molt evident del PDeCAT. Fins que les coses no s'hagin aclarit una mica més serà molt difícil establir el diàleg i construir aquest consens que es transformi en un ampli acord.

 

També et pot interessar

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris