Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

Salou: els equilibris de Granados

Un cop reeditat el pacte entre l'independent Granados i Montagut del PDeCAT, la ansiada victòria a Salou de Cs sembla que haurà d'esperar
El monument a Jaume I, al Passeig Marítim de Salou | Cedida

Sembla que el temps no passi, però ja fa trenta anys de la segregació de Salou i Vila-seca. Possiblement encara no sabem què va passar del cert en aquell episodi clau de la història tarragonina, amb el rerefons de la construcció del parc temàtic i els negocis de Javier de la Rosa amb Anhauser Bush i la Generalitat de Pujals i Prenafeta. El que és clar és que de l'heroïcitat jurídica de l'advocat Gallego al Tribunal Suprem en va néixer una nova realitat política que és la més particular i estranya de tot el Camp de Tarragona. Un ciutat feta de bell nou, que va atraure molta gent de fora i on és complicat vehicular un sentiment de pertinença, cosa que dóna molta llibertat però també dificulta el control polític.

 

En un municipi sense història, el poder originari el van acaparar poques famílies, les que tenien terrenys, hotels, restaurants i càmpings. Els Cristià, els Blasi o el mateix Esteve Ferran, el primer alcalde, que per als salouencs és gairebé un pare de la pàtria. En aquests trenta anys, la població estable, hivernal s'entén, de Salou s'ha triplicat i ja s'acosta als 30.000 habitants, amb un cens poc participatiu en eleccions locals. Sociològicament, Salou és el municipi del Camp on la catalanitat està més diluïda, un dels focus originaris de Cs i, ara, la circumscripció tarragonina on VOX ha tret millors resultats, fregant el 10% del sufragi a les eleccions generals. Tota una força continguda pel municipalisme del traspassat Ferran i el seu oblidat partit FUPS que ara comanda Pere Granados.

Pere Granados, xarcuteria de qualitat

Abans que res cal dir que a la parada dels Granados al Mercat de Salou s'hi pot comprar el millor pernil i xarcuteria fina de tota la ciutat, per la qual cosa ja mereixeria tota la confiança dels electors. A banda d'això, Pere Granados és un polític hàbil que el 2009 va arribar a l'alcaldia de manera una mica inesperada, gràcies a una moció de censura amb què va desbancar l'històric socialista salouenc Antonio Banyeres. Per a la moció, guanyada amb un ajustat 11 a 10, va ser indispensable que Marc Montagut de CiU votés fora de la disciplina de partit, en el que va ser l'inici d'una bonica amistat política que encara dura fins avui.

L'alcalde de Salou, Pere Granados, tornarà a liderar la candidatura de FUPS en les properes eleccions. | Gerard Recasens

 

Pere Granados és un cas clar del carisma amb què et revesteix l'exercici del poder. Advocat, havia estat un regidor bastant discret en els governs d'Esteve Ferran, però aquests deu anys d'alcalde ens han descobert un home de caràcter, de vegades fins i tot massa, amb facilitat per moure's tant entre les associacions de veïns com a les xarxes socials. Amb una acció de govern purament municipalista, ha concitat molts acords en ser un antiindependentista furibund els anys del Procés, amb la qual cosa ha pogut contenir les forces de l'espanyolisme que com hem vist a Salou són hegemòniques, tot i que dividides.

Montagut i Fourrier, secundaris de luxe

Gràcies a la dupla amb Montagut, el 2011 i el 2015 va aliar la marca històrica de Ferran FUPS (Ferran Units per Salou) amb CiU per guanyar el consistori amb uns resultats magnífics, sobretot el 15 amb 8 regidors i gairebé un 30% dels vots. Ara però, ho ha tingut  més complicat. Amb la dissolució de la coalició catalanista les diferents famílies convergents s'han fragmentat i fins fa poques setmanes no estava clara amb quina fórmula concorreria a l'alcaldia. Fer una aposta amb una formació independentista a Salou podia ser suïcida però al mateix temps, la maquinària del partit li facilitava moltes coses. Al mateix temps dins del PDeCAT també hi va haver moltes tensions per portar com a cap de llista algú tan allunyat ideològicament com Granados, de qui es va arribar a dir i tot, en un rumor molt sucós, que s'havia ofert per liderar la llista de C's.

Marc Montagut ha estat escollit cap de llista de PDECat de Salou. | Oleguer Domènech.

 

Al final, entesa. Pere Granados volia recuperar la marca original del partit fent-li caure la F de Ferran però Units per Salou va ser impugnat davant de la Junta Electoral per Unidos Salou Costa Daurada i no la podrà fer servir. Per part seva, el PDeCAT de Montagut renuncia a presentar llista pròpia. Tots confien que els salouencs facin confiança a Sumem per Salou (SPS) que són les noves sigles. En l'operació hi ha hagut víctimes, sobretot en el sector més catalanista del post-convergents. És el cas de la veterana regidora d'Unió Democràtica Martina Fourrier, que s'ha negat a anar junt amb Granados i s'ha muntat (després d'un altre rumor molt divertit segons el qual s'hauria ofert per encapçalar ERC) una llista pròpia independentista, dita Fem Salou Fem República. En definitiva, tot apunta a una victòria de Granados, sense majoria, que només un extraordinari resultat (improbable) de Cs podria fer trontollar. Cal tenir també en compte que l'alcalde Granados absorbeix la RDS de l'exregidor ferranista Pablo Otal, un 5% del vot total que pot ser clau.

Pere Lluís Huguet, enviat especial

Cs té bastant clar que la primera alcaldia important de Catalunya, si és que ha d'arribar mai, serà la de Salou. La localitat que va veure néixer CADECA, part de Societat Civil Catalana i el primer laboratori perquè Arcadi Espada, Francesc de Carreras et alia imaginessin com havia de ser el partit central de l'espanyolisme català, és una autèntica fixació per als de Rivera. El 2015 ja comptaven amb què podien donar la sorpresa però tot i el bon resultat que els va fer ser segona força amb 4 regidors i el 16% dels vots, van quedar lluny de l'opció de configurar govern.

Pere Lluís Huguet Tous en una imatge d'arxiu. | Legal

 

Per pal·liar la decepció de llavors, la direcció central de Cs va considerar que havia de buscar un candidat més centrat i de més consens i va poder convèncer l'advocat reusenc Huguet, expresident del Consell de l'Advocacia Catalana, un home plenament alineat amb les tesis del partit, però d'un origen geogràfic i sociològic molt diferent de les bases salouenques de la formació. En una operació similar a la de Manuel Valls a Barcelona, C's opta per un home d'ordre, autonomista, d'estatus alt i posat distant i aristocràtic que com no podia ser d'altra manera va provocar una crisi al ser imposat.

A l'esquerra de la imatge Anabel Rodríguez, fins ara coordinadora local de Ciutadans a Salou | Facebook/ Anabel Rodríguez

 

La guerra d'Huguet contra la militància per la seva imposició ha estat cruenta. Anabel Rodríguez, que era coordinadora del partit a Salou va abandonar-lo irada per la invasió estrangera i va passar a liderar la llista de VOX que es presenta a les eleccions municipals per primera vegada i pot perjudicar greument les opcions d'Huguet a optar a ser la força més votada. Caldrà veure com es reparteixen el vot més espanyolista aquestes dues formacions, en el que es preveu el punt de més interès del 26A a Salou.

David González, win-win per al PSC

Qui és gairebé segur que continuarà manant a Salou és el PSC. El 2015 va obtenir quatre regidors que va fer servir per apuntalar el govern de Granados i res no fa pensar que ara no ho torni a fer. En el cas que pogués sumar amb Cs, tampoc semblar que tinguessin problemes per arribar a un acord. Potser una mica per aquest paper de crossa, els socialistes presenten un perfil més aviat baix comparat amb els seus competidors. González és llicenciat en ADE i ha treballat sempre com a tècnic en entorns municipals fins que el 2015 va passar al costat polític dels ajuntaments i ha estat regidor i portaveu del grup del PSC. Ara substitueix Toni Brull com a cap de llista i haurem de veure com ho fa.

David Gonzàlez, nou alcaldable socialista i portaveu del grup municipal a Salou | Twitter / @pscsalou

 

Mario García, 'virgencita-virgencita' per al PP

Poca a cosa a fer per al PP de Mario García més enllà d'encreuar els dits per conservar els dos regidors. Les bones perspectives de Cs i VOX seran a costa de molt de vot del PP, encara amb la ressaca de l'ensulsiada del 28A. L'única esperança per pintar alguna cosa a l'Ajuntament de Salou sembla ser una reedició en clau local del pacte andalús, que sembla llunyà però qui sap. D'altra banda, García és un advocat considerat i un polític ja amb certa experiència local i comarcal, tot i que permanentment enfadat amb Granados.

Mario García, portaveu del grup municipal, en un ple de l'Ajuntament. | SalouDiari.cat

 

Marçal Curto, un retorn a contracor

Marçal Curto ja va ser l'alcaldable d'ERC el 2003 però no semblava que hagués de tornar-hi. La mort a principis d'any de Sandro Boquet, però, amb qui feia tàndem d'oposició amb els dos regidors obtinguts el 2015, ha provocat que torni a agafar les regnes del grup municipal mentre l'agrupació local no es renova. Curto ja és un gat vell de la política municipal, que alternat els darrers anys la feina com a regidor amb la seva activitat professional com a tècnic de manteniment en la indústria química. Pot capitalitzar el vot independentista de Salou (creixent, malgrat tot) que no votarà Granados i a qui la nova aposta de Fourrier no convenci.

Marçal Curto (esquerra) i el trapasssat Alexandre Boquet | ERC Salou

 

Els altres

Complementen el catàleg de candidats, de llistes (fins a 12, ni més ni menys) no presents actualment al consistori: Juan Ramon Martin per Assemblea per Tarragona-Salou. Ignacio Duran per Unidos Salou-Costa Dorada. Jesús Daneri per Podemos. Juan Ignacio Serrano per Treballant Per Salou (TXS). I Alejandro Hernández per Salou X Salou Centrats.

 

📍 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil les notícies de Tarragona. És gratis!

🍅 Ets un apassionat de la cuina? Subscriu-te gratis al butlletí per rebre la recepta de la setmana al teu correu!

Comentaris