VÍDEO

Explosió d'una bombona de gas en una barricada a Tarragona

ATENCIÓ

Tots els talls de carretera previstos per aquest dissabte, 19 d'octubre

Els nous ajuntaments superen els «100 dies de gràcia» amb les primeres polèmiques del mandat

Repassem les principals decisions i polèmiques dels ajuntaments de la regió i els reptes imminents que han d'encarar
L'Ajuntament de Tarragona va iniciar una nova etapa, amb canvi de govern, el passat 15 de juny. | TarragonaDigital

 

Han passat 100 dies des que el passat 15 de juny els ajuntaments investien els nous alcaldes sorgits dels resultats de les eleccions municipals del maig. Són els «100 dies de gràcia» en què, segons les normes no-escrites de la política, els governs 'se situen' i l'oposició dona marge abans d'atacar. Amb tot, però, l'estiu ja ha donat lloc a diversos titulars polèmics i temes candents que els principals consistoris tarragonins tenen damunt la taula.

 

Aquest dilluns s'acompleixen 100 dies del nou mandat i a TarragonaDigital.com fem un repàs pel territori i fem una pinzellada de com han anat les primeres setmanes, així com dels reptes imminents han d'encarar els nous governs.

 

Pau Ricomà (ERC) fa 100 dies que és l'alcalde de Tarragona. | Àngel Ullate

 

Tarragona, a l'espera del canvi

El govern municipal de Tarragona, format per ERC i En Comú Podem, arriba als seus primers 100 dies encara amb sensació de provisionalitat i amb unes quantes relliscades en l'àmbit polític. El republicà Pau Ricomà, successor del socialista Josep Fèlix Ballesteros al capdavant del consistori tarragoní, multiplica la seva presència al carrer en diferents actes de ciutat, en contraposició de Ballesteros, que els darrers mesos del seu últim mandat estava desaparegut.

 

Entre les decisions més polèmiques: la renúncia a l'organització del torneig de bàsquet 3x3; el disseny, presumptament a mida, de la plaça del nou cap de cultura; la retirada del nom de la traspassada regidora Marbel Negueruela de la peonada popular; i la instal·lació de la pancarta demanant «Llibertat presos polítics». En el seu haver, una certa voluntat de transparència, sobretot dels consellers Xavi Puig i Jordi Fortuny. Així mateix, el nou govern tampoc no ha estat capaç de sumar a les dues regidores de la CUP al pacte.

 

A més, el conseller Puig ha hagut d'explicar una decisió francament controvertida. Durant la campanya electoral, els republicans es van oposar radicalment al desenvolupament del pla parcial urbanístic 10 —el PP10, o el d'Ikea. Els terrenys davant el Carrefour, a la T-11, que havien d'acollir al gegant del moble suec van veure com, durant els darrers mesos del govern municipal socialista, Ikea renunciava a instal·lar-se a Tarragona. El PP10 comporta un desenvolupament urbanístic molt important. Un cop arribats al govern, els republicans han vist com el seu compromís de no tirar-lo endavant ha sigut impossible pels compromisos ja adquirits amb els propietaris dels terrenys.

 

En resum, doncs, Tarragona demanava canvi però 100 dies després encara espera les transformacions que ha d'aportar el primer alcalde republicà de la ciutat en la història de la democràcia.

 

Carles Pellicer engega el seu tercer mandat a l'alcaldia de Reus. | Laia Solanellas.

 

Reus espera el PAM per planificar el mandat

El Pla d'Acció Municipal és el projecte més ambiciós que ha presentat, fins ara, el govern de Reus. De fet és dels pocs compromisos adquirits durant la campanya electoral que s'han començat a treballar i que, durant la presentació de l'inici del seu procés de redacció, es va anunciar com els fonaments de l'activitat del govern durant tot el mandat

 

Engegat durant els darrers quatre anys, i aturat per falta d'interès de cap empresa, s'ha tornat a licitar el Centre Social El Roser, i es manté el calendari previst per al trasllat del Centre Mèdic i Quirúrgic a l'antic Hospital Sant Joan. Sense que depengués exclusivament de l'Ajuntament, la residència del barri Horts de Miró sembla que comença a veure la llum al final del túnel després que al ple d'aquest divendres s'aprovés el seu canvi de titularitat, necessari per posar-la definitivament en marxa.

 

Pel que fa a les promeses electorals, fins ara no s'ha activat —almenys de manera pública— cap dels grans anuncis fets abans de les eleccions municipals. A la llista hi ha un miler de pisos socials, Guàrdia Urbana a cada carrer de Reus tres cops al dia, una empresa elèctrica municipal, un escenari al Parc de Sant Jordi, proves de vianalització del tomb de ravals, un boulevard que acabi connectat les estacions de trens i autobusos amb el centre, un xec nadó, dos nous centres cívics o la reforma integral del passeig de Mata, connexió amb el barri Gaudí inclosa.

 

Segons va donar a entendre la vicealcaldessa de Reus, Noemí Llauradó, ha de ser el Pla d'Acció Municipal el document que estableixi la prioritat i el calendari de totes aquestes actuacions. Algunes, de fet, no depenen només de l'Ajuntament, com la reforma del Mercat del Carrilet i el seu entorn, el tercer edifici per a empreses al Tecnoparc, el desdoblament del CAP Sant Pere al barri del Carme o l'aplicació de la Llei de Grans Ciutats que permeti organitzar reus en districtes, arribant a nomenar, també, una regidoria de districte.

 

A l'Ajuntament de Salou, Granados ha renovat fa pocs dies l'acord amb el PSC. | Àngel Ullate

 

La nova etapa arriba també a la Costa

A Salou, els primers 100 dies de govern han servit per refredar les tensions que havien sorgit després de les eleccions entre l'alcalde, Pere Granados, i el seu anterior soci de govern, el PSC, fins al punt que ja han tancat un nou acord de govern que rubricaven tot just aquest divendres.

 

Des de la constitució del nou consistori, els socialistes s'havien alineat de forma clara amb el partit de Granados, Sumem per Salou-Junts, que alhora ha premiat aquest suport atorgant representació als socialistes en el Consorci del CRT. Amb un equip de només 7 regidors, les primeres setmanes del mandat han estat marcades pel perfil baix d'un govern que seguirà molt pendent d'altres administracions amb inversions claus pel futur de la ciutat com la canalització de Barenys o el desmantellament de les vies del tren.

 

L'estrena d'alcalde a Vila-seca ha vingut acompanyada per la força d'una nova forma de fer política al municipi. Després de sis majories absolutes consecutives de Josep Poblet, el seu hereu, Pere Segura, s'ha trobat amb un escenari de govern en minoria on la negociació i els pactes es fan imprescindibles. Ara, totes les decisions importants han de passar per l'oposició, que celebra el paper que tindran aquests quatre anys i que es mostren inamovibles en el 'no' a governar amb Vila-seca Segura.

 

Aquest fet ja va condicionar la configuració del cartipàs municipal i influirà també en els grans projectes del mandat. És el cas de l'obra estrella, la restauració del Celler Noucentista. Els tres partits de l'oposició no veuen amb bons ulls una inversió que ascendeix fins als 7,6 milions d'euros. El govern treballa a contrarellotge per complir amb els terminis dels fons FEDER i poder aconseguir la subvenció europea de 2 milions. Tot i això, la manca d'acord amb l'oposició podria bloquejar el projecte, ja que l'aprovació del finançament ha de passar per plenari en els pròxims mesos.

 

Lluís Abella (JxCat) i Oliver Klein (NMC), socis de l'alcaldessa de Cambrils Camí Mendoza (ERC). | I. Alcalá

 

L'inici de mandat a Cambrils ha seguit el mateix guió de fa quatre anys. Després de les crítiques pel canvi de cromos entre PSC i NMC i la sortida sobtada de Joan Maria Artigau de Junts per Cambrils en plena negociació pel repartiment de regidories, els cops al nou govern per part de l'oposició s'han centrat novament en el seu tarannà.

 

Els tres partits de l'oposició (Cs, PSC i PP) han fet pinya en aquest tram inicial de mandat per criticar «la manca de transparència i la inacció» per part del govern, així com la brutícia i el manteniment dels carrers aquest estiu. Mentrestant, l'equip de govern ha presentat aquesta mateixa setmana el seu Pla d'Acció Municipal (PAM) que servirà de guia pels pròxims quatre anys. Es tracta d'un full de ruta exigent i que fixa com a prioritat algunes fites que fa anys que estan en el calaix dels deures de l'Ajuntament. És el cas del Teatre Auditori, encallat des de l'any 2010, l'avinguda de l'Esport per connectar la nova estació de tren amb la carretera de Montbrió o la remodelació de la rambla de Jaume I.

 

Eduard Rovira mana ara amb majoria absoluta a Torredembarra i la primera polèmica del mandat ha estat amb la policia local. | Àngel Ullate

 

La policia local de Torredembarra, principal focus polèmic al Baix Gaià

Si una polèmica ha marcat l'inici de mandat a Torredembarra ha estat l'onada de baixes en el si de la Policia Local. Una sèrie d'adeus ja previstos, sumats a una allau de baixes mèdiques simultànies els primers dies de setembre han suposat problemes greus per mancança d'efectius. Tot, amb el teló de fons d'un conflicte laboral entre els representants policials i el consistori que podria ser l'explicació de la 'pandèmia' policial. Des de l'Ajuntament ja treballen en 'controlar' la situació i, tot i que es podrien repetir problemes com els que es van produir fa unes setmanes, s'ha sol·licitat el reforç de Mossos i, si s'escau, de seguretat privada.

 

En paral·lel a aquesta primera polèmica a la Torre, cal apuntar que Eduard Rovira (ERC) mana amb majoria absoluta i la majoria dels nous regidors del govern tenen el hàndicap de la inexperiència. Han estat setmanes perquè el nou equip se situï a cadascuna de les regidories.

 

Des del govern ja hi ha converses per pautar quins inversions es volen fer aquest mandat i, sobretot, planificar-ne la despesa. De matèries pendents n'hi ha moltes: l'adequació de l'antiga N-340, la cobertura de la piscina municipal, l'endèmic projecte de l'Antic Escorxador o el monstruós teatre-auditori. I ara comença l'etapa de desencallar-les.

 

Kenneth Martínez és l'alcalde del Vendrell des de fa 100 dies. | M.G.

 

Un panorama prou clarificat al Baix Penedès

Les eleccions municipals del 26 de maig van deixar un panorama més clarificat als principals municipis del Baix Penedès del que es podia esperar. L’ascens del PSC al Vendrell i Calafell, amb vuit i nou regidors obtinguts respectivament, ha fet que els primers 100 dies de govern en aquestes dues poblacions hagin estat força plàcids.

 

Al Vendrell, amb el nou alcalde Kenneth Martínez, la principal controvèrsia que hi ha hagut ha estat amb les dedicacions dels regidors del govern, que han augmentat respecte a l’últim mandat, i amb la recuperació de la figura del càrrec de confiança. Els principals reptes per aquest mandat seran la millora del contracte de neteja de carrers, la confecció de la RLT de l’Ajuntament, i la capacitat de donar resposta a les demandes dels veïns de les platges i les urbanitzacions, que són els socis claus per la governabilitat.

 

A Calafell, les noves majories han comportat la reculada en diversos temes relacionats amb el sobiranisme, com ara la sortida de l’AMI i el canvi de nom de la plaça de l’1 d’octubre. També hi ha hagut una polèmica per l’acte de la Diada Nacional de Catalunya, que l’Ajuntament va decidir fer el dia 10 de setembre, i no l’11. Com a reptes principals, el govern local ha anunciat un pla per combatre les ocupacions conflictives, i un altre per reduir l’incivisme amb la neteja viària.

 

A Cunit és on la formació d’un govern va ser més complexa, amb un pacte entre el PSC de la retornada Dolors Carreras i els postconvergents d’Impulsem Cunit, que va ser molt criticat per ERC. La contractació de càrrecs de confiança també ha estat motiu de polèmica, mentre que alguns dels principals reptes són la millora de la neteja viària i la lluita contra les ocupacions il·legals.

 

A Valls, Dolors Farré ha renovat l'aliança entre JxCat i ERC del mandat anterior. | ACN

 

Un canvi d'alcaldia a Valls que intenta superar els darrers obstacles del Museu Casteller

També han estat setmanes de canvis a Valls. En les passades eleccions municipals, Junts per Valls va guanyar l’alcaldia de la ciutat amb 7 regidors. 100 dies després del ple que va investir Dolors Farré com a nova alcaldessa, amb el pacte rubricat amb ERC-Compromís, encara no s’ha aconseguit desbloquejar la gestió del Museu Casteller, un dels principals reptes del govern actual.

 

L’equipament, pràcticament acabat, no compta amb una data d’obertura establerta a causa de l’intent fallit en la licitació de la seva gestió, per la complexitat que ofereix l’espai. En les properes setmanes, l’equip de Farré proposarà un nou plec de clàusules a les empreses que es volen presentar al concurs públic. Veurem si serà el definitiu.

 

Per altra banda, la intensificació de les actuacions en la via pública o la millora de la llera dels torrents vallencs són alguns dels projectes que s’han dut a terme al llarg de l’estiu. També s’ha avançat en l’organització de les Festes Decennals de la Mare de Déu de la Candela de 2021, i en els propers mesos s’aniran presentant alguns dels aspectes que configuraran aquest esdeveniment que celebra Valls cada 10 anys.

 

L'alcalde de Montblanc, Josep Andreu, al seu despatx. | Àngel Ullate

 

Continuisme a Montblanc; setmanes per situar-se a l'Espluga

A Montblanc s’han celebrat pocs plens des de la investidura de l’alcalde, Josep Andreu, per tant no s’han dut a terme grans projectes, encara. Tot i això, un dels temes que van quedar a mitges abans de les eleccions va ser l’enderroc de l’edifici de Cal Contijoch, que va generar certa polèmica en el plenari municipal. L’immoble es va començar a tirar a terra al maig i això ha permès descobrir un tram de la muralla.

 

Precisament, la muralla és un dels temes que l’Ajuntament de Montblanc vol sotmetre a consulta amb els vilatans. Tal com va avançar a TarragonaDigital.com l’alcalde, Josep Andreu, el consistori vol fer una enquesta entre els montblanquins abans d’acabar l’any per saber què en pensen de la gestió que s’està fent de la muralla. Queden pendents altres grans temes, com la construcció de la nova piscina coberta, que encara es troba en una fase molt inicial.

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris