Tarragona al Congrés: de l'hegemonia socialista a la màxima pluralitat

Els socialistes han guanyat nou de les tretze eleccions generals de la democràcia a Tarragona
El Congrés dels Diputats, una cambra on la majoria de membres tarragonins han estat socialistes. | Cedida

 

José Vidal i Andrés Limón pel PSC; Juan Sabater i Antonio Faura per la UCD i Josep Solé Barberà pel PSUC. Aquests són els cinc noms que els tarragonins van escollir com a diputats per a la Primera Legislatura Espanyola: la que tindria Landelino Lavilla com a president del Congrés, Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo Sotelo com a presidents del govern i, és clar, la que viuria ‘in situ’ l’intent de cop d’Estat del 23 de febrer de 1981.

 

Les primeres eleccions generals a Tarragona ja se les va endur el PSC en un frec a frec amb la UCD —poc més de 71.000 vots, per poc menys de 70.000—, una tònica que es mantindria durant dècades. Mentre en els primers anys de la democràcia van ‘morir’ velles sigles i en van aparèixer de noves que es van consolidar, el PSC va perpetuar les seves victòries a totes les eleccions espanyoles durant més de trenta anys.

 

Untitled report

  

El domini socialista —més o menys folgat, en funció de la convocatòria i del context en què es produïa— es va trencar amb CiU el 2011, preludi d’una etapa insòlita, en què Tarragona es va convertir, als comicis de 2015 i 2016, en «la circumscripció més plural d’Espanya», en paraules de Mariano Rajoy, repartint els seus sis diputats a sis formacions diverses. A pocs dies d’una nova convocatòria d’eleccions generals, la catorzena, repassem la seva evolució a Tarragona Digital.com.

 

L'oasi socialista (1982-2008)

Tarragona ha estat un paradís socialista si ens fixem només en els resultats històrics de les eleccions generals. La victòria d’un il·lusionant Felipe González arreu de l’Estat (1982), es va notar i de quina manera a la circumscripció. 120.880 tarragonins van donar 3 diputats als socialistes, que van doblar en vots les altres dues forces amb representació, CiU i Alianza Popular (AP).

 

Les distàncies es van reduir quatre anys més tard, amb 105.000 vots i 2 escons pel PSC i 88.000 vots per CiU, amb els mateixos diputats —AP se n’enduia un amb 43.500 vots. Era el preludi d’una etapa de frec a frec entre socialistes i convergents.

 

La cursa anava de pocs vots, però sempre la guanyava el PSC. Les eleccions de 1989 en són un bon exemple: la victòria socialista va anar de poc més de 300 vots; 93.456 pel PSC i 93.110 per CiU. Dos diputats per a cada formació i, és clar, un per al PP —que substituïa ja l’antiga AP. Quan Tarragona va passar, per població, de repartir cinc diputats fins a donar-ne sis, com actualment, va ser el 1993… i el frec a frec va mantenir-se. Vora 106.000 vots socialistes i gairebé 103.000 per CiU. Els equilibris en escons es mantenien, però el nou diputat se’l va endur el PSC (3) per sobre de CiU (2) i el PP (1).

 

La caiguda del ‘felipisme’ no es va notar a Tarragona. Al 1996, primera victòria d’Aznar, el PSC guanya amb contundència: 133.000 vots i 3 diputats per sobre dels 107.000 i 2 escons de CiU. El PP, amb 70.000 sufragis, manté l’escó, però quatre anys més tard, amb la majoria absoluta d’Aznar, tot i ser tercera força, obtindrà 76.000 vots i s’endurà 2 escons. Els socialistes tornen a guanyar amb vora 102.000 vots, amb l’alè de CiU al clatell (98.000) i dos diputats per a cada força.

 

La catarsi electoral de 2004, marcada pels atemptats de l’11-M tres dies abans a Madrid, sí que van deixar petjada electoral a Tarragona —com arreu del país. D’una banda, victòria socialista: 134.000 vots i 3 escons; 50.000 sufragis per sobre de CiU (1). D’altra banda, la irrupció d’un nou partit amb representació al Congrés per Tarragona: ERC obtenia 76.000 vots i un escó, per sobre d’un PP desinflat, amb 65.000 vots però mantenint el diputat.

 

La novena i darrera victòria socialista a les eleccions generals va ser la de la consolidació de Zapatero, el 2008, en què el PSC va arrasar a tot Catalunya i també a Tarragona, amb els millors resultats de la seva història: es va endur més de 169.000 vots (quasi el 46%) i quatre dels sis diputats de la demarcació —els altres dos van ser per a CiU i PP.

 

El 'sorpasso' convergent (2011)

Després de diverses eleccions de duel socioconvergent, el 2011 es va fer realitat el somni dels nacionalistes: vèncer el PSC a les quatre circumscripcions catalanes en unes eleccions generals. Amb els socialistes desgastats per l’inici de la crisi i CiU ‘on fire’ pel retorn a la Generalitat amb el president Mas, es va produir el ‘sorpasso’.

 

A Tarragona, tot i que els diputats es van repartir equitativament —2 per a cadascun— per a CiU, PSC i PP, els convergents guanyaven els comicis amb vora 106.000 vots; els socialistes es quedaven amb 90.000 i el PP, que amb aquells comicis tornava a la Moncloa i feia president Rajoy gràcies a una àmplia majoria absoluta, recollien el seu màxim històric de vots a les nostres comarques: 81.000.

 

L'etapa del 'totum revolutum' (2015-2019)

Ben poc va durar l’alegria a la casa de CiU. Bàsicament, per la dissolució de la federació a principis de 2015, l’eclosió del procés i el batibull de marques electorals —i de projectes polític— en què, des de llavors, es veuen immersos els ara anomenats postconvergents. Les eleccions de 2015 i 2016 van donar entrada al Congrés a sis forces polítiques, a un diputat per cada.

 

Una d’aquestes noves formacions, En Comú Podem, es va endur els comicis i la seva repetició. ERC, PSC, CDC —o ‘Democràcia i Llibertat’, en la convocatòria de 2015—, Ciutadans i PP van obtenir també un escó en percentatges electorals que es van quedar sempre entre l’11 i el 22%, és a dir, entre 39.000 i 77.000 vots. El paradís socialista s’havia convertit en la «circumscripció més plural d’Espanya» tal com la va definir Rajoy.

 

L’abril passat, ERC va guanyar per primera vegada les eleccions generals a Tarragona, enduent-se dos diputats i 113.000 vots, per sobre dels 89.000 del PSC. Socialistes, Ciutadans, JxCat i En Comú Podem mantenien el diputat, fita que no va aconseguir el PP, que es quedava fora per primera vegada a la demarcació.

 

Tot i que les enquestes pronostiquen que es mantindrà la pluralitat d’escons a Tarragona, aquest diumenge, 10 de novembre, caldrà veure en quin grau. Mantindrà ERC la victòria? La recuperaran els socialistes onze anys després, tal com diu el CIS? Mantindran l’escó Ciutadans, JxCat i En Comú Podem? Corregirà el PP la debacle de la primavera passada i recuperarà la representació? Queden pocs dies per conèixer les respostes.

 

💬 Fes clic aquí per rebre al teu mòbil l'actualitat de Tarragona. És gratis!

Comentaris