Imatge d'arxiu del Moll de la Costa del Port de Tarragona

Història als carrers

El principal mèrit de Pau Orosi fou el de continuar l'obra de sant Agustí, en rebutjar la idea pagana segons la qual les calamitats que es vivien en aquella època eren fruit de la còlera dels antics déus

L'altre dia vaig sortir a passejar amb el meu humà i, de camí cap al Moll de Costa, vam passar pel carrer d'Orosi. Ens van aturar uns escolars, emmascarats com nosaltres i armats d’una mena de quadern. Resulta que estaven fent un treball sobre els carrers del voltant de l'estació del ferrocarril i ens van preguntar si sabíem qui era el personatge que donava nom a l'esmentada via urbana.

 

Sortosament, els vam poder respondre, ja que tant el meu humà com una servidora som molt afeccionats a les coses de Tarragona i, ves per on, resulta que Pau Orosi va néixer a Tarragona en el segle IV, esdevingué un dels millors prosistes llatins del cristianisme i figura entre els grans autors de la llatinitat.


Els vam explicar que fou ordenat prevere a la nostra ciutat i l'any 413 es va traslladar a Hipona (Àfrica) per tractar amb sant Agustí els problemes que suscitava l'heretgia dels Priscil·lians. Després, va passar a Palestina, on va contactar amb sant Jeroni i va combatre la doctrina també herètica de Pelagi. De passada els vam aclarir què significaven paraulotes com «heretgia», «Priscil·lians» i alguna altra. Tot fa cultureta!


El principal mèrit de Pau Orosi fou el de continuar l'obra de sant Agustí, en rebutjar la idea pagana segons la qual les calamitats que es vivien en aquella època eren fruit de la còlera dels antics déus a causa del triomf del cristianisme. En només dos anys, entre el 415 i el 417, Orosi va bastir els set llibres de la seva monumental obra Contra els pagans. Amb ella tractava de demostrar que, des de la creació del món, no havien mancat els mals a la humanitat i que fins i tot havien superat els horrors del seu temps. Deia que els bàrbars, per si mateixos, no havien d'inspirar un pànic tan atroç. Segons Orosi, la providència divina, enviant proves als homes, els conduïa vers temps millors. L'obra està escrita amb una certa retòrica, amb múltiples influències dels clàssics, dels quals Orosi, home de gran cultura, n'era un bon coneixedor. Contra els pagans fou molt popular durant l'edat mitjana i el mateix Alfred el Gran, rei d'Anglaterra, la va traduir al saxó.

 

En acomiadar-nos dels escolars, vam sentir que un deia: «Mira, ens estalviarem de cercar-ho a la Wikipedia!», i un altre va afegir: «Doncs sí que hi ha viscut gent important a Tarragona!».


Ah, una gateta com jo no us traduirà res al saxó, però us ajudarà a concentrar-vos en les vostres lectures, mentre ronca suaument a la vostra falda. Feu la prova: escriviu a adopcionvg@gmail.com i ho comprovareu. No us en penedireu.