Tarragona Digital

Telegram : +34 639 048 422

E-Mail: info@tarragonadigital.com

ÚLTIMA HORA

El detingut per l’assassinat de Laura Luelmo confessa el crim

NOVETATS

El CF Reus només ha pagat als dotze futbolistes que van denunciar

10 pintors de Tarragona que has de descobrir

Els pintors de Tarragona que més han destacat en cada comarca. Molts son patrimoni universal, com Marià Fortuny.
Francesc Todó | CEDIDA

 

El Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre han estat, pel caràcter inclinat a l'art dels seus habitants i per la riquesa i varietat dels seus paisatges, territoris abonats a la proliferació de tot tipus d'artistes plàstics i, sobretot, de pintors. Molts han depassat les nostres fronteres i són patrimoni universal com Fortuny. D'altres els hem importat, com Miró o Picasso. Però queden altres noms de gran qualitat i profunditat estètica per descobrir.

Els pintors de Tarragona més destacats de cada comarca

Tot i que en alguns nuclis, com Reus, la tradició pictòrica ha estat més intensa i ha propiciat el sorgiment d'escoles estètiques, durant els segles XIX i XX cada comarca ha tingut un artista que per l'originalitat o idiosincràsia de la seva proposta val la pena conèixer.

1. Maria Freser

 

Maria Freser | CEDIDA

 

Nascuda a Vilassar de Mar com a Maria Ferrés Puig el 1874, el 1899 es casa amb Lluís Homs, arquitecte de Valls, on arrelarà i arribarà a exposar amb el Grup d'Artistes Vallencs.  Va treballar l'aquarel·la i durant el primer terç de segle va ser una gran observadora de la vida burgesa. Seguint l'estètica de Klein, el seu gran èxit li va arribar amb la pintura de motius florals i de ballarines del Gran Teatre del Liceu.

 

Amb l'esclat dels conflictius anys 30, la seva temàtica va fer un gir social. Pagesos, soldats i brigadistes van començar a sovintejar els seus dibuixos i gravats. Va retratar tradicions del Camp com les calçotades, els castellers o la Setmana Santa de Tarragona. Tot i que el gruix de la seva obra es troba al seu Maresme natal se'n pot veure una part important al Museu de Valls.

2. Ceferí Olivé

Ceferí Olivé | CEDIDA
 
 

Fora de la famosa escola olotina, el reusenc (amb arrels maternes a Maspujols, on va mantenir una relació artística durant tota la seva vida) Ceferí Olivé va ser un dels aquarel·listes més importants de Catalunya i referent nacional d'aquesta variant pictòrica.

 

Nascut a principis del segle XX, el reconeixement de la seva obra li va arribar de seguida, ja als anys 30 guanyant el primer premi del concurs de l'Agrupació d'Aquarel·listes de Catalunya i fins al final de la seva vida quan la Generalitat el va condecorar amb la Creu de Sant Jordi el 1985.

 

Va cultivar un paisatgisme amable, tècnic i figuratiu, que el va fer molt proper al gust popular de la seva època i el va fer mereixedor dels premis més importants de la seva especialitat. Va exposar arreu d'Europa. Avui podem contemplar obra seva al Museu de Reus.

 

3. Francesc Todó

Francesc Todó | CEDIDA

 

Un dels artistes catalans més importants de la postguerra ençà és aquest pintor nascut a Tortosa el 1922 i traspassat el 2016. La seva obra té tres fases clarament diferenciades. En un primer estadi cultivava una estètica postimpressionista que va derivar cap a l'art social i industrial, l'Època de les Màquines,  a través de la representació de línies clares i esquemàtiques que l'acostava a les avantguardes figuratives.

 

Cap al final de la seva trajectòria, Todó va optar per un estil intimista i nostàlgic al que anomenava 'Catalunya tronadeta'. Durant els 50 i 60 va ser una figura molt propera a la Gauche Divine barcelonina, va exposar arreu del món i el 2001 va veure's recompensat amb la Creu de Sant Jordi.

4. Maties Palau Ferré

Maties Palau Ferré | CEDIDA

 

Nascut a Montblanc el 1921, Palau va pintar en l'òrbita d'un cubisme  entre fauvista i d'un colorista desaforat. Picasso mateix el va reconèixer com a deixeble havent-lo conegut a París de jove. Va ser molt popular a França i als Estats Units, més que a casa seva. Malgrat això, va preferir llegar la seva obra  a la Fundació de Montblanc que porta el seu nom tot i les múltiples ofertes de més enllà de l'atlàntic.

 

A partir de 1974, arran d'una sentència del Suprem que l'obligava a produir olis per un marxant, va canviar la seva tècnica per no usar olis i sí tintes xineses i eludir la condemna. També va començar a cremar tota la seva obra com a protesta de la prostitució de l'art i a escampar les cendres al Francolí. Va morir, a Montblanc, l'any 2000, reconegut com una de les figures artístiques més importants de Tarragona.

 

5. Josep Sancho

Josep Sancho | CEDIDA

 

Fill de Marçà, al Priorat, havia de seguir la tradició pagesa de la seva família, però va seguir la seva vocació artística i el 1889 aconsegueix entrar a l'Escola de Belles Arts de Barcelona sota la tutela del pintor Lluís Graner. Va practicar una pintura de tall acadèmic i conservador, amb preeminència de paisatges i retrats.

 

El 1916 va obrir una escola d'art al carrer Unió de Tarragona, ciutat on va ser pioner del cartellisme de promoció turística. Després de la guerra, Sancho torna a Marçà per refugiar-s'hi. Gran part de la seva obra forma part del Museu d'Art Modern de Tarragona.

 

6. Francesc Gimeno

 

Francesc Gimeno | CEDIDA

 

Un dels personatges més singulars de la Història de l'Art tarragonina va ser aquest pintor de Tortosa, emmarcat en l'àmbit del Modernisme però allunyat de totes les escoles i influències. Els seus paisatges i, sobretot, els seus retrats tendeixen a un expressionisme únic i personal, a l'alçada dels grans artistes universals de tots els temps.

Va formar-se, de manera autodidàctica, i viure fins als 22 anys a Tortosa per anar a raure a Barcelona i Sabadell, on crearia el gruix de la seva obra. De caràcter esquerp i poc sociable, va viure en la pobresa la major part de la seva vida. El Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC) compta amb una col·lecció estable exposada de la seva obra.

 

 

7. Rafael Bartolozzi

 

 

Rafael Bartolozzi | CEDIDA

 

D'origen navarrès, ja de molt jove ve a estudiar a Barcelona. A partir de 1972, s'instal·la a Vespella de Gaià on viuria fins al seu traspàs el 2009 i d'on arribaria inclús a ser alcalde en diverses etapes. Ell va ser el responsable de convertir la localitat en un focus artístic, atraient personatges com Bigas Luna al Baix Gaià.

Molt conegut per l'escultura 'Alfa & Omega' que domina la platja de Torredembarra, Bartolozzi va treballar en multitud de suports. Ferro, fusta, ceràmica, pintura, escultura, happenings i qualsevol disciplina plàstica. Es considera un artista clau en el moviment pop i l'informalisme dels anys 60, sobretot a partir de la pintura mural de la Fàbrica Tipel de Parets del Vallès, realitzada conjuntament amb Eduard Arranz-Bravo.

 

 

 

8. Marià  Fortuny

 

Marià Fortuny | CEDIDA

 

 

Fortuny va sortir de Reus el 1952 per no tornar-hi mai més. Va estudiar sis anys Barcelona fins que la diputació el va becar per anar a fer retrats al natural a la guerra del Marroc. A partir d'aquí, Fortuny es converteix en el pintor més popular del seu segle a tot Occident i un referent en la Història de l'Art universal

Va produir, en pocs anys de vida, una quantitat d'obra ingent, a cavall entre el postromanticisme i l'orientalisme, canviant per sempre més les tècniques figuratives de l'oli i l'aquarel·la. Les seves pintures van ser un èxit esclatant en vida i avui se'm troben per tot el món, amb un gruix considerable al MNAC.

 

 

 

9. Joan Miró

 

Joan Miró | El País
 

 

A diferència de Fortuny, Miró va venir de Barcelona per quedar-se al Camp de Tarragona. Des del seu mas de Mont-roig, Miró va concebre tota la seva pictòrica, com ell mateix admetia, des de l'etapa figurativa fins a l'expressionisme abstracte on va arribar a ser un dels millors pintors del segle XX.

Després d'uns anys de conflictes amb l'Administració, finalment el Mas Miró fou rehabilitat i museïtzat, de manera que els espais on aquest artista universal va desenvolupar la seva obra són accessibles a tothom.

 

 

 

10. Pablo Picasso

 

Pablo Picasso | CEDIDA

 

Sense la constància de Miró, l'estada de pintor malagueny Picasso a Tarragona, a Horta de Sant Joan també va marcar fortament una etapa de l'artista. Allà va començar el corrent cubista i com li agradava explicar: «Tot el que sé ho he après a Horta».

Així es pot veure en les representacions més famoses dels paisatges de la localitat de la Terra Alta, com la bassa o la fàbrica.

 

 

 

Comentaris