El Centre de la Imatge Mas Iglesias de Reus (CIMIR) ha rebut la donació d’un conjunt de material fotogràfic procedent de la Granja Roca Soldevila, una de les explotacions avícoles més rellevants de Catalunya durant el segle XX. La donació, feta per Carme Solé i la família Roca, està formada per 215 plaques de vidre que documenten, amb un valor patrimonial notable, la vida quotidiana i l’activitat agrària d’una granja de la zona de Puigcerdà. Aquest fons fotogràfic constitueix un testimoni visual únic sobre els treballs del camp, la gestió ramadera i les instal·lacions agràries d’època.
Les imatges mostren tasques agrícoles, treballs amb animals, construcció d’equipaments, ús d’eines tradicionals i, alhora, la introducció de noves tecnologies agrícoles, com maquinària moderna del moment. També s’hi identifiquen diverses persones treballant, fet que aporta un valor etnogràfic i social de primer ordre.
Tot i que la catalogació detallada no s’ha iniciat —caldrà completar la neteja, restauració i digitalització de les plaques per determinar amb exactitud el contingut de cada imatge—, una primera observació permet situar el conjunt al primer terç del segle XX. L’autor o autors de les fotografies, de moment, són desconeguts.
Cediran altres imatges i plànols
A banda d'aquestes plaques de vidre, la voluntat de la família Roca és cedir al CIMIR altres imatges i plànols que mostren com va ser la construcció de la Granja Roca Soldevila, situada a la carretera de Constantí. Es tracta d'una finca emblemàtica fundada l’any 1929 per Joan Roca i Soldevila, enginyer agrícola format a l’Escola Superior d’Agricultura de Barcelona. La granja es va especialitzar en la producció d’ous i pollets i, ja l’any 1936, la premsa destacava la seva dimensió i modernitat: amb un galliner de 86 metres de llarg per set d’ample, era considerada el galliner més gran de Catalunya i d’Espanya.
El conjunt arquitectònic inclou la casa pairal —sempre habitada per la família— i diverses edificacions industrials, entre les quals destaca el galliner modernista projectat el 1929 per l’arquitecte Enric Catà i Catà, deixeble de Domènech i Montaner. A partir de 1945, la granja va viure la seva etapa de màxima expansió, incorporant noves naus, un galliner de tres plantes i maquinària d’incubació d’última generació. L’activitat es va mantenir fins al 1990, i avui la finca és un espai patrimonial de gran interès, conservat gràcies a l’esforç de la família, especialment de Carme Solé.
Valor patrimonial de la donació
La incorporació del Fons Granja Roca – Carme Solé al CIMIR representa un increment qualitatiu del patrimoni fotogràfic vinculat al món agrari català; una font documental de primer ordre per a la recerca històrica, etnogràfica i tecnològica; un conjunt que enriqueix la comprensió de les transformacions del treball agrícola i ramader al llarg del segle XX, i també un testimoni visual que connecta la història de la família Roca Soldevila amb la memòria col·lectiva del territori.
Un cop finalitzats els processos de conservació, digitalització i documentació, el fons serà accessible per a investigadors, estudiants i públic general, contribuint a preservar i difondre un patrimoni fins ara inèdit.
