Les referències del Ball de Diables de Reus es remunten a finals del segle XVIII i, al llarg de la seva història, ha estat molt estretament vinculat a les Festes de Misericòrdia -és la que se senten més seva-, encara que també ha participat activament d'altres celebracions i festivitats populars. Enguany, protagonitzen el cartell de la Festa Major, obra del dissenyador Quim Pallarès, qui ha volgut homenatjar-los com un dels elements més importants, amb l'emblemàtica Baixada i la carretillada final.
El motiu escollit per representar gràficament va ser la unicitat dels vestits dels membres de l'entitat, aquesta diversitat estètica va inspirar Pallarès per plasmar el model que diferencia els Diables reusencs dels d'altres municipis. El dissenyador va treballar sobre la documentació que va fer Carrutxa per extreure elements dels vestits dels segles XIX, XX i XXI per representar simbòlicament totes les èpoques.
Com a entitat, els del Ball de Diables van ser els primers sorpresos: no sabien que la imatge gràfica d'aquest 2024 "parlaria d'ells". "Ens vam assabentar en el mateix moment que tothom, quan vam veure la publicació del cartell", explica Alba Robert, presidenta de la colla, que actualment formen unes 360 persones distribuïdes en les diferents seccions: Diables, el Drac, la Cabra, tabalers i les bitlles (i es pot fer-ho tot o no fer res).
Arcadi Parra, vicepresident del Ball de Diables de Reus, apunta que "les referències històriques sempre són difícils de quadrar, en el món de la cultura popular no tot el que surti vol dir que sigui tradicional; segons quins detalls és jugar-se-la una mica, però que ens valorin com a objectiu del cartell és fantàstic". A més, celebra l'elecció dels colors com a molt encertada.
Diables a «l'estil Baix Camp»
Parra evidencia que "el model del Baix Camp dels Diables ha costat més donar-lo a conèixer, fer-se veure perquè en altres zones són molt espectaculars i queden molt bé a les fotos", però els del territori tenen unes arrels i uns trets característics que els fan diferents de la resta. La participació individual i els vestits únics són la insígnia dels reusencs i reusenques "vinguts de l'infern".
I la segona característica és conseqüència de la primera. "Si surts del Baix Camp i l'Alt Camp, els diables eren un grup de persones que portaven el mateix vestit, però històricament a Reus, eren persones que de forma individual es feien el seu vestit i després quedaven per anar a tirar carretilles, per exemple, quan venia la Mare de Déu", relata Arcadi Parra. Cadascú es feia el vestit al seu gust i en acabat participava de l'acte "conjunt".
Alhora, els diables reusencs sempre han encès la seva pròpia pirotècnia, cadascú les carretilles que es podia permetre i les duia en un civader, carregant-les a sobre del vestit. Aquesta tradició encara es manté: tots tenen el mateix nombre de carretilles i les gestiona en temps i amb el ritme que consideren, segons una forma d'actuar més individual, malgrat l'estructura que formen perquè hi hagi un nivell de foc constant.
Per aquest motiu, Robert assenyala que "és bonic que la gent de Reus quan vagi a veure la Baixada, no només miri el foc, sinó que vegin que allò no ho trobarà enlloc més, que és singular i únic". "No només és tirar carretilles, és representar una part de la història de la ciutat i el territori on vivim", completa el vicepresident de l'entitat.
100 diables, 100 vestits diferents
D'altra banda, per tant, l'aspecte que més singularitza el Ball de Diables de Reus és que cadascú duu una vestimenta diferent. Hi ha uns estàndards comuns que s'han de mantenir: els elements han d'anar cosits, han de portar dues banyes i no tenen cua. A més, recalca la presidenta, "són una entitat apolítica, els membres no poden portar una estelada o altres símbols perquè no tenim res a veure amb la política".
Més enllà d'això, qualsevol persona que s'incorpori a l'entitat és lliure de lluir els "dibuixos" o icones que vulgui. A la seu social, disposen d'alguns vestits en préstec, però les persones noves sempre tenen prioritat i, si algú vol continuar dins la colla i participar en les sortides, arriba un punt que ha de fer-se el seu propi vestit. I així és com es continua mantenint la personalització i no hi ha cap diable vestit igual.
Durant la tradicional Baixada per Misericòrdia, per exemple, si surten un centenar de diables, hi ha un centenar de vestits diferents. De fet, des del Ball de Diables obren aquesta sortida a la participació de tota la ciutadania; qui vulgui es pot apuntar, es busquen vestit, maça i civader, rebre un curs preparatori i pagar per les carretilles que sortirà a tirar. És habitual que se sumi, sobretot, gent d'altres entitats de cultura popular, que a més de l'experiència del foc, "saben, valoren i donen pes a la importància dels vestits", celebra Parra.
L'evolució dels vestits tradicionals
Els orígens del diable reusenc es troben en la burgesia ganxeta i, per això, els vestits tradicionals estaven confeccionats en les millors sastreries de la ciutat. De fet, com descriu l'Alba Robert, "en els vestits antics, gairebé no es veia la tela de sota perquè portar-lo molt ple era senyal que s'ho podien permetre, demostraven a la resta que tenien diners".
Ara, en canvi, no s'omplen tant, perquè això comportaria gastar més tela. La base sempre ha sigut de roba de sac o de colors blanc, vermell o verd; però pel que fa als dibuixos -sempre cosits a sobre-, en un inici, predominaven els colors negre, vermell i verd, i ara s'ha ampliat la gamma de colors i ja s'han estandarditzat altres com el blau fosc i blau cel o el marró.
Sumat als colors de la natura, els primers diables de Reus també es dissenyaven els vestits amb elements vinculats a la muntanya, perquè molts dels fundadors eren excursionistes. Els membres de la colla expliquen que, per les imatges històriques, es veu que els motius decoratius han anat canviant amb el temps, alguns eren només amb ratlles, altres optaven per flames o elements mitològics, animals o vegetació, formes més geomètriques, etc.
Agenda per als «fans» dels Diables: no et perdis res!
Aquestes Festes de Misericòrdia, el Ball de Diables ha decidit no perdre cap oportunitat de fer ciutat i sortir als carrers. Fins i tot, han creat la «Diablada», un cap de setmana ple d'actes propis:
- Festarda, amb el DJ Aleix Ballesté. Divendres 20, a les 17.30 hores, a La Palma. L'objectiu és que "els “diables siguin algo més que aquella gent que tira foc dos cops l’any”, apunta la presidenta sobre la iniciativa d'obrir-se a la ciutadania, també per aquells qui no ho passin bé amb el foc.
- Ball de Sant Miquel. Divendres 20, a les 20.30 hores, a La Palma. Es tracta de l'única representació de ball parlat que fan al llarg de l'any, inclou versots amb to de sàtira i ironia que no deixaran indiferent a ningú.
- Corre-escates. Dissabte 21, a les 11.30 hores. Inici al Bar "Les Tines", seguidament va al bar Teina, Absis, Txaranga i As de Copes. Un corre-bars acompanyat de la xaranga Bandsonats i dos convidats de la ciutat, el Borinot i la Somera.
- Electro-vermut, amb el DJ Aleix Ballesté. Dissabte 21, a les 13 hores, a la plaça del Teatre.
- Tabalada i plantada de bèsties. Dissabte 21, a les 19 hores, a la plaça del Prim. Estaran exposats els elements de foc reusencs i també els convidats.
- A Reus, Correfoc. Dissabte 21, a les 21.30 hores, a la plaça del Mercadal.
- Seguici Infantil. Dilluns 23, a les 18 hores.
- Ruta del Masclet. Dimarts 24, a les 20.30 hores.
- Matinades, Baixada i Carretillada. Dimecres 25 de setembre.
A més, en el marc de la segona edició Festa Mordernista «Reus 1900», han preparat una mostra de vestits antics i faran una actuació a l'antiga. L'exposició es podrà visitar al Saló Noble del Palau Bofarull, amb accés gratuït, els dies 27 i 28 de setembre, d'11 a 14 hores i de 17 a 20.30 hores, i el dia 29, d'11 a 14 hores. L'actuació a l'antiga tindrà lloc a la plaça del Prim, divendres 27, a les 20 hores.