26
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
15:50h
L'Ajuntament de Reus ja ha aprovat l'organització municipal i els sous dels càrrecs electes per al mandat 2023-2027. El plenari s'ha celebrat aquest dilluns i ha servit per donar compte del cartipàs que va anunciar l'equip de govern fa uns dies. També s'han aprovat diferents nomenaments per a l'organització interna de l'Ajuntament.
L'alcaldessa, Sandra Guaita, ha apuntat que el cartipàs municipal s'ha dissenyat tenint en compte les aportacions dels treballadors municipals i ha assegurat que l'objectiu principal és treballar de manera eficient. Tal com es va explicar, hi haurà sis tinences d'alcaldia, responsables de les sis regidories d'àrea. Sota d'aquestes es distribuiran la resta de regidories.
La presidència del plenari, que recau per norma general en l'alcaldessa, suposarà 205 euros per sessió amb un màxim de 2.460 euros l'any. Pel que fa als regidors, siguin de govern o d'oposició, cobraran 600 euros per assistència als plens amb un màxim de 7.200 euros l'any, és a dir, de dotze sessions. L'alcaldessa i els portaveus municipals cobraran 340 euros per assistir a cada junta de portaveus, amb un màxim de 8.160 euros l'any.
És la mateixa quantitat que cobraran els membres de la junta de govern local per assistir-hi. Els regidors, novament, siguin de govern o d'oposició, cobraran 150 euros per cada comissió informativa a la qual assisteixin amb un màxim de 7.200 euros l'any. Finalment, també cobraran 445 euros per cada comissió de delegats a la qual assisteixin amb un màxim de 16.020 euros.
Es tracta d'un càrrec de confiança que ha d'assessorar i fer tasques de col·laboració immediata amb l'alcaldessa, és a dir, la seva mà dreta més enllà de l'equip de govern en si. En línies similars hi ha la plaça de cap de comunicació, a la qual correspon un sou de 56.408,06 euros bruts anuals. Encara com a assessors de govern hi haurà sis delegats de serveis, que assessoren i col·laboren directament amb els regidors de cada àrea i cobraran 56.408,06 euros anuals.
Hi haurà, també, tres assessors associats a regidories ordinàries, les que queden per sota de les regidories d'àrea dels tinents d'alcaldia. Aquests tres càrrecs cobraran 47.729,83 euros. Finalment, hi haurà deu assessors per repartir entre els grups municipals, tant de govern com d'oposició, amb un sou de 31.085,64 euros bruts l'any.
Als grups de govern, en canvi, serà qui ocupava la segona plaça. És a dir, que Josep Baiges serà portaveu del PSC, Daniel Recasens ho serà d'ERC i Dolors Vázquez ho serà d'Ara Reus. El ple també ha aprovat l'estructura de les comissions informatives, els espais a través dels quals el govern trasllada la informació de cada regidoria a l'oposició, i on es tracten els punts que passaran per cada plenari amb antelació.
N'hi haurà cinc, la de Territori i Urbanisme, la de Serveis a les Persones, la de Promoció Econòmica, Hisenda i Projecció de Ciutat, la de Serveis Generals i la comissió especial de Comptes. S'intenta mantenir l'equilibri de representativitat que hi ha al plenari, però de manera reduïda. Així doncs, a cadascuna d'aquestes comissions el PSC hi tindrà tres representants, ERC i Junts dos i la resta de grups, un.
Per una banda, la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, ha declarat que els cupaires "no hi creiem", en el sistema d'empreses municipals. Assegura que només hi participen per fiscalitzar-ne l'activitat. Com a mostra d'aquest posicionament s'ha abstingut a tots els nomenaments excepte al del representant de Vox, al qual ha votat en contra, i al d'ella mateixa, al qual ha votat a favor, provocant somriures burletes i gestos de desaprovació entre diferents regidors.
La segona excepció als nomenaments ha sigut el del representant de Vox, el seu portaveu, Julio Pardo. Només hi han votat a favor els tres regidors del grup i els dos del PP. Pàmies hi ha votat en contra i la resta de grups s'han abstingut. Aquest primer ple del mandat també ha servit per renovar els tres gerents que ja hi havia el mandat anterior a l'Institut Municipal Reus Cultura, a Serveis Territorials i a Organització i Serveis Interns.
Pel que fa al cartipàs, l'ha qualificat de "continuista" respecte al mandat passat. "Esperàvem més austeritat, menys estructura i més funcionalitat", ha sentenciat Pàmies. Novament contra ERC, considera que han acceptat perdre competències que, ara, han quedat sota el paraigua de regidories del PSC.
Als socialistes els ha criticat que no hagin implantat mesures que havien reclamat quan eren a l'oposició. Especialment aquelles que fan referència, precisament, als grups que no són a govern. Ha posat d'exemples la celebració dels plens a la tarda per facilitar l'assistència i la fixació de respostes obligatòries i en termini. Pàmies ha criticat també que s'hagin atribuït a la junta de govern local més drets i retribucions de les que tenia fins ara.
A Reus, en canvi, els regidors de l'oposició cobren per assistències al ple i a altres organismes, però generalment mantenen l'activitat professional que desenvolupen fora de l'Ajuntament. Domènehc ha deixat constància que, després d'un mes de les eleccions, el grup popular encara no té despatx municipal. Guaita ha admès que l'espai s'està habilitant, però assegura que ja en poden fer ús.
Pel que fa al cartipàs, els populars s'han abstingut de la votació per donar cent dies de marge al govern. El portaveu de Vox, Julio Pardo, ha optat per fer una intervenció força tècnica sobre el redactat d'alguns dels punts aprovats. En relació amb el cartipàs municipal, ha posat en dubte l'agilitat amb la qual treballarà el govern tenint en compte que totes les regidories funcionen sota la supervisió de les sis tinences d'alcaldia.
Es tracta d'un organisme constituït només per representants del govern que permet que determinats punts no passin pel plenari, sinó que es resolguin de manera més àgil. Tal com ho ha distribuït l'actual govern, ha apuntat Pallarès, es "buida de debat públic" el ple. Tot i això, assegura que entén que es tracta d'un mecanisme per agilitzar la tasca de govern; "mentre puguem sentir-nos implicats i informats, no hi posarem cap objecció".
L'alcaldessa, Sandra Guaita, ha apuntat que el cartipàs municipal s'ha dissenyat tenint en compte les aportacions dels treballadors municipals i ha assegurat que l'objectiu principal és treballar de manera eficient. Tal com es va explicar, hi haurà sis tinences d'alcaldia, responsables de les sis regidories d'àrea. Sota d'aquestes es distribuiran la resta de regidories.
El ple de Reus aprova els sous i les retribucions dels regidors
Pel que fa als sous, el de la batllessa serà de 75.529,97 euros bruts anuals. Els sis tinents d'alcalde, i responsables de les sis regidories d'àrea, cobraran 73.582,29 euros bruts anuals i la resta de membres del govern, 67.089,81 euros bruts anuals. Com a la resta d'administracions, aquells que tinguin algun altre càrrec públic remunerat només podran percebre un dels sous i no seria estrany que renunciessin al de l'Ajuntament.La presidència del plenari, que recau per norma general en l'alcaldessa, suposarà 205 euros per sessió amb un màxim de 2.460 euros l'any. Pel que fa als regidors, siguin de govern o d'oposició, cobraran 600 euros per assistència als plens amb un màxim de 7.200 euros l'any, és a dir, de dotze sessions. L'alcaldessa i els portaveus municipals cobraran 340 euros per assistir a cada junta de portaveus, amb un màxim de 8.160 euros l'any.
És la mateixa quantitat que cobraran els membres de la junta de govern local per assistir-hi. Els regidors, novament, siguin de govern o d'oposició, cobraran 150 euros per cada comissió informativa a la qual assisteixin amb un màxim de 7.200 euros l'any. Finalment, també cobraran 445 euros per cada comissió de delegats a la qual assisteixin amb un màxim de 16.020 euros.
Sandra Guaita ha presidit el primer ple com a alcaldessa Foto: Ajuntament de Reus
Una vintena d'assessors i càrrecs de confiança
Els grups municipals en si també reben percepcions econòmiques, concretament 10.500 euros anuals per grup i 4.800 euros l'any per cada regidor que tingui el grup. Alhora, s'ha aprovat el sou de diversos càrrecs de confiança i assessors dels grups municipals. Per una banda, la plaça de cap de gabinet d'alcaldia, a la qual corresponen 67.256,96 euros bruts anuals.Es tracta d'un càrrec de confiança que ha d'assessorar i fer tasques de col·laboració immediata amb l'alcaldessa, és a dir, la seva mà dreta més enllà de l'equip de govern en si. En línies similars hi ha la plaça de cap de comunicació, a la qual correspon un sou de 56.408,06 euros bruts anuals. Encara com a assessors de govern hi haurà sis delegats de serveis, que assessoren i col·laboren directament amb els regidors de cada àrea i cobraran 56.408,06 euros anuals.
Hi haurà, també, tres assessors associats a regidories ordinàries, les que queden per sota de les regidories d'àrea dels tinents d'alcaldia. Aquests tres càrrecs cobraran 47.729,83 euros. Finalment, hi haurà deu assessors per repartir entre els grups municipals, tant de govern com d'oposició, amb un sou de 31.085,64 euros bruts l'any.
El ple aprova l'organització política interna
Juntament amb el cartipàs també s'han nomenat les presidències dels organismes autònoms de l'Ajuntament. Noemí Llauradó dirigirà l'Agència de Promoció de Ciutat, Daniel Recasens l'Institut Municipal Reus Cultura i Carles Prats l'Institut Municipal de Formació i Empresa Mas Carandell. La sessió d'avui també ha servit per designar els portaveus dels grups municipals. En el cas dels partits de l'oposició, la tasca la desenvoluparà la persona que encapçalava la llista electoral.Als grups de govern, en canvi, serà qui ocupava la segona plaça. És a dir, que Josep Baiges serà portaveu del PSC, Daniel Recasens ho serà d'ERC i Dolors Vázquez ho serà d'Ara Reus. El ple també ha aprovat l'estructura de les comissions informatives, els espais a través dels quals el govern trasllada la informació de cada regidoria a l'oposició, i on es tracten els punts que passaran per cada plenari amb antelació.
N'hi haurà cinc, la de Territori i Urbanisme, la de Serveis a les Persones, la de Promoció Econòmica, Hisenda i Projecció de Ciutat, la de Serveis Generals i la comissió especial de Comptes. S'intenta mantenir l'equilibri de representativitat que hi ha al plenari, però de manera reduïda. Així doncs, a cadascuna d'aquestes comissions el PSC hi tindrà tres representants, ERC i Junts dos i la resta de grups, un.
Primera renovació a les empreses municipals
La sessió d'aquest dilluns també ha constituït el nou consell d'administració de Reus Serveis Municipals, la principal empresa del consistori. El PSC hi té cinc representants, ERC i Junts tres cadascun i Vox, Ara Reus, el PP i la CUP, un cadascun. El nomenament dels membres s'ha aprovat amb els vots a favor de tots els grups municipals, amb dues excepcions.Per una banda, la portaveu de la CUP, Mònica Pàmies, ha declarat que els cupaires "no hi creiem", en el sistema d'empreses municipals. Assegura que només hi participen per fiscalitzar-ne l'activitat. Com a mostra d'aquest posicionament s'ha abstingut a tots els nomenaments excepte al del representant de Vox, al qual ha votat en contra, i al d'ella mateixa, al qual ha votat a favor, provocant somriures burletes i gestos de desaprovació entre diferents regidors.
La segona excepció als nomenaments ha sigut el del representant de Vox, el seu portaveu, Julio Pardo. Només hi han votat a favor els tres regidors del grup i els dos del PP. Pàmies hi ha votat en contra i la resta de grups s'han abstingut. Aquest primer ple del mandat també ha servit per renovar els tres gerents que ja hi havia el mandat anterior a l'Institut Municipal Reus Cultura, a Serveis Territorials i a Organització i Serveis Interns.
La CUP carrega contra el PSC i ERC
Durant les intervencions dels grups de l'oposició, la CUP ha criticat que no s'hagi volgut ajornar la sessió. La portaveu municipal, Mònica Pàmies, ha recordat que el segon regidor cupaire, Arnau Martí, aquest mateix matí tenia un judici a Tarragona arran de les manifestacions independentistes del 2019. Ha carregat especialment contra ERC com a soci de govern etzibant que "no respon ni tan sols a la gent que es mou pel que ells en teoria també defensen, com la independència de Catalunya".Pel que fa al cartipàs, l'ha qualificat de "continuista" respecte al mandat passat. "Esperàvem més austeritat, menys estructura i més funcionalitat", ha sentenciat Pàmies. Novament contra ERC, considera que han acceptat perdre competències que, ara, han quedat sota el paraigua de regidories del PSC.
Als socialistes els ha criticat que no hagin implantat mesures que havien reclamat quan eren a l'oposició. Especialment aquelles que fan referència, precisament, als grups que no són a govern. Ha posat d'exemples la celebració dels plens a la tarda per facilitar l'assistència i la fixació de respostes obligatòries i en termini. Pàmies ha criticat també que s'hagin atribuït a la junta de govern local més drets i retribucions de les que tenia fins ara.
El PP dona cent dies de gràcia al govern
Per part del PP, Sebastià Domènech —que és portaveu suplent per darrere de Sílvia Virgili— ha lamentat que no s'hagi atribuït, almenys a una persona de cada grup de l'oposició, una cotització a la seguretat social amb dedicació parcial. Com s'ha fet a altres Ajuntaments, ha explicat, això facilitaria la feina de fiscalització de la tasca de govern.A Reus, en canvi, els regidors de l'oposició cobren per assistències al ple i a altres organismes, però generalment mantenen l'activitat professional que desenvolupen fora de l'Ajuntament. Domènehc ha deixat constància que, després d'un mes de les eleccions, el grup popular encara no té despatx municipal. Guaita ha admès que l'espai s'està habilitant, però assegura que ja en poden fer ús.
Pel que fa al cartipàs, els populars s'han abstingut de la votació per donar cent dies de marge al govern. El portaveu de Vox, Julio Pardo, ha optat per fer una intervenció força tècnica sobre el redactat d'alguns dels punts aprovats. En relació amb el cartipàs municipal, ha posat en dubte l'agilitat amb la qual treballarà el govern tenint en compte que totes les regidories funcionen sota la supervisió de les sis tinences d'alcaldia.
Junts es compromet a fer "oposició constructiva"
La portaveu de Junts per Reus, Teresa Pallarès, ha repetit que el grup té la voluntat de fer "oposició constructiva". Ha lamentat, això sí, que no se'ls hagi permès tenir un tercer representant a les comissions informatives ni un tercer assessor al grup municipal. Ha demanat al govern coherència a l'hora d'exercir les competències de la junta de govern.Es tracta d'un organisme constituït només per representants del govern que permet que determinats punts no passin pel plenari, sinó que es resolguin de manera més àgil. Tal com ho ha distribuït l'actual govern, ha apuntat Pallarès, es "buida de debat públic" el ple. Tot i això, assegura que entén que es tracta d'un mecanisme per agilitzar la tasca de govern; "mentre puguem sentir-nos implicats i informats, no hi posarem cap objecció".