Turisme
Un estudi internacional de la URV revela els inconvenients del turisme massiu
El treball es basa en l'anàlisi de vuit ciutats europees durant quatre anys, entre les quals hi ha Barcelona
Un grup de persones amb maletes caminant pel passeig Jaume I de Salou. | Neus Bertola/ACN
Un estudi internacional liderat per la Universitat Rovira i Virgili apunta que el turisme massiu augmenta els riscos d'exclusió social a les ciutats i en perjudica la cohesió social. El treball es basa en l'anàlisi de vuit ciutats europees durant quatre anys i determina que el turisme massiu aguditza les desigualtats, augmenta la polarització i l'exclusió residencial i provoca una mobilitat ineficient.
El projecte Smartdest ha analitzat les ciutats de Barcelona, Amsterdam, Venècia, Lisboa, Jerusalem, Torí, Edimburg i Ljubljana. La recerca, iniciada tot just abans de la pandèmia, ha permès comprovar com "la immobilització turística de les ciutats ha revelat patrons de vulnerabilitat enfront de l'extrema dependència del turisme".
L'estudi ha analitzat els causants, mecanismes i conseqüències del creixement de la precarietat residencial i laboral a les diferents ciutats, així com els conflictes que apareixen entorn a l'ús de l'espai públic i la mobilitat urbana, entre altres aspectes. A la vegada, els autors de l'estudi assenyalen que l'ocupació en el sector turístic és més precària que en qualsevol altre sector de l'economia i els seus treballadors són els que pitjor ho tenen per millorar les condicions de vida a la ciutat.
En relació a l'habitatge, la recerca posa d'exemple la intensificació de l'oferta d'habitatges d'ús turístic a Barcelona i l'alt risc per a les condicions residencials que produeix en els col·lectius més vulnerables, especialment joves, immigrants i dones amb nens.
Pel que fa a la mobilitat, els investigadors apunten que en les ciutats analitzades, la gran especialització turística dels centres històrics està generant patrons de mobilitat ineficient i socialment excloent. D'aquesta manera, a Ciutat Vella (Barcelona), Miséricordia (Lisboa) i els centres històrics d'Amsterdam i Venècia, els antics residents perden accés a béns de consum assequibles, a serveis essencials, a xarxes socials de solidaritat i a espai públic de qualitat.
L'estudi, liderat pel Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del Departament de Geografia de la URV i amb la participació de dotze institucions de set països europeus, ha rebut finançament europeu a través del programa H2020 i els autors n'han presentat les conclusions aquest divendres i dissabte en un doble acte a Barcelona.
El projecte Smartdest ha analitzat les ciutats de Barcelona, Amsterdam, Venècia, Lisboa, Jerusalem, Torí, Edimburg i Ljubljana. La recerca, iniciada tot just abans de la pandèmia, ha permès comprovar com "la immobilització turística de les ciutats ha revelat patrons de vulnerabilitat enfront de l'extrema dependència del turisme".
L'estudi ha analitzat els causants, mecanismes i conseqüències del creixement de la precarietat residencial i laboral a les diferents ciutats, així com els conflictes que apareixen entorn a l'ús de l'espai públic i la mobilitat urbana, entre altres aspectes. A la vegada, els autors de l'estudi assenyalen que l'ocupació en el sector turístic és més precària que en qualsevol altre sector de l'economia i els seus treballadors són els que pitjor ho tenen per millorar les condicions de vida a la ciutat.
Una ocupació precària
En relació a l'habitatge, la recerca posa d'exemple la intensificació de l'oferta d'habitatges d'ús turístic a Barcelona i l'alt risc per a les condicions residencials que produeix en els col·lectius més vulnerables, especialment joves, immigrants i dones amb nens.
Pel que fa a la mobilitat, els investigadors apunten que en les ciutats analitzades, la gran especialització turística dels centres històrics està generant patrons de mobilitat ineficient i socialment excloent. D'aquesta manera, a Ciutat Vella (Barcelona), Miséricordia (Lisboa) i els centres històrics d'Amsterdam i Venècia, els antics residents perden accés a béns de consum assequibles, a serveis essencials, a xarxes socials de solidaritat i a espai públic de qualitat.
L'estudi, liderat pel Grup de Recerca d'Anàlisi Territorial i Estudis Turístics del Departament de Geografia de la URV i amb la participació de dotze institucions de set països europeus, ha rebut finançament europeu a través del programa H2020 i els autors n'han presentat les conclusions aquest divendres i dissabte en un doble acte a Barcelona.