1 de 10
Animals

El Parlament torna a debatre els correbous: 8 de cada 10 festes quedaran afectades si s'aprova la llei

La ponència sobre la modificació legislativa per acabar amb els bous embolats i capllaçats s'allargarà durant mesos

El Parlament torna a posar sobre la taula la celebració del correbous. | TarragonaDigital
per TarragonaDigital, Tarragona | 2 de febrer de 2024 a les 08:57 |
Més de vuit de cada deu festes de correbous, tal com se celebren ara, quedarien parcialment o totalment prohibides si s'aprova la modificació que regula les festes taurines i que preveu acabar amb algunes modalitats. En concret, si tira endavant la iniciativa parlamentària, que engega la ponència al Parlament aquest divendres, els bous capllaçats i els embolats ja no es podran dur a terme.

Segons dades del departament d'Interior, obtingudes per l'Agència Catalana de Notícies (ACN) a través d'una petició de transparència, un 85,7% de les festes autoritzades entre el 2009 i el novembre del 2023 van incloure bous capllaçats o embolats –els bous a la platja també poden quedar prohibits, però no se n'ha registrat cap en els últims 15 anys.


El Departament d'Interior va rebre en tot el període 722 sol·licituds d'autorització de festes –que solen incloure més d'una jornada, emmarcats en festes majors o altres celebracions locals. Un 97% de les peticions, 702, van ser acceptades – d'aquestes, 602 incloïen els bous capllaçats i embolats, més de vuit de cada deu.

3.000 dies de correbous a Catalunya els últims 15 anys

Les dades reflecteixen que, arreu de Catalunya, en l'última dècada i mitja s'han autoritzat 2.985 jornades de correbous. Un mínim de 1.774 van incloure els bous embolats, és a dir, l'activitat de deixar anar un bou en una plaça o en carrers tancats, amb estructures metàl·liques enceses amb foc a les banyes. Al seu torn, pel cap baix 589 dies amb espectacles taurins van tenir bous capllaçats, que consisteix a deixar anar un bou pels carrers d'una població, lligat per les banyes amb una corda, amb l'objectiu de controlar-ne el pas pel recorregut.

Segons els balanços anuals de la delegació del Govern a Terres de l'Ebre, al voltant de quatre de cada deu espectacles de correbous entre el 2017 i el 2022 van ser de les modalitats que podrien quedar prohibides, un total de 801 dels 1.953 que es van celebrar. La proporció és similar cada any, així que mentre que el 2019 es van organitzar 181 xous de bous embolats o capllaçats d'un total de 440 espectacles en total (41,1%), el 2022 la proporció va ser similar: 201 del total de 469 (42,8%).

 

Els bous embolat i capllaçat suposen el 60% dels ingressos dels ramaders de bous braus

Des de l'Agrupació de Comissions i Penyes Taurines de les Terres de l'Ebre (ACPTTE), alerten que eliminant les modalitats dels embolats i capllaçats, "la festa dels bous quedaria tocada de veritat". Amb la meitat dels espectacles, Adolfo Lleixà, portaveu de l'ACPTTE, reconeix en declaracions a l'ACN que fins i tot suposaria un daltabaix sociocultural. "S'hauria de modificar la nostra manera d'entendre la festa i conviure-la", ha apuntat.

En l'àmbit econòmic, el principal greuge seria per a les ramaderies de bous braus. L'Agrupació assenyala que la modalitat del bou enllaçat i la modalitat de bou embolat suposen el 60% dels ingressos dels ramaders. "Un ramader, pràcticament cobra per una tarda de bous, el mateix que per un bou embolat o capllaçat, i perdrien la majoria dels seus ingressos", lamenta Lleixà. "Això seria tocar de mort a les ramaderies del territori", ha afegit. També molts negocis de poblacions com Amposta, Deltebre o la Ràpita es veurien afectats. El festeig del bou capllaçat genera un impacte de milers d'euros en el municipi el dia que se celebra.


L'ACPTTE vol posar totes aquestes dades sobre la taula de la comissió que ha de debatre al Parlament la continuïtat o prohibició d'aquestes dues modalitats de la festa dels bous que es consideren "més agressives", com proposen els partits i les entitats que han promogut la proposició de llei. "Són aspectes importants, com també que no pot ser que un Parlament decideixi com ha de viure un poble la cultura i cap on han d'anar les seves festes", ha defensat el portaveu de l'Agrupació.

9 de cada deu dies amb jornades taurines, al Montsià i al Baix Ebre

Al voltant d'un 90% de les jornades taurines en l'última dècada i mitja s'han autoritzat al Montsià (1.402) o bé al Baix Ebre (1.241), les dues comarques més al sud de Catalunya. Altres territoris com el Bages (119), la Terra Alta (72) i el Tarragonès (39) també n'han registrat. L'any passat, les úniques quatre poblacions de fora de les Terres de l'Ebre que van celebrar correbous van ser Cardona (Bages), Vidreres (Selva), El Morell (Tarragonès) i Mont-roig del Camp (Baix Camp).

113 denúncies i 35 sancions en una dècada i mitja

Des del 2009, 113 espectacles taurins han rebut denúncies –sobretot, a les Terres de l'Ebre, on se n'han registrat 104. Segons els serveis territorials d'Interior, a data de desembre del 2023 un total de 35 han acabat amb sanció, 33 de les quals a les comarques ebrenques.

Per a l'ACPTTE, "la regulació ha servit per demostrar" que els animals "no es maltracten" i evitar males praxis. "Per això, les denúncies que hi ha, que són poques, totes venen per qüestions burocràtiques o d'organització, però mai per maltractament", ha assenyalat Adolfo Lleixà. "I la gran majoria de denúncies que ens arriben, acaben arxivades", ha afegit. De fet, des de l'Agrupació asseguren que si les denúncies, que es fan per via administrativa, es fessin per la via penal, podrien "demostrar que segurament són falses" i "moltes, ni es farien perquè els suposaria una despesa econòmica molt important".
Participació