28
de març
del
2023
Actualitzat
a les
11:46h
Amb l'actual mandat municipal encarant la recta final, els governs dels respectius Ajuntaments van balanç dels darrers quatre anys. Després de les eleccions del 28 de maig també canviarà la composició dels Consells Comarcals i les Diputacions. Precisament la presidenta de la de Tarragona, Noemí Llauradó, ha pronunciat, aquest dilluns al Círcol de Reus, una conferència de balanç de mandat.
Per agrair als amfitrions que la convidessin a fer-ho ha destacat que ella a la Diputació i Patrícia Terradellas al Círcol han sigut les primeres presidentes de la història de la institució i de l'entitat respectivament. Un fet que considera que mostra el pas del temps pel que fa a l'accessibilitat de les dones a càrrecs de responsabilitat. Entrant en matèria ha recordat que el mandat que ara acaba s'ha vist afectat, a la regió de Tarragona, per aiguats, incendis forestals o l'explosió d'Iqoxe, a més d'afectacions globals com la pandèmia o la guerra d'Ucraïna.
En els desastres naturals, la Diputació "vam avançar ajuts i prestar assistència tècnica" per impulsar la recuperació de les zones afectades. En el cas de la pandèmia, ha seguit detallant, la institució "va mobilitzar deu milions d'euros per a àmbits com l'ocupació, la cultura i la salut pública". "Crec que vam estar a l'altura, atesa la urgència del moment", ha afirmat.
També ha tret pit del Pla d'Acció Municipal de la Diputació, "el més alt de la història" amb 85 milions d'euros. Assegura que "haurà contribuït a impulsar més de 650 noves inversions a tots els municipis de la demarcació". Un capítol en el qual s'ha centrat en la mobilitat i, concretament, en accions fetes a Reus o en les quals la Diputació hi ha invertit.
Des de la reforma del pont del barri Gaudí fins al carril bici a la carretera de Castellvell o el Pla de la Bicicleta de Reus. A l'àmbit regional, ha reafirmat el suport de la Diputació al TramCamp i ha volgut deixar clar que s'hi han fet al·legacions per millorar-ne la penetració a les àrees urbanes, per exemple. L'estació intermodal i l'aeroport de Reus han servit per tancar el capítol d'infraestructures de la conferència de Noemí Llauradó.
No són l'única, però, i Llauradó ha repassat els locals públics multiservei als pobles, la col·laboració amb la Generalitat per estendre la fibra òptica o la instal·lació de caixers automàtics. Aquesta darrera línia s'ha anunciat fa uns dies, i ha de suposar que, almenys 20 pobles, tinguin un caixer en funcionament a principis del 2024. Ha continuat abordant l'àmbit cultural, en el qual ha aplaudit especialment la ciutat de Reus.
"Pel seu tarannà i pel seu dinamisme, aprofita al màxim els recursos econòmics i tècnics que posem al seu abast", ha sentenciat la presidenta de la Diputació de Tarragona. Ha recordat els ajuts per a autònoms i microempreses culturals de la regió, que el 2022 va destinar 1,6 milions d'euros a 137 projectes. La conferència l'havia arrencat parlant de diàleg i consensos, i hi ha tornat per encarar la recta final.
Una valoració que, sense haver-ho fet evident, pot haver volgut fer referència a algunes actuacions fetes durant l'actual precampanya electoral de cara a les municipals, per exemple, per part del PSC de Reus a Tarragona, o de Junts per Reus. Les conclusions de Llauradó han començat per assegurar que no feia un balanç de mandat triomfalista, sinó que "queda molta feina per fer, en matèria de mobilitat, fluxos migratoris, abastiment d'aigua o atenció a la població d'edat més avançada". Malgrat tot, ha volgut reivindicar la Diputació com "un motor econòmic i social de primer ordre a la nostra regió, encara que de vegades no se'ns vegi".
Per agrair als amfitrions que la convidessin a fer-ho ha destacat que ella a la Diputació i Patrícia Terradellas al Círcol han sigut les primeres presidentes de la història de la institució i de l'entitat respectivament. Un fet que considera que mostra el pas del temps pel que fa a l'accessibilitat de les dones a càrrecs de responsabilitat. Entrant en matèria ha recordat que el mandat que ara acaba s'ha vist afectat, a la regió de Tarragona, per aiguats, incendis forestals o l'explosió d'Iqoxe, a més d'afectacions globals com la pandèmia o la guerra d'Ucraïna.
En els desastres naturals, la Diputació "vam avançar ajuts i prestar assistència tècnica" per impulsar la recuperació de les zones afectades. En el cas de la pandèmia, ha seguit detallant, la institució "va mobilitzar deu milions d'euros per a àmbits com l'ocupació, la cultura i la salut pública". "Crec que vam estar a l'altura, atesa la urgència del moment", ha afirmat.
Transició energètica, infraestructures i mobilitat, àmbits clau
Pel que fa a actuacions concretes, ha subratllat les que s'implanten per a la transició energètica, com el foment de les calderes de biomassa municipals, per la gestió forestal o la de residus. "Amb les actuacions de l'any 2022 s'han estalviat 1.061 tones de CO₂", ha assegurat. Tot i això, el sector estrella d'aquest àmbit és l'hidrogen verd, amb projectes com la Vall de l'Hidrogen Verd o l'anunciat Centre Català per a la Descarbonització de la Indústria.També ha tret pit del Pla d'Acció Municipal de la Diputació, "el més alt de la història" amb 85 milions d'euros. Assegura que "haurà contribuït a impulsar més de 650 noves inversions a tots els municipis de la demarcació". Un capítol en el qual s'ha centrat en la mobilitat i, concretament, en accions fetes a Reus o en les quals la Diputació hi ha invertit.
Des de la reforma del pont del barri Gaudí fins al carril bici a la carretera de Castellvell o el Pla de la Bicicleta de Reus. A l'àmbit regional, ha reafirmat el suport de la Diputació al TramCamp i ha volgut deixar clar que s'hi han fet al·legacions per millorar-ne la penetració a les àrees urbanes, per exemple. L'estació intermodal i l'aeroport de Reus han servit per tancar el capítol d'infraestructures de la conferència de Noemí Llauradó.
L'habitatge com a eina contra el despoblament
L'ha prosseguit l'habitatge, "un altre tema destacat de l'agenda de la Diputació" en el qual ha explicat que "hem impulsat ajuts per a inversions en habitatges municipals". Els ajuts de l'any 2022, ha detallat, "permetran tirar endavant 49 projectes d'inversió i impulsaran Plans Locals d'Habitatge o Programes d'Actuació Municipal d'Habitatge a catorze municipis". A més de cobrir aquesta necessitat als municipis de la regió, les actuacions en matèria d'habitatge també volen ser una mesura per frenar el despoblament.No són l'única, però, i Llauradó ha repassat els locals públics multiservei als pobles, la col·laboració amb la Generalitat per estendre la fibra òptica o la instal·lació de caixers automàtics. Aquesta darrera línia s'ha anunciat fa uns dies, i ha de suposar que, almenys 20 pobles, tinguin un caixer en funcionament a principis del 2024. Ha continuat abordant l'àmbit cultural, en el qual ha aplaudit especialment la ciutat de Reus.
"Pel seu tarannà i pel seu dinamisme, aprofita al màxim els recursos econòmics i tècnics que posem al seu abast", ha sentenciat la presidenta de la Diputació de Tarragona. Ha recordat els ajuts per a autònoms i microempreses culturals de la regió, que el 2022 va destinar 1,6 milions d'euros a 137 projectes. La conferència l'havia arrencat parlant de diàleg i consensos, i hi ha tornat per encarar la recta final.
L'aposta de Llauradó per al futur: un govern de concentració
Segons ha plantejat, Noemí Llauradó aposta per un gran govern de concentració a la Diputació el pròxim mandat, o en un futur no gaire llunyà. "El consens actual pot ser la llavor del govern de demà, un gran govern que integrés els diferents grups democràtics", ha exposat. "Les lluites de campanars ja queden molt lluny, és un discurs dels anys noranta i les generacions actuals ja no el tenim", assegura.Una valoració que, sense haver-ho fet evident, pot haver volgut fer referència a algunes actuacions fetes durant l'actual precampanya electoral de cara a les municipals, per exemple, per part del PSC de Reus a Tarragona, o de Junts per Reus. Les conclusions de Llauradó han començat per assegurar que no feia un balanç de mandat triomfalista, sinó que "queda molta feina per fer, en matèria de mobilitat, fluxos migratoris, abastiment d'aigua o atenció a la població d'edat més avançada". Malgrat tot, ha volgut reivindicar la Diputació com "un motor econòmic i social de primer ordre a la nostra regió, encara que de vegades no se'ns vegi".