Ara Reus aposta per instal·lar fins a 12 lavabos públics a la ciutat

Es tractaria d'estructures tancades amb mecanismes d'autoneteja

És una proposta del programa electoral que el partit assegura que el veïnat reclama arreu de la ciutat
És una proposta del programa electoral que el partit assegura que el veïnat reclama arreu de la ciutat | Jordi Olària Gras
26 d'abril del 2023
Actualitzat a les 18:20h
Ara Reus vol instal·lar, a llarg termini, dotze lavabos públics a la ciutat. La promesa electoral es concreta en un desplegament progressiu, amb cinc ubicacions clares i el compromís d'estudiar quines podrien ser les restants. Segons ho plantegen, es tractaria de mòduls tancats que permetrien solucionar mancances en diversos àmbits.

El cap de llista del partit, Daniel Rubio, ho considera "una proposta de via pública que ajudarà a redreçar alguns aspectes de civisme, de salut de neteja i, sobretot, de servei públic". Assegura que es tracta d'una iniciativa que "durant els darrers mesos s'ha anat treballant des de la regidoria de Seguretat", dirigida per la número dos de la llista electoral d'Ara Reus, Dolors Vázquez. De fet, la instal·lació de lavabos públics i gratuïts és un dels projectes guanyadors de la darrera edició dels pressupostos participatius.

Segons es planteja des d'Ara Reus, es començarien instal·lant en zones com el passeig de Mata o l'avinguda del Carrilet. Segons ha detallat Rubio, "no estem parlant de Poli Klyns de plàstic, sinó d'infraestructures d'inversió, de totxana, d'inoxidable i amb un revestiment que quedarà en harmonia urbanística amb el seu entorn". Des d'Ara Reus se subratlla que és un model que existeix a altres ciutats, on es fa una valoració positiva de la seva instal·lació.

"A Vitòria i San Sebastián estan funcionant molt bé amb un preu simbòlic de 50 cèntims o un euro; la gestió és fàcil sempre que se'n faci un bon ús", ha sentenciat Vázquez. Ho plantegen amb aquest format de "pagament simbòlic" per contribuir al seu manteniment.

Tot i això, també obren la porta a editar targetes perquè les persones que pateixin determinades malalties i condicions puguin fer-los servir de manera gratuïta. Rubio recorda que "hi ha moltes persones que han de fer les seves necessitats i requereixen entrar en un bar o una botiga".
 

Plantegen lavabos al passeig de Mata, al Carrilet o als parcs del Trenet i de Sant Jordi

Dolors Vázquez ha explicat que "és un projecte i un estudi que s'ha fet des de la regidoria, però que l'hem estès a altres àmbits, perquè no només parlem de l'incivisme que es genera a les sortides i entrades de l'oci nocturn". "Reus és una ciutat on hi ha molta vida al carrer i hem de donar aquest servei a les persones que transiten la via pública", ha afegit. S'ha referit tant a persones amb condicionants mèdics diversos com a famílies amb canalla petita que, amb aquests mòduls, tindran un espai on canviar-los el bolquer.

L'estudi que hauria dut a terme la regidoria hauria permès assenyalar algunes zones concretes com a espais de més necessitat. Serien les primeres on la formació optaria per instal·lar lavabos públics, començant pel passeig de Mata, que concentra una zona d'oci nocturn, però també la proximitat de l'estació de trens. Altres zones són la plaça del Baluard, l'avinguda del Carrilet, Mas Iglesias, el Parc del Trenet o el de Sant Jordi.

En aquest darrer cas, segons ha deixat clar Dolors Vázquez, perquè consideren que cal tancar i deixar de fer servir els lavabos actuals. "Creiem que no tenen les capacitats ni les necessitats ni compleixen amb qualsevol normativa de seguretat", ha sentenciat. Els mòduls que es volen instal·lar des d'Ara Reus compten amb mecanismes d'autoneteja i solució desinfectant automàtics.

També tenen un botó d'emergències que pot servir tant per a obrir les portes o per avisar la Guàrdia Urbana, segons ha aclarit Rubio. Aquest 2022 la instal·lació de lavabos públics i gratuïts va ser una de les propostes guanyadores dels pressupostos participatius. Fins llavors, l'oposició municipal havia fet la petició diverses vegades els últims anys, topant amb la negativa del govern de Reus —Junts per Reus, ERC i Ara Reus—, que argumentava que no era viable.