No fa pas tant que a l’estiu i, en clau informativa, hi havia allò que es coneixia com a serp; una serp informativa, una serp d’estiu. La serp informativa era una notícia que s’allargava i allargava -d’aquí el nom-, que s’estirava fins a límits innecessaris davant la sequera de les notícies que omplien, quan tot era a ple rendiment, les planes dels diaris i els informatius.

Però tot això era de quan no hi havia ni xarxes i la informació era contínua, quan tampoc hi havia fake news (o no amb aquest nom), quan hi havia un trencament entre estacions, quan els ritmes eren ben diferents i quan les grans ciutats quedaven buides del tot perquè l’estiueig massiu en canviava la pell (com les serps, vaja). I enmig d’aquest panorama, la serp d’estiu agafava el protagonisme i s’allargava esperant la tornada de la vida normal del setembre.

Això ha canviat del tot. D’entrada, perquè el canvi no és tan dràstic, perquè la temporada periodística "d’hivern" s’allarga tant que les vacances duren la claror d’un llampec. Temps de marxar que ja tornem a ser aquí. També s’ha accelerat el temps de pausa, no en gaudim prou, ni a fons. Així i tot, les inèrcies segueixen tenint pes, i l’estiueig a més del seu valor simbòlic de desconnexió, també acaba reclamant atenció massiva pel descans. 

L’altre element que ha accelerat les nostres vides és el de la hiperconnexió que faciliten les xarxes, i que han substituït a les projeccions de diapositives en tornar d’un viatge, per una transmissió en temps real des d’una platja, un safari o una muntanya idíl·lica. Sabem a cada segon si els nostres amics i parents han sortit i, també, sabem cada novetat que es produeix a l’altra banda del món.

El calendari electoral ha fet que aquest any s’anés allargant aquest cicle i demanda informativa, i que haver de votar amb ventiladors a les urnes ens tingués ocupats més enllà del que abans es considerava normal. Però també tindrà un altre efecte. El resultat de les urnes ha generat la serp informativa de l’estiu. El fet que no hi hagi pactes directes que donin un Govern automàtic serà una serp monumental. Hi haurà pics informatius, com amb el vot estranger d’aquest divendres i, en mig d’agost, quan sigui la constitució de Congrés i Senat, el dia 17 coincideixi amb l’aniversari dels atemptats de la Rambla de Barcelona i Cambrils. I aquell dia podrem tenir indicis, no certeses, de cap on es decanta la balança, si el Congrés té presidència socialista, com ara, o popular.

Però la serp seguirà rodant, la dels pactes, la de la clau de la governabilitat que els resultats electorals han desplaçat des de Madrid fins a Waterloo. Saber si hi ha hagut contactes, reunions, si s’avança poc o molt, tot això ens donarà matèria informativa de manera que no podrem distingir si som realment en època d’estiueig, o no. Només quan veiem que els protagonistes polítics, també ells se n’han anat uns dies a la platja, de viatge, o a la muntanya, i no quedin portaveus, pensarem que ha arribat l’estiu. I llavors, encara més, sense res a explicar, la serp d’aquest estiu lluirà amb força.