La gent no s'adona del poder que té

«La gent no s'adona del poder que té:
amb una vaga general d'una setmana
n'hi hauria prou per a ensorrar l'economia,
paralitzar l'Estat i demostrar que
les lleis que imposen no són necessàries.»
Joan Brossa (1919 – 1998)

 

L'altre dia va sonar la Maria Arnal aleatòriament al mòbil. Vaig pensar que si no hagués sigut per la insistència de més de dos milions de catalans, mai s'hauria avançat tant com en els darrers anys. Que segurament s’hagués tardat molt més a celebrar un referèndum. Vaig pensar, també, que d'aquí poc tocarà tornar a sortir al carrer; falten pocs dies per saber quants anys alguns polítics hauran de continuar sent presos.

 

Com a resposta a la sentència imminent les entitats sobiranistes proposen una marxa, que durarà tres dies, que sortirà de cinc ciutats catalanes i que finalitzarà a Barcelona. No fos cas que des de la capital en majúscules haguessin de fer un sobreesforç. D’altra banda alguns sindicats afirmen que una vaga laboral —per motius polítics només es pot convocar una aturada de país— serviria per paralitzar el territori com a resposta a la condemna. Una condemna per posar les urnes. Una condemna per a uns polítics, que són presos, i s’han hagut d’exiliar, per la senzilla raó de donar l’oportunitat de votar al poble, a la gent.

 

Una aturada de país, però indefinida, seria l'única resposta vàlida, moral i èticament, davant la sentència que s’espera. Aquí però, aturar el país indefinidament, sembla utòpic: encara hi tenim molt a perdre. El contrari que les considerades grans revolucions. Aquelles que han iniciat aquells que ja ho tenien tot perdut, aquells que ja els ho havien pres tot. Nosaltres no. Nosaltres hi tenim moltes coses materials a perdre. Als empresonats i empresonades, i als exiliats i exiliades, els han pres la llibertat i l’escalf de les seves famílies; a la gent del carrer però —grup en el qual m’incloc— el capitalisme l’ofega i paradoxalment reclamar la llibertat de gent pacífica pot arribar a suposar un sobrecost massa elevat.

 

Anem a les manifestacions un parell d’hores, cada 11 de setembre, l'1 d'octubre o d’aquí a uns dies quan es publiqui la condemna del Tribunal Suprem, però simultàniament tenim por de perdre el que tenim ara. Perquè el sistema ens pren llibertat però de forma mil·limètrica, perquè tot i protestar en contra seva, encara el seguim necessitant, i retroalimentant-lo. Ha d’arribar un dia que, de veritat, no puguem més, per arribar a arriscar-nos a perdre-ho tot. No s’equivocava Estellés a l’hora d’utilitzar el futur. Potser quan arribi aquest dia en què estem disposats a perdre-ho tot, o senzillament a no perdre res perquè ja res no tinguem, serem capaços d’adonar-nos del poder que tenim.




Comentaris
Fàtima torrens
Moltes veritats,potser ho pagarem car peró ens hem d'alçar per les injusticies!!!
Fàtima torrens
Moltes veritats,potser ho pagarem car peró ens hem d'alçar per les injusticies!!!

envia el comentari