01
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
17:07h
L'Ajuntament de Tarragona ha col·locat aquest dijous les últimes sis llambordesStolpersteine per homenatjar els tarragonins deportats als camps d'extermini nazi. Des del mes de març, s'han instal·lat 24 d'aquestes pedres de la memòria davant dels edificis de la ciutat on van viure les víctimes del nazisme.
En l'acte de cloenda, emmarcat en el Programa de MemòriaDemocràtica del consistori, l'alcalde en funcions, Pau Ricomà, ha afirmat que cada llamborda col·locada als carrers del municipi recorda "un nom, una vida, una història que mai no ha de ser oblidada". Segons les dades actuals, 55 veïns de Tarragona, tots homes, van ser deportats. D'aquests, 34 van morir assassinats, 1 va desaparèixer i 20 van ser alliberats.
"Aquestes llambordes són una crida a la reflexió i a l'acció. Ens recorden els perills de l'odi, el racisme i la intolerància, i ens insten a treballar per construir una societatjusta, tolerant i lliure de prejudicis", ha manifestat el batlle en l'acte. En la mateixa línia, s'ha posicionat el conseller de MemòriaDemocràtica, Manel Castaño, que ha dit que "és molt important i de justícia mantenir la flama de la memòria democràtica". El regidor en funcions ha destacat la importància d'involucrar a les noves generacions "per tal que entenguin què va passar i esdevinguin el nostre relleu en el treball de memòria democràtica".
La representant de les famílies dels tarragonins deportats, Esther Roca, ha destacat que ha estat un dia "molt important" per a totes elles. "Totes tindrem un lloc on plorar o per anar a veure el nostre familiar", ha comentat. Per la seva banda, el president d'Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Manuel Calvo, ha remarcat que les llambordes de memòria permeten recuperar les històriesfamiliars i els valors pels quals aquestes persones van ser deportades. "Van ser els primers lluitadors antifeixistes, uns valors que avui, més que mai, hem de tenir presents", ha dit.
Un cop finalitzats els parlaments, Ricomà ha lliurat uns poms de flors als familiars de Josep Madarro, de Josep Maria Llaveria, de Josep Barba i de Joan Llagostera. Tot seguit s'ha sentit la cançó Retornarem, de Ricard Garriga i s'ha iniciat l'itinerari per col·locar les últimes sis llambordes.
Segons el consistori, amb les dades actuals, es coneix que 55 veïns de Tarragona van patir el nazisme. D'aquests, 34 van morir assassinats, 1 va desaparèixer i 20 van ser alliberats. Destaquen que es tracta d'una xifra "considerable" si es té en compte que en aquells anys la població tarragonina no sobrepassava gaire els 35.000 habitants. De fet, la demarcació va ser la sisena més afectada de tot l'estat espanyol, amb 209 deportats d'arreu de les comarques tarragonines.
En l'acte de cloenda, emmarcat en el Programa de MemòriaDemocràtica del consistori, l'alcalde en funcions, Pau Ricomà, ha afirmat que cada llamborda col·locada als carrers del municipi recorda "un nom, una vida, una història que mai no ha de ser oblidada". Segons les dades actuals, 55 veïns de Tarragona, tots homes, van ser deportats. D'aquests, 34 van morir assassinats, 1 va desaparèixer i 20 van ser alliberats.
"Aquestes llambordes són una crida a la reflexió i a l'acció. Ens recorden els perills de l'odi, el racisme i la intolerància, i ens insten a treballar per construir una societatjusta, tolerant i lliure de prejudicis", ha manifestat el batlle en l'acte. En la mateixa línia, s'ha posicionat el conseller de MemòriaDemocràtica, Manel Castaño, que ha dit que "és molt important i de justícia mantenir la flama de la memòria democràtica". El regidor en funcions ha destacat la importància d'involucrar a les noves generacions "per tal que entenguin què va passar i esdevinguin el nostre relleu en el treball de memòria democràtica".
La representant de les famílies dels tarragonins deportats, Esther Roca, ha destacat que ha estat un dia "molt important" per a totes elles. "Totes tindrem un lloc on plorar o per anar a veure el nostre familiar", ha comentat. Per la seva banda, el president d'Amical de Mauthausen i altres camps, Juan Manuel Calvo, ha remarcat que les llambordes de memòria permeten recuperar les històriesfamiliars i els valors pels quals aquestes persones van ser deportades. "Van ser els primers lluitadors antifeixistes, uns valors que avui, més que mai, hem de tenir presents", ha dit.
Un cop finalitzats els parlaments, Ricomà ha lliurat uns poms de flors als familiars de Josep Madarro, de Josep Maria Llaveria, de Josep Barba i de Joan Llagostera. Tot seguit s'ha sentit la cançó Retornarem, de Ricard Garriga i s'ha iniciat l'itinerari per col·locar les últimes sis llambordes.
55 veïns deportats als camps d'extermini nazis
Segons el consistori, amb les dades actuals, es coneix que 55 veïns de Tarragona van patir el nazisme. D'aquests, 34 van morir assassinats, 1 va desaparèixer i 20 van ser alliberats. Destaquen que es tracta d'una xifra "considerable" si es té en compte que en aquells anys la població tarragonina no sobrepassava gaire els 35.000 habitants. De fet, la demarcació va ser la sisena més afectada de tot l'estat espanyol, amb 209 deportats d'arreu de les comarques tarragonines.