05
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
16:55h
Quan mirem el calendari de diesinternacionals, descobrim una varietat interminable d'efemèrides i, en molts casos, d'un grau de concreció que ens pot atabalar. En canvi, hi ha certs dies que ho abastentot. Fa cinquanta anys que el 5 de juny celebrem el Dia mundial del Medi Ambient. Es tracta d'una efemèride important que reivindica un tema extens, complex i cada vegada més urgent.
Un error que de vegades cometem és considerar el Medi Ambient com una assignatura aïllada. És moment ja de tractar-la de forma transversal, com un tot que afecta cada aspecte de la vida. Cada accióhumana té un impacte, una petjadaecològica. L'educació ambiental i la consciència ecològica marquen la forma com consumim i gestionem els residus, com adquirim béns i productes, com ens movem i ens cuidem.
L'educacióambiental no és un programa a memoritzar, sinó una forma de vida que acaba per determinar les nostres accions: és aprenentatge i presa de decisionsconstants. La consciència ecològica es materialitza en la nostra vida diària, a casa i a la feina, en els nostres hàbits d'higiene i formes de mobilitat. I, quan l'acció passa d'individual a col·lectiva, creix exponencialment. I esperem que això ho faci, perquè ens hi juguem la nostra salut i la del planeta.
El tema del Dia mundial del Medi Ambient d'aquest 2023 gira entorn de la contaminació per plàstics. No podem perdre de vista que aquest material és pràcticament imprescindible per al nostre dia a dia. Per la quantitat de controls als quals se sotmet, és el material més segur per protegir i conservarproductesd’alimentació i per utilitzar en el sector sanitari i hospitalari. Sense plàstic no seria possible una transfusió sanguínia, ni una pròtesi ortopèdica, ni un quiròfan. Per la duresa, lleugeresa, versatilitat i durabilitat, el plàstic també és essencial en sectors, com del transport o de les noves tecnologies. En definitiva, aporta molts avantatges que altres materials no tenen.
Si ara ens replantegeml’ús del plàstic és perquè l’hem estat gestionantmalament. És un material que es pot reutilitzar i reciclar fàcilment si es fa a través dels procedimentsadequats. Malauradament, molt sovint, en lloc d’aplicar-hi tractaments de valorització, es deixa abandonat a la natura o en abocadors i és quan es degrada i contamina el medi.
Sabem que aquesta pràctica s’està remetent gràcies a canvis de tendència, tant tecnològics com culturals. D'una banda, perquè els processos de reciclatge milloren i allarguen la vida del material. Però també perquè cada cop més persones som conscients que cal reduir la generació dels residus i entenem la importància de la recollidaselectiva. La transició cap a un model d'economiacircular no es pot aturar.
Des de la Unió Europea s'han marcat directives i metes per combatre l'emergènciaclimàtica i un bloc de mesures molt important fa referència a la gestió de les deixalles. Per exemple, l'any 2025 —que el tenim a tocar—, hem d'assolir una taxa de recollidaselectiva dels residus urbans del 55%, mentre que, actualment, la mitjana catalana no arriba al 47%.
Cal tenir en compte que la bossa de brossa que generem a casa està majoritàriament composta per envasoslleugers i fracció orgànica, seguit de paper i vidre: materials, tots ells, recuperables a través del reciclatge. Per tant, si separem bé, només una part petita dels residus anirà al contenidor gris, on encara es podrà valoritzar tot fent-te energia.
Armengol Grau Franquet
GERENT DE LA MANCOMUNITAT
PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS URBANS
Un error que de vegades cometem és considerar el Medi Ambient com una assignatura aïllada. És moment ja de tractar-la de forma transversal, com un tot que afecta cada aspecte de la vida. Cada accióhumana té un impacte, una petjadaecològica. L'educació ambiental i la consciència ecològica marquen la forma com consumim i gestionem els residus, com adquirim béns i productes, com ens movem i ens cuidem.
L'educacióambiental no és un programa a memoritzar, sinó una forma de vida que acaba per determinar les nostres accions: és aprenentatge i presa de decisionsconstants. La consciència ecològica es materialitza en la nostra vida diària, a casa i a la feina, en els nostres hàbits d'higiene i formes de mobilitat. I, quan l'acció passa d'individual a col·lectiva, creix exponencialment. I esperem que això ho faci, perquè ens hi juguem la nostra salut i la del planeta.
El Dia Mundial del Medi Ambient del 2023 gira al voltant de la contaminació. Foto: TarragonaDigital
Contaminació per plàstics
El tema del Dia mundial del Medi Ambient d'aquest 2023 gira entorn de la contaminació per plàstics. No podem perdre de vista que aquest material és pràcticament imprescindible per al nostre dia a dia. Per la quantitat de controls als quals se sotmet, és el material més segur per protegir i conservarproductesd’alimentació i per utilitzar en el sector sanitari i hospitalari. Sense plàstic no seria possible una transfusió sanguínia, ni una pròtesi ortopèdica, ni un quiròfan. Per la duresa, lleugeresa, versatilitat i durabilitat, el plàstic també és essencial en sectors, com del transport o de les noves tecnologies. En definitiva, aporta molts avantatges que altres materials no tenen.
Si ara ens replantegeml’ús del plàstic és perquè l’hem estat gestionantmalament. És un material que es pot reutilitzar i reciclar fàcilment si es fa a través dels procedimentsadequats. Malauradament, molt sovint, en lloc d’aplicar-hi tractaments de valorització, es deixa abandonat a la natura o en abocadors i és quan es degrada i contamina el medi.
Sabem que aquesta pràctica s’està remetent gràcies a canvis de tendència, tant tecnològics com culturals. D'una banda, perquè els processos de reciclatge milloren i allarguen la vida del material. Però també perquè cada cop més persones som conscients que cal reduir la generació dels residus i entenem la importància de la recollidaselectiva. La transició cap a un model d'economiacircular no es pot aturar.
De cara al 2050
Des de la Unió Europea s'han marcat directives i metes per combatre l'emergènciaclimàtica i un bloc de mesures molt important fa referència a la gestió de les deixalles. Per exemple, l'any 2025 —que el tenim a tocar—, hem d'assolir una taxa de recollidaselectiva dels residus urbans del 55%, mentre que, actualment, la mitjana catalana no arriba al 47%.
Cal tenir en compte que la bossa de brossa que generem a casa està majoritàriament composta per envasoslleugers i fracció orgànica, seguit de paper i vidre: materials, tots ells, recuperables a través del reciclatge. Per tant, si separem bé, només una part petita dels residus anirà al contenidor gris, on encara es podrà valoritzar tot fent-te energia.
Armengol Grau Franquet
GERENT DE LA MANCOMUNITAT
PER A LA GESTIÓ DE RESIDUS URBANS