Museu de la Vida Rural posa a debat els processos de transformació social des del món rural

Aquest estiu, el Museu de la Vida Rural de l'Espluga de Francolí posa en debat els processos de transformació social des de l’òptica del món rural. L'equipament, ideal per visitar-lo amb la família, compta amb un extens fons de peces en exposició permanent relacionades amb la societat, la cultura, l’agricultura, l’art i els oficis, elements que s’afegeixen de forma holística a un patrimoni cultural, tecnològic, biològic, econòmic i paisatgístic en una xarxa complexa de valor incalculable.

La proposta expositiva del Museu mostra també com les diferents revolucions industrials i tecnològiques, incloent-hi l’actual, ens aboquen a un present urbà i global ple de preguntes en què la vostra col·laboració i participació són indispensables
 

12 seccions i 18 audiovisuals

La col·lecció del Museu de la Vida Rural es divideix en 12 seccions instal·lades museogràficament en els 5.500 m2 dels diferents edificis del museu, amb diverses escenografies, 18 audiovisuals i un ciclorama–calidoscopi de grans dimensions.

Els espais exteriors, l’arquitectura, les obres d’art i la programació d’activitats i exposicions temporals completen una experiència per a tots els públics que s’aprofita de manera diferent en cada etapa de la vida i en cada nova visita.
   

Descobrir la petjada de la humanitat

El visitant pot recórrer, a través del temps i fins a una actualitat projectada al futur, tot un coneixement acumulat i analitzar com la petjada de la humanitat ha transformat el territori i les relacions entre els seus habitants al llarg del temps, així com la transcendència de les accions que han de permetre acostar-se a la plena sostenibilitat des de tots els punts de vista.
 

Tros de Dona, l'exposició temporal

A més, aquest 2023, el Museu de la Vida Rural compta amb una exposició temporal de producció pròpia. 'Tros de Dona' reivindica el paper de les dones al llarg de la història posant en valor les moltes tasques diàries i necessàries pel sosteniment de la vida.

Comissariada per Anna Maria Andevert, la proposta neix com a conseqüència d’un projecte d’investigació impulsat pel Museu i realitzat per Catalina Gayà Morlà, Judith Ruiz Crosas i Laia Seró Moreno sobre la presència de les dones en l’exposició permanent del Museu.

Arran d’aquesta investigació i d’un treball conjunt amb una quarantena de dones de l’entorn més proper, s’evidencia que el relat etnològic posa el focus en les tasques materials i productives, eclipsant aquelles vitals i imprescindibles com són les tasques reproductives. L'objectiu d’aquesta exposició és el de reconèixer el valor de totes aquestes tasques però també la importància del paper de les dones en qüestions educatives, afectives, ambientals, sanitàries, físiques, socials i domèstiques.
 
Estructurada en quatre àmbits (casa, carrer, cos i terra), a més d’un gran nombre de peces de la col·lecció del Museu (algunes mai exposades fins ara) l’exposició compta amb instal·lacions artístiques, videoart, escultures, gravats, fotografies o infografies, entre altres disciplines.

Durant el recorregut les peces etnogràfiques i històriques dialoguen amb obres artístiques contemporànies de creadores com la fotògrafa Joana Biarnés, les artistes Maria Ruido, Anna Dot, Mercedes Pimiento, Beatrice Bizot, Mònica Galera o del col·lectiu de dones artistes Leftovers.