Primer pas ferm per a la reforma del barri del Carme de Reus

S'hi han de construir 70 pisos, un CAP i un aparcament subterrani de 100 places

El projecte urbanístic compta amb la implicació de la Generalitat
El projecte urbanístic compta amb la implicació de la Generalitat | Jordi Olària Gras
19 de juliol del 2023
Actualitzat a les 14:47h
La reforma urbanística del barri del Carme de Reus farà el primer pas en ferm aquest divendres. El ple de l'Ajuntament aprovarà —el govern del PSC, ERC i Ara Reus hi té majoria absoluta— la modificació puntual de la planificació urbanística necessària per plantejar les obres. Es tracta d'un primer tràmit que ha de posar en marxa la resta de modificacions i projectes necessaris perquè, finalment, s'acabin executant les obres.

La modificació s'aprovarà, en fase inicial, per als Programes d'Actuació Urbanística 12, 13, 14 i 15. Són les parcel·les on ara hi ha un gran aparcament de zona blava, entre els carrers de Sant Benet, Closa de Freixa, de Sant Jaume i de Sant Francesc. Amb una participació important de la Generalitat, s'hi han de construir uns 70 pisos, un aparcament subterrani de 100 places i un CAP.
 

La culminació del Pla de Barris

Des del govern de Reus es veu aquesta modificació urbanística com la culminació del Pla de Barris de la Generalitat engegat l'any 2004 i aturat el 2011. L'alcaldessa, Sandra Guaita, ha sentenciat aquest dimecres que "tenim el deure històric d'acabar aquesta transformació". Ha subratllat que, tal com es va plantejar, el Pla de Barris "havia de ser un canvi en el model social i en les infraestructures i els serveis" del barri del Carme.

Un objectiu que considera que ara es podrà assolir. També ho veu així la regidora d'Urbanisme, Marina Berasategui, que subratlla la necessitat d'agrupar els Programes d'Actuació Urbanística en un sol projecte. A grans trets, és el que s'aprovarà al plenari d'aquest divendres, pas necessari per desenvolupar el projecte urbanístic.

A la compareixença de premsa d'aquest dimecres també hi han participat el regidor de Salut i Esports, Enrique Martín, i la d'Habitatge, Anabel Martínez. Aquesta darrera ha subratllat que l'Ajuntament de Reus col·laborarà estretament amb l'Agència de l'Habitatge per definir els criteris que s'establiran a l'hora de gestionar els pisos de protecció oficial.
 

Uns nou milions d'euros de pressupost i tres anys i mig de tràmits

El pressupost global del projecte no es podrà concretar fins que hi hagi cadascun dels projectes executius redactats, però fins ara se n'han apuntat les xifres orientatives. Segons el plantejament actual, la Generalitat, a través de l'Incasòl —Institut Català del Sòl— invertirà uns 5,6 milions d'euros, i l'Ajuntament uns 3,5 milions d'euros. El Govern s'encarregarà de la construcció dels pisos, mentre que el consistori pagarà la urbanització de la zona i la construcció del pàrquing.

Pel que fa als habitatges, n'hi ha d'haver 43 de mercat lliure i 27 de protecció oficial. Es preveu que, dels que seran de mercat lliure, 16 els aixequi directament l'Incasòl, i els 27 restants els pugui impulsar també de manera directa, o a través d'un promotor privat. En el cas dels de protecció oficial, 21 els construirà de manera coordinada amb l'Agència d'Habitatge de Catalunya i, els sis restants, podrien executar-se a través d'un promotor privat.

Les obres de tot el projecte global les encarregarà de manera unitària l'Incasòl. Pel que fa al calendari, dependrà de l'evolució dels tràmits necessaris abans de poder fer les obres en si. Després de l'aprovació inicial d'aquest divendres, el següent pas seran els informes urbanístics, previstos per la tardor d'enguany.

Llavors s'haurà d'aprovar el pla urbanístic en fase inicial i esperar l'aprovació definitiva que n'haurà de fer la Comissió Territorial d'Urbanisme de Tarragona. Aquest darrer pas s'ha de produir en un termini màxim de catorze mesos. Quan s'hagi assolit, l'Incasòl tindrà tres mesos per licitar la redacció dels projectes bàsics i executius.

Segons el conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Reus, el projecte bàsic haurà d'estar redactat, com a molt, un any i mig després de l'aprovació de la modificació urbanística. Assolit aquest punt es podrà licitar la redacció del projecte executiu i, quan es tingui, es podran encarregar les obres. Tot plegat porta a preveure uns tres anys i mig de tràmits i procediments abans no comencin les obres pròpiament dites o, com a mínim, s'hagin tret a concurs públic.