14
d'agost
del
2023
L'any 2022, el departament de Salut ha reprès el Pla d'Enquestes de Percepció, Experiència i Satisfacció d'usuaris del Servei Català de la Salut. Aquesta tardor ha de sortir publicat l'informe referent a l'any passat, el primer després de la pandèmia, i l'objectiu principal és, precisament, comparar-ho amb els resultats del 2019. TarragonaDigital ha tingut accés a l'informe de la valoració concretament dels serveis d'urgències dels hospitals catalans.
Des de Salut s'assegura que les dades encara estan en procés d'elaboració i tancament, però fa setmanes que els resultats s'han transmès als comitès de direcció. El pla ha suposat fer 4.240 enquestes, unes 80 a cadascun dels hospitals. El mateix estudi calcula que els resultats tenen un nivell de confiança del 95% i un marge d'error al global de Catalunya d'un 1,1% positiu o negatiu.
Pel que fa al Camp de Tarragona, el rànquing de les urgències el lidera l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla amb un 7,48, en setena posició a escala catalana i l'únic de la regió que supera la mitjana. Per sota de la mitjana, però per poc, hi ha el Joan XXIII amb un 6,79, a la 26a posició del rànquing català. El del Vendrell ocupa la 31a amb un 6,71 de nota global i el Pius Hospital de Valls la 34a amb un 6,62.
Les urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus, amb un 6,15, són al número 45 dels 51 hospitals públics catalans estudiats. Nota general a banda, l'informe Plaensa —Pla d'Enquestes de Satisfacció— analitza una vintena llarga d'elements concrets. S'hi valoren ítems com la comoditat de la sala d'espera, la informació proporcionada a pacients i acompanyants o el tracte personal dels professionals.
Entre aquests cinc nivells, l'estudi valora quina proporció de respostes se situen entre el resultat neutre i el molt positiu. Si aquesta suma queda per sota del 75%, el departament de Salut considera que hi ha marge de millora. Entre el 75% i el 90% es considera que l'àrea es troba en una situació estàndard, i per sobre del 90%, en excel·lència.
Amb aquest punt de partida, només un apartat ha quedat situat a la zona d'excel·lència, el tracte dels zeladors amb un 92,7%. L'any 2019 van ser vuit els àmbits que van superar el 90% de valoració. A l'àrea estàndard s'hi han situat el 2022, catorze dels elements valorats, com el tracte del personal d'infermeria (87,5%) i medicina (84%), la informació rebuda o el respecte per la intimitat.
Les valoracions també indiquen marge de millora pel que fa a les condicions del lloc on s'atén els pacients (71,6% de valoració positiva) i la comoditat de les lliteres (68,7% de valoració positiva). Encara pitjor són els resultats pel que fa a la comoditat de la sala d'espera el pacient (57,3%), al temps d'espera (51,6%) o a si s'ha informat de quant durarà aquesta espera (48,4%).
A la cua dels resultats negatius hi queden dos ítems més. Per una banda, la pregunta sobre si s'ha demanat al pacient quina informació vol que es transmeti als acompanyants (31,9%). La darrera, la pregunta sobre si algú s'ha interessat per l'estat de salut del pacient mentre ha durat el temps d'espera (24,4%).
Un 20,9% opta per urgències perquè al CAP no els podien atendre i un 9,3% perquè considera que és un servei més ràpid. L'informe deixa clar que la valoració dels serveis d'urgències per part dels usuaris encara s'ha fet sota la influència de la pandèmia. Considera que és per això que la majoria els ítems analitzats mostren disminucions significatives respecte a l'estudi del 2019.
A tot l'àmbit català, hi ha elements especialment afectats per aquestes disminucions, com la sensació d'estar en bones mans, que cau set punts durant els tres anys de pandèmia. El que ha millorat són les respostes relacionades amb l'entorn físic on s'atén els pacients, tot i que el mateix estudi situa aquest àmbit entre els que tenen marge de millora.
Considera que és per això que la majoria els ítems analitzats mostren disminucions significatives respecte a l'estudi del 2019. A tot l'àmbit català, hi ha elements especialment afectats per aquestes disminucions, com la sensació d'estar en bones mans, que cau set punts durant els tres anys de pandèmia. El que ha millorat són les respostes relacionades amb l'entorn físic on s'atén els pacients, tot i que el mateix estudi situa aquest àmbit entre els que tenen marge de millora.
Des de Salut s'assegura que les dades encara estan en procés d'elaboració i tancament, però fa setmanes que els resultats s'han transmès als comitès de direcció. El pla ha suposat fer 4.240 enquestes, unes 80 a cadascun dels hospitals. El mateix estudi calcula que els resultats tenen un nivell de confiança del 95% i un marge d'error al global de Catalunya d'un 1,1% positiu o negatiu.
Santa Tecla lidera la valoració de les urgències a Tarragona, amb el Sant Joan a la cua
Pel que fa a la nota general de valoració de les urgències, la mitjana catalana és d'un 6,81, per sota del 7,45 de l'any 2019. Per centres les notes van del 5,75 de l'Hospital de Mollet —els de Sabadell i Granollers tampoc arriben al sis de nota— fins al 7,89 de l'Hospital Sant Joan de Déu. La següent nota més alta és el 7,78 de l'Hospital Sant Pau de Barcelona.Pel que fa al Camp de Tarragona, el rànquing de les urgències el lidera l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla amb un 7,48, en setena posició a escala catalana i l'únic de la regió que supera la mitjana. Per sota de la mitjana, però per poc, hi ha el Joan XXIII amb un 6,79, a la 26a posició del rànquing català. El del Vendrell ocupa la 31a amb un 6,71 de nota global i el Pius Hospital de Valls la 34a amb un 6,62.
Les urgències de l'Hospital Sant Joan de Reus, amb un 6,15, són al número 45 dels 51 hospitals públics catalans estudiats. Nota general a banda, l'informe Plaensa —Pla d'Enquestes de Satisfacció— analitza una vintena llarga d'elements concrets. S'hi valoren ítems com la comoditat de la sala d'espera, la informació proporcionada a pacients i acompanyants o el tracte personal dels professionals.
El tracte dels professionals, entre les valoracions més positives
A escala global, la vintena llarga de preguntes de l'enquesta compten amb cinc possibles resultats. Un de molt positiu, un de positiu, un de neutre, un de negatiu i un de molt negatiu. Un exemple d'aquest sistema són les preguntes que es poden respondre en funció de si el temps d'espera és molt curt, curt, normal, llarg o molt llarg.Entre aquests cinc nivells, l'estudi valora quina proporció de respostes se situen entre el resultat neutre i el molt positiu. Si aquesta suma queda per sota del 75%, el departament de Salut considera que hi ha marge de millora. Entre el 75% i el 90% es considera que l'àrea es troba en una situació estàndard, i per sobre del 90%, en excel·lència.
Amb aquest punt de partida, només un apartat ha quedat situat a la zona d'excel·lència, el tracte dels zeladors amb un 92,7%. L'any 2019 van ser vuit els àmbits que van superar el 90% de valoració. A l'àrea estàndard s'hi han situat el 2022, catorze dels elements valorats, com el tracte del personal d'infermeria (87,5%) i medicina (84%), la informació rebuda o el respecte per la intimitat.
Àmbits amb un ampli marge de millora
Al llindar entre la qualificació estàndard i la negativa hi ha el temps dedicat pel metge (75%), la predisposició que tenia a escoltar el pacient (76%) i la que tenia a permetre que el pacient opinés durant la visita (76,4%). A la part baixa de l'escala hi queden preguntes com si els pacients consideren que se'ls va resoldre el motiu de la seva visita a urgències, que responen positivament un 73,7% els enquestats.Les valoracions també indiquen marge de millora pel que fa a les condicions del lloc on s'atén els pacients (71,6% de valoració positiva) i la comoditat de les lliteres (68,7% de valoració positiva). Encara pitjor són els resultats pel que fa a la comoditat de la sala d'espera el pacient (57,3%), al temps d'espera (51,6%) o a si s'ha informat de quant durarà aquesta espera (48,4%).
A la cua dels resultats negatius hi queden dos ítems més. Per una banda, la pregunta sobre si s'ha demanat al pacient quina informació vol que es transmeti als acompanyants (31,9%). La darrera, la pregunta sobre si algú s'ha interessat per l'estat de salut del pacient mentre ha durat el temps d'espera (24,4%).
L'estudi atribueix a la pandèmia la disminució de les valoracions
L'informe Plaensa també aborda què porta els pacients catalans a urgències. Sis de cada deu hi han anat per decisió pròpia, deixant en valors molt més baixos el volum de pacients que hi han anat derivats des d'un CAP, des d'un altre hospital o amb ambulància. El motiu principal per anar-hi és la concepció que els serveis d'urgències són "més fiables", una valoració que fa el 44,9% dels enquestats.Un 20,9% opta per urgències perquè al CAP no els podien atendre i un 9,3% perquè considera que és un servei més ràpid. L'informe deixa clar que la valoració dels serveis d'urgències per part dels usuaris encara s'ha fet sota la influència de la pandèmia. Considera que és per això que la majoria els ítems analitzats mostren disminucions significatives respecte a l'estudi del 2019.
A tot l'àmbit català, hi ha elements especialment afectats per aquestes disminucions, com la sensació d'estar en bones mans, que cau set punts durant els tres anys de pandèmia. El que ha millorat són les respostes relacionades amb l'entorn físic on s'atén els pacients, tot i que el mateix estudi situa aquest àmbit entre els que tenen marge de millora.
Considera que és per això que la majoria els ítems analitzats mostren disminucions significatives respecte a l'estudi del 2019. A tot l'àmbit català, hi ha elements especialment afectats per aquestes disminucions, com la sensació d'estar en bones mans, que cau set punts durant els tres anys de pandèmia. El que ha millorat són les respostes relacionades amb l'entorn físic on s'atén els pacients, tot i que el mateix estudi situa aquest àmbit entre els que tenen marge de millora.