31
d'agost
del
2023
Una vintena d'alumnes de màster d'arquitectura plantejaran, aquests dies, possibles solucions urbanístiques per a Reus. Aquest dilluns, 28 d'agost, s'ha posat en marxa la segona edició d'un taller internacional impulsat per la URV, amb la col·laboració de l'Ajuntament i la participació de les universitats de Gènova, de Zúric, de Brussel·les i la Barlet School de Londres. Fins divendres vinent, dia 8 de setembre, els 24 estudiants participants abordaran diferents qüestions.
A l'edició d'enguany, la segona que se celebra, hi ha tres eixos de treball, dels quals s'ha programat una conferència sobre cadascun. Porten per títol La ciutat del coneixement, La ciutat saludable i La ciutat accessible. Corresponen als tres àmbits que es volen abordar, la sostenibilitat, l'accessibilitat i la ciutat verda.
L'objectiu del seminari és que tingui molt de pes la part pràctica, és a dir, el disseny de solucions i propostes urbanístiques per a la ciutat de Reus. És per això que, amb l'arrencada del taller, s'han organitzat visites per als alumnes sobre el terreny. Especialment a l'eix que travessa la ciutat de nord a sud, entre l'Institut Pere Mata i la Boca de la Mina i l'Hospital Sant Joan i el Campus Belissens de la URV.
La idea és que tinguin la base necessària per poder fer un primer diagnòstic. Tot i això, s'anima els estudiants a revisitar els llocs per veure, in situ, si les propostes que es poden haver imaginat són viables, o si cal tenir en compte factors que els havien passat per alt. A cadascun dels espais s'explica als alumnes la història i els usos que ha tingut i que té, i si hi ha previst algun projecte.
Tot i això, i per tal que puguin treballar amb total llibertat, se'ls anima a no autolimitar-se als plantejaments previstos. Un element amb el qual sí que es demana que tinguin cura és el patrimoni, sobretot industrial i postindustrial. La idea és que, més enllà de proporcionar un llenç en blanc als estudiants, tinguin en compte el marc històric i social que l'envolta.
L'espai en desús de l'estació de trens, entre la via i l'avinguda del Comerç, "alliberarà una superfície equivalent a tot el nucli antic de Reus, unes tretze hectàrees", posa d'exemple. De la mateixa manera, al capdavall d'aquest recorregut s'arriba a la zona on s'ubicarà la futura estació de Bellissens, que comptarà un pas de ciutat per a vianants per poder travessar les vies.
La proximitat amb el Campus Bellissens de la URV fa que també es plantegi, durant el seminari, connectar-lo amb la ciutat. L'estació d'autobusos o el Mercat del Carrilet són altres punts d'interès que prendran protagonisme durant el taller internacional. Frediani posa de manifest que "és un eix bastant simètric" pel fet que, a una punta i a l'altra i al llarg de l'eix hi ha habitatge protegit, un centre de salut, estacions de tren, un mercat i una biblioteca.
Josep Maria Solé Gras apunta que "la ciutat sempre havia estat entesa com a concèntrica, però acaba actuant com una bisectriu". "Si es treballa de manera equilibrada, pots fer que el tren que havia fet barrera acabi integrant territori i fent conviure natura a través dels punts de nova centralitat", afegeix. Aquí s'hi suma l'arribada prevista del tramvia del Camp de Tarragona, que "precisament incideix en aquests punts on hi ha estacions i agafa importància per a l'accessibilitat".
"Arriben amb idees molt noves; nosaltres, carregats de prejudicis i d'una mirada constant sobre els llocs que potser porten massa anys abandonats, podem tenir poca creativitat per imaginar escenaris nous", exposa. Els alumnes provinents de Londres, Zuric, Brussel·les i Gènova, en canvi, "arriben carregats amb unes altres motxilles".
"Tenen unes altres maneres de fer amb les quals ens diuen que, per centralitat, posició estratègica i capacitat de transformació, veuen nous escenaris possibles", aclareix. Admet, amb tot, que de vegades aquests nous escenaris poden ser poc realistes. "Llavors és quan a nosaltres ens toca traduir algunes d'aquestes accions a les estratègies que tingui la ciutat sobre la taula".
"Ens ajuda molt a sensibilitzar-nos que és una ciutat pedalable", sentencia Solé. Frediani reafirma que, "en cinc minuts pots ser pràcticament a qualsevol punt de l'eix que treballem". Una realitat que, afirma, caldria que quallés més entre la ciutadania reusenca.
Confia que, encara que sigui de retruc, "si durant dues setmanes veuen trenta persones en bicicleta, potser serveix...". "Especialment en un moment previ a l'arribada de la Ganxeta, la bicicleta compartida", recorda Solé. A més, "volíem reduir molt la petjada ecològica", resumeix.
"No podíem parlar de ciutat sostenible i ser nosaltres mateixos qui generés una gran petjada", afegeix. L'objectiu és, per una banda, que es puguin moure per Reus de manera sostenible. A més, els ha de servir per valorar la situació actual d'aquest àmbit, identificant zones perilloses o carrers més adequats per moure's sobre dues rodes, especialment tenint en compte que alguns dels alumnes venen de ciutats on l'ús de la bicicleta està molt més estès.
Tot i això, l'objectiu dels impulsors del taller és acabar fent un pas més. Solé explica que "calcularem l'impacte que hem tingut per plantar, al Campus Bellissens, els arbres que permetin compensar les emissions que hàgim generat". Frediani afegeix, a més, que "tenim un campus que és un desert, i matarem dos pardals d'un tret".
A l'edició d'enguany, la segona que se celebra, hi ha tres eixos de treball, dels quals s'ha programat una conferència sobre cadascun. Porten per títol La ciutat del coneixement, La ciutat saludable i La ciutat accessible. Corresponen als tres àmbits que es volen abordar, la sostenibilitat, l'accessibilitat i la ciutat verda.
L'objectiu del seminari és que tingui molt de pes la part pràctica, és a dir, el disseny de solucions i propostes urbanístiques per a la ciutat de Reus. És per això que, amb l'arrencada del taller, s'han organitzat visites per als alumnes sobre el terreny. Especialment a l'eix que travessa la ciutat de nord a sud, entre l'Institut Pere Mata i la Boca de la Mina i l'Hospital Sant Joan i el Campus Belissens de la URV.
Una de les visites s'ha fet a la platja de vies, a l'avinguda del Comerç Foto: Cedida
Visites sobre el terreny per buscar propostes viables
El director del seminari és Arturo Frediani, sotsdirector de l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la URV. Un dels coordinadors és Josep Maria Solé Gras, també professor i investigador de l'ETSA. Entre dilluns i dimarts, el professorat ha mostrat als alumnes tot un seguit d'espais de Reus al llarg d'aquest eix.La idea és que tinguin la base necessària per poder fer un primer diagnòstic. Tot i això, s'anima els estudiants a revisitar els llocs per veure, in situ, si les propostes que es poden haver imaginat són viables, o si cal tenir en compte factors que els havien passat per alt. A cadascun dels espais s'explica als alumnes la història i els usos que ha tingut i que té, i si hi ha previst algun projecte.
Tot i això, i per tal que puguin treballar amb total llibertat, se'ls anima a no autolimitar-se als plantejaments previstos. Un element amb el qual sí que es demana que tinguin cura és el patrimoni, sobretot industrial i postindustrial. La idea és que, més enllà de proporcionar un llenç en blanc als estudiants, tinguin en compte el marc històric i social que l'envolta.
A les visites in situ s'explica el passat i present de l'espai perquè els alumnes tinguin context Foto: Jordi Olària Gras
La simetria de l'eix nord-sud li dona el seu potencial
Entremig, als alumnes se'ls mostren altres espais, com la platja de vies de l'estació de trens, l'antic Hospital Sant Joan, el Vapor Vell. També barris amb habitatge públic, com el Gaudí o el Sant Josep Obrer. Arturo Frediani apunta que, al llarg de tot el recorregut, hi ha zones amb un impacte potencial enorme.L'espai en desús de l'estació de trens, entre la via i l'avinguda del Comerç, "alliberarà una superfície equivalent a tot el nucli antic de Reus, unes tretze hectàrees", posa d'exemple. De la mateixa manera, al capdavall d'aquest recorregut s'arriba a la zona on s'ubicarà la futura estació de Bellissens, que comptarà un pas de ciutat per a vianants per poder travessar les vies.
La proximitat amb el Campus Bellissens de la URV fa que també es plantegi, durant el seminari, connectar-lo amb la ciutat. L'estació d'autobusos o el Mercat del Carrilet són altres punts d'interès que prendran protagonisme durant el taller internacional. Frediani posa de manifest que "és un eix bastant simètric" pel fet que, a una punta i a l'altra i al llarg de l'eix hi ha habitatge protegit, un centre de salut, estacions de tren, un mercat i una biblioteca.
Josep Maria Solé Gras apunta que "la ciutat sempre havia estat entesa com a concèntrica, però acaba actuant com una bisectriu". "Si es treballa de manera equilibrada, pots fer que el tren que havia fet barrera acabi integrant territori i fent conviure natura a través dels punts de nova centralitat", afegeix. Aquí s'hi suma l'arribada prevista del tramvia del Camp de Tarragona, que "precisament incideix en aquests punts on hi ha estacions i agafa importància per a l'accessibilitat".
L'habitatge també es converteix en un àmbit de treball des del punt de vista urbanístic Foto: Cedida
L'ús de la bicicleta com a mitjà i finalitat
Les visites organitzades aquesta setmana per als alumnes els han de servir per fer un primer diagnòstic de la ciutat. A partir d'aquí, elaboraran les seves propostes; "no volem que s'aturi la cosa en entendre el problema, sinó en veure com es converteix en una oportunitat per a la ciutat de Reus", explica Frediani. Solé afegeix, a més, que un dels al·licients principals és comptar, precisament, amb estudiants d'arreu d'Europa."Arriben amb idees molt noves; nosaltres, carregats de prejudicis i d'una mirada constant sobre els llocs que potser porten massa anys abandonats, podem tenir poca creativitat per imaginar escenaris nous", exposa. Els alumnes provinents de Londres, Zuric, Brussel·les i Gènova, en canvi, "arriben carregats amb unes altres motxilles".
"Tenen unes altres maneres de fer amb les quals ens diuen que, per centralitat, posició estratègica i capacitat de transformació, veuen nous escenaris possibles", aclareix. Admet, amb tot, que de vegades aquests nous escenaris poden ser poc realistes. "Llavors és quan a nosaltres ens toca traduir algunes d'aquestes accions a les estratègies que tingui la ciutat sobre la taula".
L'estació d'autobusos es veu com un element de nova centralitat Foto: Cedida
La sostenibilitat com a objectiu i com a filosofia de treball
Un dels eixos de l'edició d'enguany d'aquest seminari internacional és la sostenibilitat, en general i com a forma de mobilitat. És per això que, per exemple, es va animar els assistents a venir a Reus amb tren, en lloc de fer-ho en avió, una idea que han seguit en alguns d'ells. Durant la seva estada mantindran aquesta mentalitat, motiu pel qual han posat a disposició dels alumnes una trentena de bicicletes."Ens ajuda molt a sensibilitzar-nos que és una ciutat pedalable", sentencia Solé. Frediani reafirma que, "en cinc minuts pots ser pràcticament a qualsevol punt de l'eix que treballem". Una realitat que, afirma, caldria que quallés més entre la ciutadania reusenca.
Confia que, encara que sigui de retruc, "si durant dues setmanes veuen trenta persones en bicicleta, potser serveix...". "Especialment en un moment previ a l'arribada de la Ganxeta, la bicicleta compartida", recorda Solé. A més, "volíem reduir molt la petjada ecològica", resumeix.
"No podíem parlar de ciutat sostenible i ser nosaltres mateixos qui generés una gran petjada", afegeix. L'objectiu és, per una banda, que es puguin moure per Reus de manera sostenible. A més, els ha de servir per valorar la situació actual d'aquest àmbit, identificant zones perilloses o carrers més adequats per moure's sobre dues rodes, especialment tenint en compte que alguns dels alumnes venen de ciutats on l'ús de la bicicleta està molt més estès.
Tot i això, l'objectiu dels impulsors del taller és acabar fent un pas més. Solé explica que "calcularem l'impacte que hem tingut per plantar, al Campus Bellissens, els arbres que permetin compensar les emissions que hàgim generat". Frediani afegeix, a més, que "tenim un campus que és un desert, i matarem dos pardals d'un tret".