Els
residus són el
reflex dels nostres
hàbits i
estils de
vida. Ha estat així en totes les
civilitzacions i els residus que s'han conservat han servit per
escriure la
història. Malauradament, els vestigis que hem trobat d'altres èpoques eren
ceràmiques,
bronzes i elements
escultòrics, mentre que els nostres
predecessors trobaran
ampolles de
plàstic,
carcasses d'ordinador i
envasos de iogurt. És evident que la manera majoritària que tenim de produir,
consumir i
desfer-nos dels
residus no és la correcta i l'hem de
canviar.
Algunes
compres generen més
residus que d'altres: principalment, a causa
d'embalatges excessius, de
plàstics i
papers. Aquestes qüestions solen anar vinculades a aspectes de logística i de
conservació i això se sol traduir en el fet que com més lluny sigui
l'origen, més
packaging acompanyarà el
producte. En definitiva: a
més proximitat,
menys residus.
Utilitzar materials reutilitzables contribueix a reduir els residus a la societat. Foto: rawpixel.com
Els
residus d'envasos han
augmentat més d'un 20% durant els darrers 10 anys a la UE. L'any 2020, a la Unió
Europea es van generar 79,3 milions de
tones de
residus d'envasos —una mitjana de 177 kg per persona—, una gran part dels quals va ser
d'articles d'un sol ús. Malgrat les
directives europees, les noves
lleis estatals en matèria de
residus, els Objectius de Desenvolupament Sostenible i els notables
efectes de
l'escalfament global, no només no es preveu que es redueixin abans de l'any 2030, sinó que
augmentin un 19%. És una
xifra inassolible, fins i tot si aquests es
gestionen correctament.
Pensem un moment en els
articles d'un sol ús que fem servir
quotidianament: no n'hi ha cap que es pugui evitar, optant per un equivalent
reutilitzable? Una bona part, segur que sí! Hàbits com
omplir la
cantimplora a les fonts, en lloc de
comprar ampolles noves; fer servir
porta-
entrepans en lloc d'usar paper d'alumini; facilitar una
tassa pels
cafès de màquina o per
emportar i la
carmanyola o similar per comprar productes frescos; fer servir productes de neteja o
d'higiene reutilitzables o adquirits a granel.
"Els residus d’envasos han augmentat més d’un 20% durant els darrers 10 anys a la UE. L’any 2020 s’hi van generar 79,3 Mt: una mitjana de 177 kg/hab."
Qualsevol
material es produeix a partir de
matèries primeres que s'han extret de la natura: papers, plàstics, aluminis, teles. El fet que els hàbits de
consum s'hagin
descontrolat i la fórmula d'usar i llençar vagi en
augment, fa que aquests recursos naturals s'acabin esgotant si no es fa res al respecte.
A hores d'ara, és
prioritari aturar l'extracció de noves
matèries primeres i aprofitar una vegada i una altra les que ja tenim. És a les nostres mans prevenir els
residus, promoure la
circularitat dels
materials, tant allargant la vida dels productes fabricats, com a través d'una bona
separació dels
residus per facilitar la
recollida selectiva i, posteriorment, un
reciclatge de
qualitat.
La muntanya dels envasos
Si la
separació dels
residus a les llars es fa bé, la bossa de la fracció resta hauria de ser la més petita. Al contenidor gris s'hi han de dipositar les restes de neteja, de productes d'higiene i sanitaris, potser cendra i burilles, peces de vaixella trencades i poc més, ja que pràcticament la resta de materials es poden recuperar a través de tractaments en plantes especialitzades.
Aturem-nos i mirem la nostra
brossa. Tenim una sola
bossa, que s'omple veloçment, o en tenim diverses —Quatre? Cinc? Sis? Fantàstic!—que dipositem als
contenidors corresponents cada certs dies? És necessari analitzar les
deixalles i plantejar-se quants d'aquests
productes, ara convertits en residus, podríem desterrar per sempre de les nostres vides. Materials com el paper
d'alumini, fàcilment substituïble per
envasos reutilitzables, ja no tenen cap sentit.
Qui contamina haurà de pagar. Consum responsable
Des de fa anys, la
Unió Europea estableix uns
objectius de
reciclatge (sense anar més lluny, de cara a l'any 2025 s'hauria d'arribar al 55%). Es tracta d'una
meta difícil. Al Camp de
Tarragona, actualment es fa només el
42,4% de recollida selectiva i no s'ha registrat gaire augment en els darrers anys. Per posar-se les piles, cada vegada més municipis
implementen sistemes d'alta
eficiència, com el porta a porta o els contenidors amb identificació.
Aquestes fórmules permeten establir una
taxa justa: qui ho fa bé paga menys i qui ho fa malament, rep
penalització. És evident que prevenir els
residus i
separar bé, no només beneficiarà el medi ambient sinó també
l'economia domèstica!
Tant per reduir el volum dels
residus domiciliaris com per evitar de pagar aquestes noves
taxes, la
prevenció és la clau. Sense ampolles, safates de
plàstic i llaunes, el volum de la bossa dels
envasos lleugers es redueix considerablement.
Moltes vegades, la muntanya d'envasos es deu més a qüestió del ritme accelerat del dia a dia que a la manca de
consciència ambiental, però cal fer l'esforç. La majoria d'aliments es poden comprar a pes, transportant-los en una
carmanyola o
reutilitzant l'envàs d'un producte similar. Molts productes tenen alternatives
reutilitzables que acaben suposant un estalvi també econòmic.
Prevenir els
residus és la clau de moltes coses
positives, com no haver de fer tants viatges al contenidor!
Armengol Grau Franquet
Gerent de la MANCOMUNITAT PER A LA GESTIÓ
INTEGRAL DE RESIDUS URBANS