Com el sector educatiu, el sanitari es manifesta aquesta setmana arreu de Catalunya. A la regió de Tarragona s'han convocat mobilitzacions aquest dimecres i demà dijous. La reivindicació principal és l'increment dels recursos necessari per oferir un servei de qualitat.
Pel que fa a les vagues, els darrers dies hi ha hagut certa confusió. Metges de Catalunya n'ha convocat una per aquest dimecres, dia 25, i dijous dia 26. La resta de personal sanitari s'ha pogut adherir a la que va convocar la Intersindical per aquest dimarts 24 i avui dia 25.
Se n'havia anunciat una altra, també per a tot el personal sanitari, que finalment no ha tirat endavant per defectes de forma a l'hora de convocar-la. És per això que, a Tarragona ciutat, les mobilitzacions es faran comptant amb el personal que es trobi fora de l'horari laboral. Per això i pel fet que, en força centres, la plantilla regular coincideix amb la dels serveis mínims decretats.
Es tracta d'una situació que es repeteix arreu del sistema sanitari, i que en alguns llocs se suma a altres condicionants que agreugen la situació. Un exemple és l'Hospital del Vendrell, on els professionals denuncien que «tenim els passadissos plens de pacients». En el seu cas, per una falta d'espai que fa anys que ha posat el centre en una situació de col·lapse.
En clau general hi ha convocada una manifestació aquest dimecres a les onze del matí a la plaça de Sant Jaume de Barcelona fins al Parlament. Per al dia 28 de gener, dissabte, la mateixa plaça barcelonina acollirà una convocatòria feta en defensa dels serveis públics en general. Aquest dimecres, 25 de gener, la jornada reivindicativa a l'Hospital Joan XXIII comença a dos quarts de vuit del matí.
Dos dies de mobilitzacions a l'Hospital Joan XXIII
La convocatòria recau en la Plataforma Aturem Joan XXIII, que aplega personal d'infermeria i tècniques de cures auxiliars. S'ha convocat una asseguda davant del centre entre els membres dels serveis mínims. La seguiran, fins a dos quarts de nou, els professionals que surtin del torn de nit a les vuit del matí.
A les dotze del migdia es repartiran tríptics informatius a l'entrada del complex sanitari. La mateixa acció es repetirà entre dos quarts de tres i dos quarts de quatre de la tarda. Just quan acabi sortirà la primera manifestació d'aquests dies, des de l'Hospital fins al Balcó del Mediterrani.
Les mobilitzacions seguiran l'endemà, dijous 26 de gener. A les deu del matí sortirà una manifestació des de l'Hospital Joan XXIII fins a la plaça Imperial Tàrraco. Allà s'uniran amb la columna del sector educatiu que haurà sortit des de la plaça dels Carros.
Totes dues manifestacions pujaran fins als serveis territorials d'Ensenyament. Allà es tornaran a separar, i la columna del sector sanitari enfilarà cap a l'Ajuntament de Tarragona, on es lliurarà el manifest de la vaga a l'alcalde, Pau Ricomà.
A la tarda, novament a l'Hospital Joan XXIII, la Plataforma ha convocat un berenar popular de cinc a set que acabarà amb la lectura del manifest. El portaveu, Carlos Martínez, exposa les principals reivindicacions de les mobilitzacions, compartides per la resta del sistema sanitari.
El sector sanitari reclama més recursos i millors condicions
Com passa a altres centres, «la gran majoria serveis de l'Hospital» ja fan serveis mínims de manera habitual. És a dir, que el volum de plantilla que treballa a bona part de les àrees del centre és el mateix que el que es considera essencial durant una vaga. Una situació que afecta, principalment, el personal d'infermeria i les tècniques de cures auxiliars d'infermeria.
Especialment en espais com l'UCI, la unitat coronària o els quiròfans entre altres. Això implica, aquests dies, que encara que hi hagi vagues convocades, el personal que treballa no s'hi pot adherir. Des del sector sanitari es fa servir d'exemple de la manca de recursos públics que es destinen a aquest àmbit.
Les mobilitzacions d'aquests dies reivindiquen una major inversió i millors condicions laborals i, en concret, en tres eixos. Reclamen recuperar l'horari setmanal de 35 hores que l'any 2011 es va deixar d'aplicar. Actualment, les jornades s'organitzen amb entre 37,5 i 40 hores setmanals.
També va ser fa dotze anys quan es van suprimir tres dels nou dies personals anuals que tenia la plantilla. Una darrera reivindicació que també destaquen aquests dies és el solapament de torns. Com recorda Carlos Martínez, cada torn fa mitja hora més de feina que no està reconeguda ni a l'horari de l'hospital ni a la nòmina de la plantilla.
Equiparació de convenis i estabilitat laboral
A aquestes reivindicacions se'n sumen d'altres, com afegeix Robert Rosset, de la CGT del Pius Hospital de Valls. Destaca la demanda d'equiparar i millorar els convenis laborals. A grans trets, la sanitat catalana es divideix entre els centres estrictament públics i els concertats.
Els primers els gestiona l'Institut Català de la Salut, i els segons funcionen segons el conveni SISCAT. El que es vol és que tot el personal sanitari treballi segons un mateix conveni per evitar desigualtats notables entre centres. Rosset considera «kafkià» que, des de fa anys, «representants que diuen ser dels treballadors» mantinguin aquesta pràctica signant els convenis.
Es refereix, específicament, als dos sindicats majoritaris, UGT i CCOO. El que implica, a la pràctica, és que hi hagi diferents condicions laborals segons la categoria de cada professional. Rosset entén que hi hagi diferències de sou entre metges, infermers i zeladors, per exemple.
Reclama, però, que la resta de condicions laborals, com poden ser els descansos, s'equiparin. «L'explicació que hi trobo és que no defensen els treballadors, sinó el seu modus vivendi», etziba. Les mobilitzacions d'aquesta setmana també reclamen «fixar ràtios assumibles i segures de cara a la ciutadania», és a dir, incrementar les plantilles.
Igualment es vol estabilitzar el personal, com passa en l'àmbit educatiu. Hi ha una proporció molt important de treballadors públics que fa anys, fins i tot dècades, que encadenen contractes temporals. «Hi ha gent que fa més de vint anys que treballa en aquestes condicions», s'exclama Rosset.
Per últim, es vol fixar la jubilació del personal sanitari a 60 anys com a molt i recuperar la jornada laboral de 35 hores. Aquesta darrera reivindicació va acompanyada de la reducció «significativa» del torn de nit.