MUNICIPALS 2023
L'exsocialista Joan Anton Verge, número 8 a la llista d'ERC Reus
L'exregidor d'Esports de l'Ajuntament de Reus vol tornar a implicar-se en aquest àmbit
Joan Anton Verge serà l'aposta d'ERC Reus en l'àmbit esportiu | ERC Reus
ERC Reus continua presentant els integrants de la llista electoral per a les municipals del 28 de maig. Després d'anunciar la incorporació de Meritxell Barberà, el torn d'aquest dimecres ha sigut per a Joan Anton Verge, que ocuparà la vuitena plaça. L'exregidor del PSC vol tornar a la primera línia política en l'àmbit que ja va ocupar durant el seu pas pel govern municipal, l'esport.
Durant la seva presentació ha comptat amb intervencions de persones vinculades al mateix àmbit, com l'exdirector de Reus Esport i Lleure, Jordi Bros, l'expresident del CF Reus Deportiu, Ramon Alabart, el membre de la junta del Reus Deportiu, Antonio Masip, o el president de la UDC Mas Pellicer, Francisco Quirós. La futura alcaldable, Noemí Llauradó, l'ha definit com "una persona que coneix profundament el sector esportiu de la ciutat". Verge ha aplaudit el projecte de ciutat dels republicans "quan parla del Reus sencer".
Per la seva banda, considera important "comptar amb les associacions i entitats esportives que hi ha al municipi, perquè ens poden ajudar molt a construir una ciutat més cohesionada". Joan Anton Verge va ser militant del PSC des del 1990 fins al 2014, i va passar a militar a ERC l'any 2021, segons detalla el partit. Entre el 1999 i el 2011 va ser regidor socialista a l'Ajuntament de Reus sota l'alcaldia de Lluís Miquel Pérez.
Durant els mandats 1999-2003 i 2007-2011 va dirigir l'àrea d'Esport, i entremig, al mandat 2003-2007, la de Relacions Cíviques. A les eleccions municipals d'aquest mes de maig hi retrobarà antics companys de consistori, com Teresa Pallarès, amb qui va compartir grup municipal del PSC. S'enfrontarà electoralment amb l'actual futura alcaldable de Junts per Reus, i també amb l'exregidor i novament candidat del PP, Sebastià Domènech.
Joan Anton Verge també és pare de l'actual consellera d'Igualtat i Feminismes, també d'ERC, Tània Verge. Formativament, Verge és diplomat en magisteri i va exercir com a mestre a l'escola ARCE entre el 1973 i el 2016. En l'àmbit esportiu s'ha vinculat al món de l'handbol, on va arribar a ser vicepresident de la Federació Catalana entre 1987 i 1995.
Segons ha deixat clar aquest dimecres, "retorno a la primera línia de la política municipal per la Noemí". "Ho faig perquè crec en el projecte que encapçala; en especial per la capacitat de lideratge que ha demostrat al capdavant de la Diputació i des de la vicealcaldia de Reus", ha declarat.
De fet, ja n'hi ha tres de projectats, com són el Pavelló del Molinet, el polilleuger de l'escola Marià Fortuny, i un altre que s'ha d'ubicar a la zona est de la ciutat. Llauradó no els ha mencionat concretament, però és previsible que siguin els primers que s'impulsin el pròxim mandat. El primer ha de consistir en un pavelló ordinari, adjacent a l'Institut Roseta Mauri i cofinançat per la Generalitat.
Segons l'actual govern de Reus, és aquesta darrera característica el que ha impedit que s'avanci. El cas és que el 2020, el concurs públic per redactar-lo va quedar desert, i el 2021 va seguir la mateixa sort. El darrer compromís del govern va ser que, abans que acabi l'actual mandat, el projecte quedaria aprovat perquè el pròxim consistori pugui licitar les obres.
Pel que fa al polilleuger de l'escola Marià Fortuny, està previst per al 2024. Compta amb un pressupost d'uns dos milions d'euros i suposarà aixecar dos edificis de 1.350 metres quadrats en total al pati de l'escola que, fora de l'horari lectiu, quedaran a disposició de la ciutadania. Al primer hi haurà una pista poliesportiva de parquet amb graderies per a 150 persones i dos magatzems, i al segon, quatre vestidors per a equips i dos per a àrbitres, infermeria i lavabos.
El tercer equipament actualment anunciat és un altre polilleuger, que seria el sisè de la ciutat comptant el del Marià Fortuny. No té projecte concret, però segons s'ha plantejat, es vol ubicar a la zona est de la ciutat, on ara mateix no n'hi ha cap.
Durant la seva presentació ha comptat amb intervencions de persones vinculades al mateix àmbit, com l'exdirector de Reus Esport i Lleure, Jordi Bros, l'expresident del CF Reus Deportiu, Ramon Alabart, el membre de la junta del Reus Deportiu, Antonio Masip, o el president de la UDC Mas Pellicer, Francisco Quirós. La futura alcaldable, Noemí Llauradó, l'ha definit com "una persona que coneix profundament el sector esportiu de la ciutat". Verge ha aplaudit el projecte de ciutat dels republicans "quan parla del Reus sencer".
Per la seva banda, considera important "comptar amb les associacions i entitats esportives que hi ha al municipi, perquè ens poden ajudar molt a construir una ciutat més cohesionada". Joan Anton Verge va ser militant del PSC des del 1990 fins al 2014, i va passar a militar a ERC l'any 2021, segons detalla el partit. Entre el 1999 i el 2011 va ser regidor socialista a l'Ajuntament de Reus sota l'alcaldia de Lluís Miquel Pérez.
Durant els mandats 1999-2003 i 2007-2011 va dirigir l'àrea d'Esport, i entremig, al mandat 2003-2007, la de Relacions Cíviques. A les eleccions municipals d'aquest mes de maig hi retrobarà antics companys de consistori, com Teresa Pallarès, amb qui va compartir grup municipal del PSC. S'enfrontarà electoralment amb l'actual futura alcaldable de Junts per Reus, i també amb l'exregidor i novament candidat del PP, Sebastià Domènech.
Joan Anton Verge també és pare de l'actual consellera d'Igualtat i Feminismes, també d'ERC, Tània Verge. Formativament, Verge és diplomat en magisteri i va exercir com a mestre a l'escola ARCE entre el 1973 i el 2016. En l'àmbit esportiu s'ha vinculat al món de l'handbol, on va arribar a ser vicepresident de la Federació Catalana entre 1987 i 1995.
Segons ha deixat clar aquest dimecres, "retorno a la primera línia de la política municipal per la Noemí". "Ho faig perquè crec en el projecte que encapçala; en especial per la capacitat de lideratge que ha demostrat al capdavant de la Diputació i des de la vicealcaldia de Reus", ha declarat.
Nous equipaments esportius i reformes als actuals, objectiu del mandat
Llauradó, per la seva banda, considera que Reus "disposa d'entitats i clubs esportius de primer nivell que proporcionen, des de fa temps, actius importantíssims per a la millora de la qualitat de vida". Segons ha apuntat, durant el pròxim mandat caldrà remodelar alguns dels equipaments esportius de la ciutat, "que han quedat envellits pel seu ús com els polilleugers". Una línia de treball que també ha de contemplar, segons s'ha plantejat, construir nous equipaments esportius.De fet, ja n'hi ha tres de projectats, com són el Pavelló del Molinet, el polilleuger de l'escola Marià Fortuny, i un altre que s'ha d'ubicar a la zona est de la ciutat. Llauradó no els ha mencionat concretament, però és previsible que siguin els primers que s'impulsin el pròxim mandat. El primer ha de consistir en un pavelló ordinari, adjacent a l'Institut Roseta Mauri i cofinançat per la Generalitat.
Segons l'actual govern de Reus, és aquesta darrera característica el que ha impedit que s'avanci. El cas és que el 2020, el concurs públic per redactar-lo va quedar desert, i el 2021 va seguir la mateixa sort. El darrer compromís del govern va ser que, abans que acabi l'actual mandat, el projecte quedaria aprovat perquè el pròxim consistori pugui licitar les obres.
Pel que fa al polilleuger de l'escola Marià Fortuny, està previst per al 2024. Compta amb un pressupost d'uns dos milions d'euros i suposarà aixecar dos edificis de 1.350 metres quadrats en total al pati de l'escola que, fora de l'horari lectiu, quedaran a disposició de la ciutadania. Al primer hi haurà una pista poliesportiva de parquet amb graderies per a 150 persones i dos magatzems, i al segon, quatre vestidors per a equips i dos per a àrbitres, infermeria i lavabos.
El tercer equipament actualment anunciat és un altre polilleuger, que seria el sisè de la ciutat comptant el del Marià Fortuny. No té projecte concret, però segons s'ha plantejat, es vol ubicar a la zona est de la ciutat, on ara mateix no n'hi ha cap.