Els serveis socials de Tarragona aconsegueixen aturar un 80% dels desnonaments previstos

Les conselleres Inés Solé i Eva Miguel han fet balanç del mandat 2019-2023 en l'àmbit de l'habitatge

Imatge de diverses persones al barri de Torreforta donant suport una família.
Imatge de diverses persones al barri de Torreforta donant suport una família. | Neus Bertola / ACN
15 de març del 2023
Actualitzat a les 17:48h
L'Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMSST), a través de la intervenció tècnica i mediació, ha aconseguit aturat més del 80% dels desnonaments previstos a la capital tarragonina, xifrats entre 1 i 3 diaris. Així ho ha explicat aquest dimarts la consellera de Serveis Socials i presidenta de l'IMSST, Inés Solé, durant el balanç de mandat.

En aquest mateix àmbit de l'habitatge, durant el mandat 2019-2023, l'Ajuntament de Tarragona ha comprat 36 habitatges a través del tempteig i retracte amb l’objectiu de donar resposta a l'emergència habitacional. La inversió ha estat d'uns dos milions d'euros, amb la qual encara es poden comprar quatre habitatges més.

En aquest sentit, de cara al 2023, hi ha una partida de 500.000 euros que permetrà adquirir una desena d'habitatges més.
 

"La nostrà màxima prioritat és garantir el dret d’accés a un habitatge digne a tothom

La consellera d'Habitatge, Eva Miguel, ha explicat que "la nostrà màxima prioritat és garantir el dret d’accés a un habitatge digne a tothom, i per això hem posat en marxa una política enfocada a atendre la situació d’emergència habitacional, incrementant el parc públic d'habitatges".

En aquest sentit, Solé ha posat de manifest que, "tot i l’esforç fet i la resposta donada davant la crisi habitacional que vivim, la realitat a la ciutat de Tarragona és dramàtica, com a moltes ciutats, perquè la problemàtica és de país. Necessitem que les altres administracions també responguin".

La consellera de Serveis Socials ha afirmat que "l'administració que ha de garantir el dret a l’habitatge, la Generalitat, no ha fet els deures. El sistema i el marc jurídic han fracassat, i per això és crucial que la partida destinada a habitatge social no decaigui, seria una temeritat i una violació dels drets humans per part de l’Administració".

Solé ha lamentat que des de la Generalitat de Catalunya no es doni resposta a les resolucions positives de la Mesa d’Emergència i comuniqui als ens locals que han de ser ells qui proporcionin aquests habitatges d’emergència.
 

Construcció d’habitatge públic, acords de col·laboració i borsa de mediació

"Ho tenim molt clar: L’habitatge és un dret com una casa i hem de continuar treballant per garantir-lo", ha manifestat Miguel, que ha destacat que la feina iniciada per aconseguir-ho "ha d’anar més enllà de qualsevol mandat".

En aquest sentit, ha destacat que "és imprescindible continuar incrementant el nombre d’habitatges públics, incentivar la rehabilitació, atorgar ajudes i incidir en els preus per evitar que continuïn havent-hi pisos buits mentre hi ha gent sense casa".

De fet, a banda d’incrementar el parc públic d’habitatge mitjançant l’adquisició de pisos, des de la conselleria d’habitatge també s’han posat en marxa nombroses accions com ara la construcció d’habitatge i la cerca de col·laboracions amb agents del sector per disposar de més pisos.

Pel que fa a la construcció de nou habitatge públic, el projecte per a la construcció de 160 habitatges de lloguer social al pla parcial 10 ha estat seleccionat per rebre els fons Next Generation. També s’està treballant en la promoció de dos solars d’SMHAUSA ubicats a la Vall de l’Arrabassada, amb una edificabilitat màxima de 40 i 52 habitatges.

Quant a la cerca de col·laboracions amb els agents del sector, des d’SMHAUSA, entre altres accions, s’ha signat un conveni amb la Fundació Hàbitat3 gràcies al qual aquesta entitat cedeix 17 habitatges a la ciutat per destinar-los a persones amb situació de vulnerabilitat a través de l’IMSST. Actualment, s’han lliurat 15 habitatges i 2 estan pendents de seleccionar.

Una altra de les principals accions d’aquest mandat ha estat l’impuls de la borsa de mediació. "L’objectiu és incrementar l’oferta d’habitatges de lloguer a preus per sota de mercat i incidir en el mercat privat per tal de rebaixar els actuals preus desorbitats", ha assenyalat la consellera d’Habitatge.
 

La rehabilitació d’habitatges, peça clau per garantir un habitatge digne

Pel que fa a la rehabilitació d’habitatges, durant aquest mandat s’ha obert la primera convocatòria d’ajuts a la rehabilitació d’habitatges en destinació a la borsa de mediació, gràcies a la qual un total de 42 pisos seran rehabilitats i, els que encara no hi estaven, s’incorporaran a la borsa.

Tots aquests habitatges es podran llogar a un preu per sota del mercat. En total, es preveuen atorgar 654.663,49 euros i pròximament s’obrirà una segona convocatòria amb un pressupost de 675.336,51 euros.

D’altra banda, Miguel també ha recordat que s’han aconseguit "més de 8 milions d’euros per destinar-los a ajuts de rehabilitació amb millora energètica, conservació i reparació d’edificis en el marc dels fons Next Generation per a Entorns Residencials de Rehabilitació Programada".

Pel que fa també a la millora d’habitatges, des de l’Oficina Local d’Habitatge s’han gestionat 24 expedients d’ajuts a la rehabilitació per  l’accessibilitat universal de l’habitatge per a persones grans, amb discapacitat i/o en situació de dependència.
 

El Pla Local de l’Habitatge, el full de ruta a seguir

Finalment, Miguel ha recordat que l’Ajuntament de Tarragona, "per fi disposa d’un Pla Local de l’Habitatge, un pla aprovat el passat mes de maig que marca els principals eixos d’actuació dels pròxims quatre anys".

Una de les principals accions d’aquest pla ha estat la creació del Consell de l’Habitatge de Tarragona, en el qual participen diferents entitats de la ciutat. "És un òrgan de participació ciutadana des d’on fer seguiment i control del pla", ha assenyalat la consellera d’Habitatge.