29
de març
del
2023
Actualitzat
a la
13:40h
L'Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC) i el Museu Diocesà de Tarragona han començat els treballs d’excavació a la Catedral de Tarragona, en el marc d'un projecte que compta amb el finançament de la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Tarragona, Repsol i la Fundació Privada Mútua Catalana.
La intervenció va començar fa dues setmanes i s’allargarà com a mínim fins a finals del mes d'abril. Els directors de l'excavació són Josep Maria Macias Solé (ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Diocesà de Tarragona) i Andreu Muñoz Virgili (ICAC).
En l’interior de la sala també es troba l’estructura externa de la capella renaixentista de Santa Maria Magdalena. En aquest sentit, la intervenció arqueològica ressegueix la seqüència estratigràfica del sector que va des d’època contemporània fins als nivells constructius del mur perimetral de la plaça del recinte sacre romà.
A més, la intervenció té plantejada el registre i anàlisi dels diferents elements arquitectònics que es troben en aquest sector.
A partir dels estudis arqueològics i documentals de l’ICAC es podrà obtenir una seqüència diacrònica que expliqui la transformació del sector nord-occidental de la Catedral de Tarragona des d'època romana fins a l'actualitat.
L’equip de l’ICAC està excavant espais a l’antiga canònica agustiniana exterior al mur romà, just davant de la capella de Santa Magdalena, amb l’objectiu d’obtenir informació arqueològica de l’evolució històrica d’aquest espai entre els segles XI i XVI.
Aquest és un conjunt arquitectònic de dues hectàrees de superfície que dona sentit a la disposició urbanística de la Catedral de Tarragona i que pot esdevenir un dels grans atractius museogràfics del futur Museu Diocesà.
Així mateix, també s'han revelat diversos elements decoratius (grans motllures situades a la part superior i que es van reaprofitar i integrar en les construccions modernes). També, una motllura de marbre que formaria part del recinte de culte imperial.
L’objectiu a mitjà termini és la documentació dels diferents nivells estratigràfics del sector, des d’època tardoantiga fins al moment constructiu d’aquest gran mur del segle I i, a partir de les evidències que es puguin documentar amb certesa, determinar la cronologia d’un dels conjunts monumentals més importants de la península Ibèrica.
Els treballs arqueològics pretenen que les estructures arquitectòniques del conjunt de la Catedral puguin esdevenir un autèntic centre d'interpretació de l'evolució diacrònica de l'acròpolis de Tarragona. Això segurament convertirà aquest museu en un dels museus d’art sacre més rellevants de la península Ibèrica.
L’equip espera poder definir a finals d’any un projecte museogràfic (que inclogui les línies de treball i accions específiques a dur a terme) amb què poder implicar les diverses institucions del territori en aquest gran projecte de ciutat.
La intervenció va començar fa dues setmanes i s’allargarà com a mínim fins a finals del mes d'abril. Els directors de l'excavació són Josep Maria Macias Solé (ICAC), Andreu Muñoz Melgar (Museu Diocesà de Tarragona) i Andreu Muñoz Virgili (ICAC).
Un espai amb més de dos mil anys d'història
Els treballs arqueològics s’estan desenvolupant a la sala de l’exedra romana del Claustre de la Catedral. Aquesta sala, pertanyent actualment al Museu Diocesà de Tarragona, fou part de les dependències de la comunitat de canonges en època medieval, mentre que en època romana constituïa la part posterior dels pòrtics del recinte de culte imperial.En l’interior de la sala també es troba l’estructura externa de la capella renaixentista de Santa Maria Magdalena. En aquest sentit, la intervenció arqueològica ressegueix la seqüència estratigràfica del sector que va des d’època contemporània fins als nivells constructius del mur perimetral de la plaça del recinte sacre romà.
A més, la intervenció té plantejada el registre i anàlisi dels diferents elements arquitectònics que es troben en aquest sector.
Explicar la transformació del sector nord-occidental de la Catedral de Tarragona
Aquesta primera actuació arqueològica és la continuació dels treballs que es van fer els anys 2013 i 2014 i assentarà les bases de la planta baixa del futur Museu Diocesà de Tarragona, que comptarà amb una ruta museogràfica en el subsol del museu amb què explicar l’evolució del substrat romà i imperial.A partir dels estudis arqueològics i documentals de l’ICAC es podrà obtenir una seqüència diacrònica que expliqui la transformació del sector nord-occidental de la Catedral de Tarragona des d'època romana fins a l'actualitat.
L’equip de l’ICAC està excavant espais a l’antiga canònica agustiniana exterior al mur romà, just davant de la capella de Santa Magdalena, amb l’objectiu d’obtenir informació arqueològica de l’evolució històrica d’aquest espai entre els segles XI i XVI.
Aquest és un conjunt arquitectònic de dues hectàrees de superfície que dona sentit a la disposició urbanística de la Catedral de Tarragona i que pot esdevenir un dels grans atractius museogràfics del futur Museu Diocesà.
Les primeres troballes que s'han fet durant les excavacions
En relació amb els treballs arqueològics en curs, Andreu Muñoz Virgili ha mostrat les primeres evidències, com les grans finestres quadrades que s’obrien regularment al llarg de tot el perímetre, un mur que amb quasi total seguretat data d’origen medieval i que s’ubica a tocar de la part exterior de la capella de Santa Magdalena.Així mateix, també s'han revelat diversos elements decoratius (grans motllures situades a la part superior i que es van reaprofitar i integrar en les construccions modernes). També, una motllura de marbre que formaria part del recinte de culte imperial.
L’objectiu a mitjà termini és la documentació dels diferents nivells estratigràfics del sector, des d’època tardoantiga fins al moment constructiu d’aquest gran mur del segle I i, a partir de les evidències que es puguin documentar amb certesa, determinar la cronologia d’un dels conjunts monumentals més importants de la península Ibèrica.
El futur Museu Diocesà de Tarragona
Andreu Muñoz Melgar ha concretat que "l'edifici en què s'està excavant és el que ha d'acollir el futur Museu Diocesà, amb una superfície de 4.000 metres quadrats, que posarà en valor tant els objectes que representen la nostra cultura cristiana al llarg de vint segles d’història, com el seu continent, que inclou estructures monumentals extraordinàries que van des d’època romana fins al segle XX".Els treballs arqueològics pretenen que les estructures arquitectòniques del conjunt de la Catedral puguin esdevenir un autèntic centre d'interpretació de l'evolució diacrònica de l'acròpolis de Tarragona. Això segurament convertirà aquest museu en un dels museus d’art sacre més rellevants de la península Ibèrica.
L’equip espera poder definir a finals d’any un projecte museogràfic (que inclogui les línies de treball i accions específiques a dur a terme) amb què poder implicar les diverses institucions del territori en aquest gran projecte de ciutat.