20
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
8:55h
Les eleccions municipals del pròxim 28 de maig marcaran, a Reus, un canvi d'etapa. Carles Pellicer deixarà l'alcaldia després de dotze anys. Un període que, en el balanç que ha fet fins ara, sol dividir en els tres mandats que l'han constituït. El primer, del 2011 al 2015, subratlla que va estar marcat per la situació financera que tenia l'Ajuntament.
El segon, entre 2015 i 2019, pel procés independentista, el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i les conseqüències i fets posteriors. El darrer, del 2019 fins ara, per la pandèmia de covid-19. Pellicer va arribar a l'alcaldia com l'alternativa als governs tripartits encapçalats pel PSC que havien governat la ciutat fins llavors.
L'any 2011 va dirigir el consistori amb un pacte amb el PP que no va arribar al final del mandat. La querella anunciada per la fiscalia contra l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, per la consulta del 9N —a Madrid governaven els populars— va ser el detonant per trencar l'acord municipal. El segon mandat ja es va establir el pacte que s'ha repetit fins al 2023, amb ERC i Ara Reus, amb la diferència que, entre 2015 i 2019, no comptava amb majoria absoluta.
Ara que tanca la seva etapa com a alcalde, TarragonaDigital ha entrevistat Carles Pellicer per fer-ne balanç. Més enllà dels projectes del govern, o del mandat actual en concret, l'encara alcalde repassa la seva trajectòria i el seu llegat a l'alcaldia reusenca. I deixa, també, deures per qui ocupi el càrrec a partir del mes de juny.
—Deixem una ciutat molt ben preparada per al futur, s'han fet coses durant aquests dotze anys malgrat que les circumstàncies han sigut les que han sigut. Deixem una situació econòmica i financera molt ben preparada per al futur, som dels Ajuntaments més ben preparats de l'Estat. I a més, durant aquests dotze anys la ciutat s'ha gestionat bé; hi ha hagut projectes com la recuperació de la Boca de la Mina o el Centre Social El Roser.
Cada govern i cada mandat té les seves obres, no podem fer un altre hospital, però tenim un CMQ en una nova ubicació, on s'ha fet una inversió important. Això s'ha fet amb els hàndicaps d'una situació econòmica molt complexa el primer mandat, perquè vam haver d'afrontar els deutes anteriors. El segon mandat vam avançar amb una problemàtica política considerable, no només en clau municipal, que estàvem en minoria, sinó també tota la dinàmica del procés, que va comportar moltes dificultats.
I l'últim mandat, la pandèmia, i vam ser capaços de posar deu milions i mig d'euros per ajudar la ciutadania. Tot això dona un llegat d'haver treballat per la ciutat constantment, mantenint tots els serveis i posant-ne de més.
—Heu insistit i insistiu molt en el fet d'haver redreçat la salut financera de l'Ajuntament; creieu que és la part més significativa de tot el que s'ha fet aquests dotze anys?
—És una part important, però també és veritat que la ciutat ha avançat molt, aquests dotze anys, en molts aspectes. Quan vaig pel carrer i veig la ciutadania, no estan descontents, en general estan contents de com s'han desenvolupat aquests dotze anys. Aquesta és una ciutat molt viva, hem aportat molta capacitat de tenir una ciutat amb molta activitat i activitat potent.
Això també és inversió, no tot són totxos; també són actituds, i l'actitud de la ciutat és d'una projecció molt destacada a l'àmbit del territori i del país. M'atreviria a dir que, el que hem fet aquí, no ho ha fet cap més ciutat; des de l'Ajuntament hem donat suport a l'activitat de tota mena que s'ha fet.
Aquest cap de setmana passada s'ha fet una cursa de cicloturisme amb 2.500 bicicletes i fa sis anys, 7.000; s'ha fet una sortida a peu fins a la Pineda amb 1.200 persones i la Festa Modernista. Tot això ha sigut ara, però és cada cap de setmana; Reus és un referent reconegut per moltes ciutats del país.
.jpg)
—Que es mantingués en aquesta línia i hi hagués encara més promoció per posicionar-la millor. M'agradaria que l'àrea metropolitana en la qual Reus està en una posició immillorable fos una realitat, que hi hagués una governança d'aquesta zona, perquè les possibilitats que tenim són molt altes, com a ciutat i com a zona. Crec fermament que el ferrocarril, amb l'estació de Bellissens que començarà ja i la Intermodal, són acords molt potents amb l'Estat que hem fet aquest govern.
Això donarà moltes possibilitats de veure una ciutat nova cap al sud, com dic sempre, perquè creixerà cap aquí baix. Les estacions donen aquest ventall d'obertura urbanística, la de Bellissens cap al sud, i la Intermodal obrint-nos cap al territori i cap a la costa. Això ens dona una ciutat nova, que no ha d'oblidar el nord, ni la zona de la platja de vies —els terrenys en desús que Adif té darrere i al costat de l'actual estació de trens—.
—Precisament en aquests terrenys en desús d'Adif hi plantejàveu projectes que no s'han executat.
—No hi vaig voler incidir més per no despistar l'efecte de les estacions de Bellissens i Intermodal. A Madrid s'hi ha d'anar amb coses concretes i consensuades, i no volíem posar massa coses al cistell i anar a dispersar. La platja de vies està demanada i la resposta d'Adif és "parlem-ne", perquè hi ha la possibilitat de reservar un espai per al tren i, la resta, poder-ne parlar.
És una de les primeres coses que hauria de fer el nou govern, anar a parlar amb Adif per dir-los que la conversa que van tenir a Reus, a veure com ho podem alinear, conveniar, projectar... S'han de veure quins són els acords, que no seran fàcils, però seran potents i donaran un resultat positiu per a la ciutat, amb passarel·la o sense.
—La passarel·la per sobre de l'estació era un dels projectes que vau presentar durant la campanya electoral de fa quatre anys, com l'increment d'habitatge protegit o de la plantilla de la Guàrdia Urbana. De tot el que no s'ha fet, què creu que és prioritari?
—La passarel·la era una manera de dir que el tren no ha de ser una barrera, és una oportunitat. Jo m'imaginava una connexió del passeig de Sunyer lligant cap dalt amb la Boca de la Mina, i això pot ser de moltes maneres, amb una passarel·la o amb un pas subterrani. També s'haurà de fer un aparcament soterrat al passeig de Mata, i algú haurà de pensar a foradar per sota les vies per arribar a la Boca de la Mina.
Per fer això necessites conveniar amb Adif el projecte d'aquella zona, que ha de ser zona verda en primera instància, i zona residencial. Aquest és el futur del nord, i al sud és l'estació de Bellissens la que obre tot un ventall de possibilitats que, al seu dia, haurà d'arribar fins a la carretera de Salou per l'avinguda del Mediterrani amb un pont, i pel carrer de Flix amb un altre pont. Això et dona una configuració que arriba a l'estació Intermodal, que et connectarà amb l'aeroport i et donarà l'obertura al mar de Reus, encara que estigui a tres quilòmetres.
.jpg)
—Quan feu balanç dividiu els mandats entre el de la crisi econòmica, el de la política i el de la pandèmica, i dieu que no s'ha pogut desenvolupar tot el que es volia. Què és el que lamenteu no haver desenvolupat durant la vostra alcaldia?
—La zona nord, la platja de vies, m'hauria agradat acabar-ho perquè és un projecte conjunt amb la Boca de la Mina. Però també el parc de la Bassa Nova, que va quedar desert i que és complementari al complex de la Boca de la Mina amb el passeig, el Parc Agrari i el Jardí de les Olors. Jo crec que tot aquest parc ha de tenir un patronat participat per la ciutadania, perquè el preservi i li doni sentit i futur; aquest patronat, que no he tingut temps de fer-lo, és necessari.
També hi ha el tema dels polilleugers que fan falta o els camps de futbol, que són propostes que no hem pogut fer per temps, perquè quan hem tingut capacitat econòmica, les licitacions han sigut molt lentes. No s'han pogut fer, però ho deixem en previsió, com el camp de futbol que ja està lligat, a sota de l'Estadi Municipal i que ja vaig negociar el 2011 quan vaig arribar.
—Sí, crec que ens podem organitzar diferent i ho hem de fer, però l'objectiu és trobar més consensos a la zona metropolitana, Tarragona, Reus, Salou i Cambrils. Cal trobar-se més per elaborar una àrea metropolitana que tingui més capacitat de consens, de decisió i d'organitzar i ordenar els serveis. És una zona molt potent i li falta acabar de trobar-se per donar millors serveis a la ciutadania, que és l'objectiu de l'àrea metropolitana.
Per exemple amb el transport interurbà amb autobús, que s'ha de millorar, com l'aeroport, que és cabdal i que l'estació li donarà una nova embranzida. O el tramvia del Camp, que serà l'eix conductor d'aquesta àrea metropolitana, com els carrils bici compartits, que també han de ser un eix conductor de la zona metropolitana. La mobilitat dona sentit a l'àrea metropolitana perquè la relliga.
Per tant, la Llei de Grans Ciutats crec que, avui, ha quedat una mica desfasada. Si hagués vist que tenia més joc... Però analitzant-ho, veig que en aquest moment té més sentit arribar a una governança en l'àmbit metropolità. I algú em dirà que és el que vaig dir, d'acord, però les coses han canviat molt en quatre anys.
—Precisament en clau de mobilitat hi ha hagut i hi ha d'haver canvis notables a Reus, com el del raval de Santa Anna. És un dels àmbits que heu vist canviar més, aquests dotze anys?
—Sí, en clau de ciutat, sí. He tingut molt d'interès a buscar centralitats a la ciutat, dibuixar-la en isòcrones, que cada àmbit tingui una centralitat que la faci única, i aquestes isòcrones fan, en global, una ciutat com la nostra. Cada zona, no cada barri, cada zona ha de tenir un aspecte central com els hem estat generant, i crec que encara hi ha possibilitats de futur per crear més zones de centralitat.
Això vol dir que al centre hi ha hagut canvis, i n'hi ha d'haver més; el pròxim govern ha d'afrontar, tant sí com no, la nova plaça del Prim. S'haurà d'afrontar el tema del pàrquing —la concessió acaba el pròxim mandat— i una nova ordenació urbana que vianalitzi la plaça del Prim, que s'ha de reestructurar.
.jpg)
—Com una persona honesta que ha fet d'alcalde durant dotze anys i que creu que ara toca que ho faci un altre. Com algú que ha organitzat la ciutat de la millor manera possible; hem procurat que la gent estigués contenta i bé, que tingués qualitat de vida. Crec que hem fet una bona feina, hem fet les inversions que hem pogut donant el màxim servei a la gent.
Deixem una possibilitat de recorregut molt ampli, estic content perquè malgrat les situacions que hem tingut, mai cap servei s'ha vist malmès ni retallat. Hem gestionat situacions molt complexes i ens n'hem sortit. Amb les crítiques que he de fer, perquè no tot ho he fet bé; tampoc cal entrar en detalls, hi ha coses que potser faria d'una altra manera.
De vegades, governar no és senzill i aquesta és una ciutat molt potent, amb una configuració geogràfica que la fa fàcil de governar. En canvi, té una complexitat idiosincràtica de diferents persones i col·lectius que no la fa fàcil, però quan anem tots a una, ho demostrem. Jo estic content de tot plegat, marxo content i amb la mateixa il·lusió del primer dia, perquè continuo anant als barris, ho faré fins al dia nou.
M'agradaria que se'm recordés com un alcalde de carrer, que ha escoltat, que ha anat a tots els barris, a tot arreu. He procurat ser un més, amb la condició d'alcalde, durant aquests dotze anys. Això vol dir participar, ser-hi, ajudar, si hi ha un incendi, implicar-m'hi, si hi ha una festa, com aquest cap de setmana, també.
—I a partir d'ara, què us plantegeu?
—A partir d'ara em prendré uns mesos de tranquil·litat, per refer-me una mica. Això són 48 hores al dia, que només en té 24, i són 365 dies a l'any, per dir-ho d'alguna manera. Amb la meva dona, la Cori, que m'ha ajudat sempre moltíssim, hem decidit que ara toquen uns mesos de descans, i ja veurem què ens portarà el temps, no tinc res previst.
El segon, entre 2015 i 2019, pel procés independentista, el referèndum de l'1 d'octubre del 2017 i les conseqüències i fets posteriors. El darrer, del 2019 fins ara, per la pandèmia de covid-19. Pellicer va arribar a l'alcaldia com l'alternativa als governs tripartits encapçalats pel PSC que havien governat la ciutat fins llavors.
L'any 2011 va dirigir el consistori amb un pacte amb el PP que no va arribar al final del mandat. La querella anunciada per la fiscalia contra l'aleshores president de la Generalitat, Artur Mas, per la consulta del 9N —a Madrid governaven els populars— va ser el detonant per trencar l'acord municipal. El segon mandat ja es va establir el pacte que s'ha repetit fins al 2023, amb ERC i Ara Reus, amb la diferència que, entre 2015 i 2019, no comptava amb majoria absoluta.
Ara que tanca la seva etapa com a alcalde, TarragonaDigital ha entrevistat Carles Pellicer per fer-ne balanç. Més enllà dels projectes del govern, o del mandat actual en concret, l'encara alcalde repassa la seva trajectòria i el seu llegat a l'alcaldia reusenca. I deixa, també, deures per qui ocupi el càrrec a partir del mes de juny.
Salut financera i projecció de ciutat
—Heu fet balanç de mandat amb el govern i també dels vostres dotze anys a l'alcaldia; quin és el principal llegat que deixeu a la ciutat?—Deixem una ciutat molt ben preparada per al futur, s'han fet coses durant aquests dotze anys malgrat que les circumstàncies han sigut les que han sigut. Deixem una situació econòmica i financera molt ben preparada per al futur, som dels Ajuntaments més ben preparats de l'Estat. I a més, durant aquests dotze anys la ciutat s'ha gestionat bé; hi ha hagut projectes com la recuperació de la Boca de la Mina o el Centre Social El Roser.
Cada govern i cada mandat té les seves obres, no podem fer un altre hospital, però tenim un CMQ en una nova ubicació, on s'ha fet una inversió important. Això s'ha fet amb els hàndicaps d'una situació econòmica molt complexa el primer mandat, perquè vam haver d'afrontar els deutes anteriors. El segon mandat vam avançar amb una problemàtica política considerable, no només en clau municipal, que estàvem en minoria, sinó també tota la dinàmica del procés, que va comportar moltes dificultats.
I l'últim mandat, la pandèmia, i vam ser capaços de posar deu milions i mig d'euros per ajudar la ciutadania. Tot això dona un llegat d'haver treballat per la ciutat constantment, mantenint tots els serveis i posant-ne de més.
—Heu insistit i insistiu molt en el fet d'haver redreçat la salut financera de l'Ajuntament; creieu que és la part més significativa de tot el que s'ha fet aquests dotze anys?
—És una part important, però també és veritat que la ciutat ha avançat molt, aquests dotze anys, en molts aspectes. Quan vaig pel carrer i veig la ciutadania, no estan descontents, en general estan contents de com s'han desenvolupat aquests dotze anys. Aquesta és una ciutat molt viva, hem aportat molta capacitat de tenir una ciutat amb molta activitat i activitat potent.
Això també és inversió, no tot són totxos; també són actituds, i l'actitud de la ciutat és d'una projecció molt destacada a l'àmbit del territori i del país. M'atreviria a dir que, el que hem fet aquí, no ho ha fet cap més ciutat; des de l'Ajuntament hem donat suport a l'activitat de tota mena que s'ha fet.
Aquest cap de setmana passada s'ha fet una cursa de cicloturisme amb 2.500 bicicletes i fa sis anys, 7.000; s'ha fet una sortida a peu fins a la Pineda amb 1.200 persones i la Festa Modernista. Tot això ha sigut ara, però és cada cap de setmana; Reus és un referent reconegut per moltes ciutats del país.
Carles Pellicer durant l'entrevista amb TarragonaDigital Foto: Laia Solanellas
Les estacions de tren com a fronts de creixement
—Què us agradaria que passés, en aquesta ciutat, els pròxims anys?—Que es mantingués en aquesta línia i hi hagués encara més promoció per posicionar-la millor. M'agradaria que l'àrea metropolitana en la qual Reus està en una posició immillorable fos una realitat, que hi hagués una governança d'aquesta zona, perquè les possibilitats que tenim són molt altes, com a ciutat i com a zona. Crec fermament que el ferrocarril, amb l'estació de Bellissens que començarà ja i la Intermodal, són acords molt potents amb l'Estat que hem fet aquest govern.
Això donarà moltes possibilitats de veure una ciutat nova cap al sud, com dic sempre, perquè creixerà cap aquí baix. Les estacions donen aquest ventall d'obertura urbanística, la de Bellissens cap al sud, i la Intermodal obrint-nos cap al territori i cap a la costa. Això ens dona una ciutat nova, que no ha d'oblidar el nord, ni la zona de la platja de vies —els terrenys en desús que Adif té darrere i al costat de l'actual estació de trens—.
—Precisament en aquests terrenys en desús d'Adif hi plantejàveu projectes que no s'han executat.
—No hi vaig voler incidir més per no despistar l'efecte de les estacions de Bellissens i Intermodal. A Madrid s'hi ha d'anar amb coses concretes i consensuades, i no volíem posar massa coses al cistell i anar a dispersar. La platja de vies està demanada i la resposta d'Adif és "parlem-ne", perquè hi ha la possibilitat de reservar un espai per al tren i, la resta, poder-ne parlar.
És una de les primeres coses que hauria de fer el nou govern, anar a parlar amb Adif per dir-los que la conversa que van tenir a Reus, a veure com ho podem alinear, conveniar, projectar... S'han de veure quins són els acords, que no seran fàcils, però seran potents i donaran un resultat positiu per a la ciutat, amb passarel·la o sense.
—La passarel·la per sobre de l'estació era un dels projectes que vau presentar durant la campanya electoral de fa quatre anys, com l'increment d'habitatge protegit o de la plantilla de la Guàrdia Urbana. De tot el que no s'ha fet, què creu que és prioritari?
—La passarel·la era una manera de dir que el tren no ha de ser una barrera, és una oportunitat. Jo m'imaginava una connexió del passeig de Sunyer lligant cap dalt amb la Boca de la Mina, i això pot ser de moltes maneres, amb una passarel·la o amb un pas subterrani. També s'haurà de fer un aparcament soterrat al passeig de Mata, i algú haurà de pensar a foradar per sota les vies per arribar a la Boca de la Mina.
Per fer això necessites conveniar amb Adif el projecte d'aquella zona, que ha de ser zona verda en primera instància, i zona residencial. Aquest és el futur del nord, i al sud és l'estació de Bellissens la que obre tot un ventall de possibilitats que, al seu dia, haurà d'arribar fins a la carretera de Salou per l'avinguda del Mediterrani amb un pont, i pel carrer de Flix amb un altre pont. Això et dona una configuració que arriba a l'estació Intermodal, que et connectarà amb l'aeroport i et donarà l'obertura al mar de Reus, encara que estigui a tres quilòmetres.
Pellicer repassa projectes que no s'han fet durant els seus mandats Foto: Laia Solanellas
—Quan feu balanç dividiu els mandats entre el de la crisi econòmica, el de la política i el de la pandèmica, i dieu que no s'ha pogut desenvolupar tot el que es volia. Què és el que lamenteu no haver desenvolupat durant la vostra alcaldia?
—La zona nord, la platja de vies, m'hauria agradat acabar-ho perquè és un projecte conjunt amb la Boca de la Mina. Però també el parc de la Bassa Nova, que va quedar desert i que és complementari al complex de la Boca de la Mina amb el passeig, el Parc Agrari i el Jardí de les Olors. Jo crec que tot aquest parc ha de tenir un patronat participat per la ciutadania, perquè el preservi i li doni sentit i futur; aquest patronat, que no he tingut temps de fer-lo, és necessari.
També hi ha el tema dels polilleugers que fan falta o els camps de futbol, que són propostes que no hem pogut fer per temps, perquè quan hem tingut capacitat econòmica, les licitacions han sigut molt lentes. No s'han pogut fer, però ho deixem en previsió, com el camp de futbol que ja està lligat, a sota de l'Estadi Municipal i que ja vaig negociar el 2011 quan vaig arribar.
La mobilitat, peça clau de l'àrea metropolitana
—Una altra de les propostes que vau posar sobre la taula la campanya electoral del 2019 va ser la Llei de les Grans Ciutats que volíeu desplegar a Reus; havia d'anar en la línia d'impulsar l'àrea metropolitana que heu comentat?—Sí, crec que ens podem organitzar diferent i ho hem de fer, però l'objectiu és trobar més consensos a la zona metropolitana, Tarragona, Reus, Salou i Cambrils. Cal trobar-se més per elaborar una àrea metropolitana que tingui més capacitat de consens, de decisió i d'organitzar i ordenar els serveis. És una zona molt potent i li falta acabar de trobar-se per donar millors serveis a la ciutadania, que és l'objectiu de l'àrea metropolitana.
Per exemple amb el transport interurbà amb autobús, que s'ha de millorar, com l'aeroport, que és cabdal i que l'estació li donarà una nova embranzida. O el tramvia del Camp, que serà l'eix conductor d'aquesta àrea metropolitana, com els carrils bici compartits, que també han de ser un eix conductor de la zona metropolitana. La mobilitat dona sentit a l'àrea metropolitana perquè la relliga.
Per tant, la Llei de Grans Ciutats crec que, avui, ha quedat una mica desfasada. Si hagués vist que tenia més joc... Però analitzant-ho, veig que en aquest moment té més sentit arribar a una governança en l'àmbit metropolità. I algú em dirà que és el que vaig dir, d'acord, però les coses han canviat molt en quatre anys.
—Precisament en clau de mobilitat hi ha hagut i hi ha d'haver canvis notables a Reus, com el del raval de Santa Anna. És un dels àmbits que heu vist canviar més, aquests dotze anys?
—Sí, en clau de ciutat, sí. He tingut molt d'interès a buscar centralitats a la ciutat, dibuixar-la en isòcrones, que cada àmbit tingui una centralitat que la faci única, i aquestes isòcrones fan, en global, una ciutat com la nostra. Cada zona, no cada barri, cada zona ha de tenir un aspecte central com els hem estat generant, i crec que encara hi ha possibilitats de futur per crear més zones de centralitat.
Això vol dir que al centre hi ha hagut canvis, i n'hi ha d'haver més; el pròxim govern ha d'afrontar, tant sí com no, la nova plaça del Prim. S'haurà d'afrontar el tema del pàrquing —la concessió acaba el pròxim mandat— i una nova ordenació urbana que vianalitzi la plaça del Prim, que s'ha de reestructurar.
Carles Pellicer al balcó de l'Ajuntament, amb el Mercadal a l'esquena Foto: Laia Solanellas
"M'agradaria que se'm recordés com un alcalde de carrer"
—Tenint en compte el balanç que feu d'aquests dotze anys, com us agradaria que es recordés, la vostra alcaldia?—Com una persona honesta que ha fet d'alcalde durant dotze anys i que creu que ara toca que ho faci un altre. Com algú que ha organitzat la ciutat de la millor manera possible; hem procurat que la gent estigués contenta i bé, que tingués qualitat de vida. Crec que hem fet una bona feina, hem fet les inversions que hem pogut donant el màxim servei a la gent.
Deixem una possibilitat de recorregut molt ampli, estic content perquè malgrat les situacions que hem tingut, mai cap servei s'ha vist malmès ni retallat. Hem gestionat situacions molt complexes i ens n'hem sortit. Amb les crítiques que he de fer, perquè no tot ho he fet bé; tampoc cal entrar en detalls, hi ha coses que potser faria d'una altra manera.
De vegades, governar no és senzill i aquesta és una ciutat molt potent, amb una configuració geogràfica que la fa fàcil de governar. En canvi, té una complexitat idiosincràtica de diferents persones i col·lectius que no la fa fàcil, però quan anem tots a una, ho demostrem. Jo estic content de tot plegat, marxo content i amb la mateixa il·lusió del primer dia, perquè continuo anant als barris, ho faré fins al dia nou.
M'agradaria que se'm recordés com un alcalde de carrer, que ha escoltat, que ha anat a tots els barris, a tot arreu. He procurat ser un més, amb la condició d'alcalde, durant aquests dotze anys. Això vol dir participar, ser-hi, ajudar, si hi ha un incendi, implicar-m'hi, si hi ha una festa, com aquest cap de setmana, també.
—I a partir d'ara, què us plantegeu?
—A partir d'ara em prendré uns mesos de tranquil·litat, per refer-me una mica. Això són 48 hores al dia, que només en té 24, i són 365 dies a l'any, per dir-ho d'alguna manera. Amb la meva dona, la Cori, que m'ha ajudat sempre moltíssim, hem decidit que ara toquen uns mesos de descans, i ja veurem què ens portarà el temps, no tinc res previst.